28 de novembre de 2010

El grec i la Pedra Rosetta

El meu interès per la cultura egípcia ve de lluny. És un món ple de misteris que sempre ha estat relacionat amb descobriments científics que han donat la volta al món i que han servit per comprendre un graó més aquesta civilització que va fascinar i influir per igual el nostre estimat món grec. Avui us parlaré d´un d´aquests descobriments: el de la Pedra de Rosetta.

La Pedra Rosetta és una pedra de granit fosc –granodiorita- on hi ha gravat en dues llengües diferents (egipci i grec), però en tres escriptures també diferents (jeroglífica hieràtica o sagrada –pròpia dels sacerdots-, demòtica egípcia –utilitzada pel poble i d´ús diari-, i grega –l´idioma dels governants-) un decret de Ptolomeu V del 196 aC. Va ser la llengua grega la clau per desxifrar els jeroglifics egipcis. La pedra va ser descoberta durant l'expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte el 1799.
El 1822, l´orientalista francès Jean François Champollion va descobrir la manera de llegir els jeroglífics egipcis mitjançant l'estudi comparatiu del contingut de la pedra de Rosetta.
Ja ho tinc! (Je tiens l´affair!) serien les primeres paraules de Champollion al seu germà, abans de comunicar-li que era capaç de desxifrar l'escriptura sagrada de l' Antic Egipte. Com ho va fer? En primer lloc va comparar el nombre de caràcters egipcis (1419) amb el de paraules gregues (486). Amb això va deduir que els jeroglífics no podien representar paraules, sinó fragments de paraules que, segons es pensava, havien de designar noms de personatges regnants i que, per tant, feien referència a noms propis que tant en grec com en jeroglífic s'haurien de pronunciar de la mateixa manera. Si el text grec parlava d'una lloança al rei Ptolmis (Ptolomeu), descendent del general d' Alexandre Magne, no costaria gaire localitzar els corresponents cartutxos (conjunt tancat de símbols o pictogrames en escriptura jeroglifica) que feien referència al mateix text.
El seu mètode comparatiu el podem il·lustrar amb el següent exemple: les lletres que Champollion coneixia eren les següents,

1 2 3 4 5 6 7 8 9
A L ? S E ? T R ?

Així, va deduir que aquest nom era el d' ALKSENTRS (ALEXANDRE), i va afegir tres símbols nous al seu diccionari. Mitjançant aquest procediment, en poques setmanes, estudiant nombrosos cartutxos disponibles no traduïts encara, va arribar a definir al voltant de 100 signes jeroglífics.
Un cop traduïda, la pedra mai va arribar al seu destí, França, després de la victòria dels anglesos sobre els francesos a Egipte. La seva destinació definitiva va ser el Museu Britànic de Londres, on hem de viatjar si la volem contemplar in situ.
Aquí us deixo amb aquest vídeo de la BBC sobre un dels descobriments més importants relacionats amb el desxiframent de llengües antigues. En coneixeu algun altre? Què opineu sobre l´Antic Egipte?

Meritxell Masana
1r Batxillerat

24 de novembre de 2010

Una mènade a True Blood

Tripulants, us he de donar una notícia: els vampirs estan de moda i, com no podia ser d’altra manera, ara també conviuen amb el món clàssic.
Coneixeu una sèrie que porta per títol True Blