24 de setembre de 2016

Quae fabula est?


A quin mite fa referència aquest conjunt escultòric? On el podem visitar? Què hi diu a la inscripció epigràfica? Per què? Qui ens pot fer un recull d'imatges que tractin aquesta mateixa història per publicar una presentació ben atractiva?

Sapere audete!


21 de setembre de 2016

La constel·lació d'un gegant


Ja fa temps que escolto una cançó instrumental titulada Orion, del grup nordamericà Metallica. Sabia que Orió és una constel·lació, però no -i mai ho hauria dit- que era un personatge de la mitologia grega lligat a aquesta. I ho sé gràcies a les ganes de descobrir que em transmet aquest bloc, ja que, quan estava fent una ullada al nostre vaixell i escoltant la cançó, m’entrà la curiositat i vaig decidir buscar al cercador. Després de trobar el seu nom, imagineu la meva sorpresa al llegir que estava relacionat amb l'imaginari grec.

Orió (Ὠρίων) era un gegant, fill de Posidó (déu del mar) i de Gea (la Mare Terra). És descrit com un gran caçador i d'una gran bellesa. Va arribar a créixer tant que podia caminar pels fons dels mars, ja que l’aigua mai el cobria d’espatlles amunt.
Hi ha moltes històries populars sobre ell, i diverses versions sobre la seva mort. La història més coneguda és la seva visita a l’illa de Quios on s’enamorà de Mèrope, filla del rei Enopió. Per poder casar-se amb aquesta, el rei exigí al gegant que primer dugués a terme una missió: exterminar un gran nombre d’animals que causaven danys a les seves collites. Orió acceptà i va dur a terme el treball, però Enopió no va complir el tracte. Cegat per la ira, Orió va matar una gran quantitat d’animals, ja foren salvatges o mansos. Tal era el nombre de morts que sa mare Gea li suplicà que fos benèvol i reflexiu amb l'amenaça de deixar-lo cec. Però Orió va fer cas omís i la ceguesa provocada per la follia va esdevenir real. Recuperada la vista a l'illa de Lemnos, va ser company de caçera de la deessa Àrtemis. Però cometent un acte de violència contra la dea, a qui va intentar posseir per la força, aquesta li envià un escorpí molt verinós perquè el matés. Orió es va confiar massa i no va fer cas del petit animal, que li picà el taló. Orió va caure moribund, i veient que la mort era inevitable, consumit pel dolor, demanà a Zeus que el catasteritzés juntament amb els seus fidels gossos (Canis Major i Canis Minor) perquè els homes el recordessin. Altres versions diuen que va ser Àrtemis, sentint llàstima pel gegant, qui ho va implorar. També demanà el domini de les tempestes, els vents i el gel per venjar-se de Gea.



Dani Gil
1r batxillerat humanístic


18 de setembre de 2016

Grec i llatí, llengües indoeuropees


El grec i el llatí, anomenades també llengües clàssiques, formen part de l'extens grup de llengües indoeuropees. El concepte d'indoeuropeu respon a una llengua que es parlava, en el tercer mil·leni abans de Crist, en una extensa zona, des de l'Índia fins a l'oest d'Europa. En deriven la majoria de llengües d'Europa i de bona part d'Àsia. El nom d'aquesta llengua prové de la seva localització geogràfica, tot i que també ha estat anomenada ària pels anglesos o indogermànica pels alemanys. 


Una de les tasques fonamentals de la lingüística indoeuropea és la reconstrucció hipotètica d'aquesta llengua prehistòrica, prenent com a referència les dades que ens subministren les llengües que se'n deriven. Els lingüistes Franz Bopp i Rasmus Rask, fundadors de la gramàtica comparada, van arribar a la conclusió, mitjançant l'estudi lingüístic (sistemes gramaticals, conjugació verbal, lèxic, etc) d'aquestes llengües, que estaven vinclades entre si en la mesura que provenien d'una llengua mare comuna. Les raons històriques cal buscar-les en una gran diàspora provocada per diversos factors.

Els principals grups derivats de l'indoeuropeu són:

-L'indoirànic: el sànscrit, l'hindú, les llengües de la Índia, la llengua de l'ètnia gitana, l'avèstic i el persa.
-El tocari i l'anatòlic (hitita), ja extingits
-L'armeni
-L'albanès
-El grec: el grec modern o neohel·lènic és la llengua indoeuropea més antiga parlada avui dia.
-L'itàlic: l'osc, l'umbre, el falisc i el llatí.
-L'eslau: el rus, l'ucraïnès, el polonès, el txec, l'eslovac, l'eslovè, el búlgar, el serbi i el croata.
-El bàltic: el lituà i el letó. 
-El germànic: l'islandès, el noruec, el suec, el danès, l'anglès, el neerlandès i l'alemany.
-El cèltic: l'irlandès, el gaèlic o escocès, el gal·lès i el bretó.

Voleu fer de lingüistes i deduir alguns trets que agermanen llengües tan distants com el català o el sànscrit? Cerqueu, compareu i trobeu les similituds clicant aquí, i no us oblideu de respondre les qüestions plantejades en la presentació.


Comencem a ritme de... llatinismes!


Alguns sabem que el llatí -malgrat el que molts diguin o pensin- és una llengua viva. Al llarg de la història de la música vocal s’han composat moltes cançons que inclouen paraules o expressions llatines. Nosaltres hem volgut comprovar-ho fent una petita recerca al respecte, ens hem trobat amb algunes peces de grups i cantants actuals que n’han fet servir en les seves composicions, i hem intentat explicar el perquè d’aquest ús, analitzant grosso modo cada cançó i relacionant el missatge de les lletres amb els significats dels mots o expressions d’origen llatí.

El primer grup al qual fem referència és Little Mix, un conjunt britànic format el 2011 durant el programa The X Factor. La cançó, Lightning, pertany a l’àlbum “Get Weird”. A continuació hem triat una cançó de Halsey, artista revelació del passat 2015, que porta per títol Castle, del seu primer disc “Badlands”. Arce, un raper gallec no molt conegut però que està revolucionant YouTube, titula un dels seus temes Carpe Diem. Anant més enrere en el temps, el conegut grup irlandès de rock U2, va editar una cançó anomenada Gloria, inclosa en el seu segon disc “October”. També la formació nordamericana de rock gòtic Evanescence introdueix una frase en llatí en el seu tema Whisper. L’últim grup que hem triat és Minus One, d’origen xipriota i que ha participat en l’última edició del Festival de la Cançó d’Eurovisió amb la cançó Alter ego. Finalment, i com a curiositat, hem volgut incloure la coneguda pel·lícula Frozen, que ja té una versió del seu tema principal, Let It Go, en llatí.

Si coneixeu alguna altra referència com les que us hem proposat, feu-nos-les saber!

Ana Martínez García
Cristina Tamashiro Famiankova
1r batxillerat humanístic

10 de setembre de 2016

Som grecs, som romans



Diuen que una imatge val més que mil paraules. Jo no hi estic d'acord, però sí és cert que la mudesa d'una imatge pot fer-nos evocar la màgia de les paraules per explicar qui som, d'on venim, com ens sentim o ens situem en el món, quina opinió tenim de les coses o què en sabem. 

La fotografia que veieu vol ser una metàfora del que ens espera aquest curs; de fet, no us hi veieu, però qui impulsa la nau per vèncer la tossuderia de les escumoses onades sou vosaltres. Els tripulants d'aquest vaixell haureu de remar fort i decidits si voleu treure profit del viatge i, certament, aquest és el repte per a cadascú a partir de dilluns, quan hissarem les veles i salparem de nou després d'un reparador (espero!) estiu. 

Si observeu bé, però, no estem sols. Ens acompanyen uns simpàtics dofins, animals sagrats del mar des de temps immemorials i guia dels mariners en la seva llarga travessa. Signifiquen els espais virtuals (i no tan virtuals) d'altres alumnes i professors de clàssiques d'arreu que, com nosaltres, ocupen un lloc important a la xarxa i comparteixen coneixements i experiències més enllà de l'aula. Un gran ull perfila la proa, vigilant, atent, protector. Des de l'interior de la nau no el veiem però hi és. Algú secretament vetlla per nosaltres i la seva presència ens infon ànims quan les forces defalleixen. En aquells moments, sobre tot, en què ho engegaríem tot a rodar. Cal creure-hi, és important, i cal resistir l'embat de les onades quan la vida ens posa a prova. També hi ha elements invisibles als ulls però presents en la intempèrie. El vent que empeny o enfonsa el vaixell vol ser la sort que, somrient, ens bufa de cara o, esquerpa, ens gira l'esquena. Finalment, no podem ignorar la matèria prima de la nau, allò que constitueix la seva essència, la seva fortalesa, l'entorn que siguem capaços de construir dins l'aula. De quin material creieu que està feta? Segur que podrem connectar-ho amb el que creiem saber dels antics grecs i romans.

Perquè som grecs i som romans, ho diu ben clar el títol d'aquesta primera entrada del curs 2016-2017. Escrivim, llegim i parlem com ells ens van ensenyar i hem construït, per tant, el nostre llenguatge seguint les seves passes. El pensament filosòfic, la ciència, la política (la bona i la dolenta), l'art, la literatura, l'arquitectura, el disseny dels espais urbans i dels edificis, els espectacles públics i l'oci més íntim, molts costums i gustos que tenim per les coses es dreçen i alhora es projecten sobre els fonaments del món clàssic grecollatí. Sense ells no seríem el que som, amb tots els defectes i virtuts que ens defineixen, i és evident que sense el coneixement del seu llegat és força més difícil -per no dir impossible- entendre el present i preveure el futur.

Així que benvinguts al Vaixell, tripulants, remeu amb mà ferma i aprofiteu el viatge!

16 de juny de 2016

LA PERVIVÈNCIA DEL LLATÍ EN L'ANGLÈS


Fa unes setmanes, a classe de llatí, en Jordi va proposar-nos una activitat de recerca plurilingüe consistent a traduir paraules del vocabulari llatí -vinculades a diferents àmbits lèxics- a cinc llengües diferents: quatre de romàniques (català, castellà, francès, italià) i una d’origen no llatí (anglès). L’elecció de l’anglès em va sobtar, en certa manera, doncs a diferència de les altres, no és una llengua neollatina. A partir d’aquesta proposta vaig sentir curiositat per saber quina relació hi havia entre l’anglès i el llatí i vaig decidir buscar informació al respecte. El resultat de la recerca que he fet, ha donat lloc a aquesta entrada.
Sabem que al segle V l’anglès era ja una llengua embrionària, resultat, per una banda, de la barreja de dialectes que van arribar a les illes Britàniques portats per les tribus germàniques dels saxons, els juts i els angles, i per l’altra de la forta influència del celta, el llatí i d’alguns trets propis de les llengües  escandinaves. El primer grup va dotar l’anglès de la major part del vocabulari i va fixar les bases de la seva gramàtica. El segon grup va influir especialment en el lèxic, que en el cas de la llengua dels romans es considera força important (fins a un 30% segons alguns estudis en el llenguatge col·loquial i fins a un 80% en el científic).


Recordem que va ser durant el govern de l’emperador Claudi (41-54 dC), després dels intents frustrats de Juli Cèsar durant la primera meitat del segle I aC, qui va aconseguir conquerir Britànnia el 43 dC. No va poder, però, ocupar Escòcia ni Gales, territoris on predominà la llengua dels celtes. Val a dir que invasions posteriors, com la dels normands en el segle XI, van propiciar que a través del francés, que va esdevenir llengua de la reialesa i la noblesa, la influència del llatí tornés a ser determinant en la construcció de la llengua anglesa .
Podríem pensar que degut a aquesta invasió el llatí va substituir l’anglès però no va ser així. La llengua de Roma es feia servir, sobretot, en l’àmbit religiós i militar. També el parlaven la classe alta i una petita  part de la població urbana, però no va arribar mai a reemplaçar-lo. És més, es va deixar d’utilitzar pràcticament quan les últimes legions romanes van ser expulsades de l’illa durant els primers anys del segle V dC. Però la seva influència ha perseverat fins als nostres dies. De fet, l’anglès és una llengua germànica amb més de la meitat del seu vocabulari procedent del llatí: grosso modo, unes 125.000 paraules!

La població envaïda es va deixar influenciar per la més avançada, en aquest cas la romana; per això, les paraules manllevades procedien de les dues principals ocupacions d’aquests: l’agricultura i el comerç i la guerra, juntament amb paraules relacionades amb la vida domèstica i social. Aquests en són alguns exemples:

Guerra:

     allied: del llatí alius, a, -ud (“altre”)
     army: del llatí arma, -orum (“armes”)  
          battle: del llatí battuere (“batre, picar, colpejar, lluitar amb l’espasa”), a través
del francès bataille.
          captain: del llatí caput, -itis (“cap”)
          casualties: del llatí casus, -us (“caiguda, accident, adversitat”)
          conflict: del llatí conflictus, -us (“xoc, col·lisió, topada), de confligere (“topar,
lluitar”)
          banner: del llatí bandum, -i (“estendard”)
   -chester, -caster, -cester (sufixos): del llatí castra (“campament”) [topònims]
          enemy: del llatí inimicus, -i (“enemic”)
          hostilities: del llatí hostis, -is (“enemic”)
          missile: del llatí missilis, -e (“llancívol, que es llança”) de mittere (“enviar”)
navy: del llatí navis, -is (“nau, vaixell”)
     military: del llatí miles (“soldat”)

Comerç:
          transfer: del llatí transferre (“traspassar”) [forma imperativa]
wine: del llatí vinum (“vi”)
          trade: del llatí tradere (“fer a mans, cedir, transmetre”)
          commerce: del llatí commercium, -ii  (“comerç, negoci, intercanvi”)
   oil: del llatí oleum, -i (“oli”, especialment el d’oliva i com a combustible)
          pound: del llatí pondus, -eris (“pes, quantitat, mesura”)
          coin: del llatí cuneus (“cuny, falca, tascó”)
   money: del llatí moneta, -ae (“moneda”), referència a Juno Moneta [apel·latiu de
la deessa]

Vida domèstica i social:

          table: del llatí tabula, -ae (“taula, tauló, tauler”)
          carpet: del llatí, carpere (“filar, estirar per filar, escarpir”)
          curtain: del llatí cortina, -ae (“volta del cel, cortina”)
          kettle: del llatí catillus, -i (“cassó fondo per cuinar”)
          pepper: del llatí  piper, -eris (“pebre”)
          cheese: del llatí caseus, -i (“formatge”)
          butter: del llatí  butyrum, -i (“mantega”)
   salt: del llatí sal, salis (“sal”)
          street: del llatí stratum, -i (“paviment, empedrat dels carrers”)

El cristianisme va arribar a l’illa el 597 i, com és lògic, resten també paraules del lèxic anglès que en són testimoni:

abbot: del llatí abbas, -atis (“pare, abat”)
altar: del llatí altaria, -ium (“altar, lloc per a sacrificis”)
angel: del llatí angelus, -i (“àngel, missatger”)
candle: del llatí candela, ae (“espelma, ciri”)
epistle: del llatí epistula, -ae (“carta”) [ús formal]
temple: del llatí templum, -i (“temple”)
tunic: del llatí tunica, -ae (“túnica”)
ark: del llatí arca, -ae (“bagul”)
nun: del llatí nonna, -ae (“monja”)

Però la influència del llatí no només la trobem en el lèxic sinó també en la morfologia. La llengua anglesa utilitza molts dels prefixos i sufixos llatins:

PREFIXOS

abstract, adventure, anteroom, bilingual, codependent/compassion, detach, disintegrate, enlarge, extraordinary, illimitable, impotent, inability, irregular, infrahuman, interact, nonexistent, postscript, prehistoric, reuse, subway, transport, trilingual, ultrasound, et cetera.

SUFIXOS
curious/obnoxious (curiosus, obnoxius), comfortable (comfortabilis, -e), terrible (terribilis, -e), scenic (scaenicus), special (specialis), productive (productivus), rector (rector), teacher (magister), violence (violentia), silent (silentium), et cetera.

En altres casos la morfologia llatina va solucionar alguns problemes. Un plural de nucleus que fos nucleuses, de basis, basises, d’alga, algaes o de datum, datumes, resultaria un tant malsonant, de manera que la morfologia llatina va permetre la formació de nuclei , bases, algae i data.

Finalment, apuntar que en anglès, com en altres llengües romàniques, hi ha moltes paraules o expressions d’origen llatí que han perdurat sense canvis i conformen estructures fixes de la llengua. Aquests en són alguns exemples:
  • El terme campus, que significa literalment “terreny pla”, s’utilitza per nombrar amplis espais adscrits a una universitat.
  • Idem, que significa “un mateix, el mateix” en anglès s’utilitza, per exemple, per nombrar quelcom que s’ha citat anteriorment.
  • exit,  prové del participi de passat exitus, a, um del verb exire (“sortir”)
  • habitat, que significa “habita o viu”, en anglès vol dir “lloc de condicions apropiades per a que hi visqui un organisme, espècie o comunitat animal o vegetal”
  • ictus, que significa “cop, especialment el que marca un ritme, xoc”, és el participi de passat de icere (“golpejar, donar un cop amb violència”)
  • junior, en llatí iunior, és el comparatiu de iuvenis que significa “més jove que o el més jove”. Abreviació jr.
  • senior és el comparatiu de senex i significa “més vell que o el més vell”. L’abreviació en anglès dóna el terme de cortesia o títol de sir.
  • maximum amb el significat de “el més gran”. Superlatiu de magnus, a, um
  • minimum amb el significat de “el més petit”. Superlatiu de parvus, a, um
  • duplex, que significa “doble”.
  • RIP, prové del llatí “Resquiescat in Pacem”. Els anglesos utilitzen les mateixes sigles que han adaptat a la seva llengua en traducció directa “Rest in Peace”.
  • Master és una paraula anglesa que prové del llatí abreujat magister, “senyor, mestre”.
  • snob. Aquest llatinisme rebut de l’anglès, que defineix persones que imiten a d’altres de major classe social, té el seu origen en la locució sine nobilitate, que vol dir “sense noblesa”, aplicada als estudiants de la universitat d’Oxford sense tradició familiar noble.
  • versus. En realitat, és una preposició de direcció que vol dir “cap a”, però en anglès se li va donar un nou significat, “contra”, i així és com s’utilitza avui dia.
  • a.m, acrònim de l’expressió llatina ante meridiem (“abans del migdia”), i fa referència a les hores posteriors a la mitjanit i anteriors al migdia.  
  • p.m, acrònim de l’expressió llatina post meridiem (“després del migdia”), i fa referència a les hores posteriors al migdia i anteriors a la mitjanit.
  • alias, que significa “altre nom”, de l’adjectiu llatí alius, alia, aliud.
  • sponsor, que prové del verb llatí spondeo, la traducció de la qual seria “prometre, assegurar o comprometre’s”.
I fins aquí aquest apunt amb què he volgut fer observar que el llatí ha deixat la seva profundíssima petjada en moltes altres llengües, fins i tot en una llengua no derivada com és el cas de l’anglès, l’autèntica lingua franca del segle XXI.

Sara Pedraza Sarrablo
4t ESO - Llatí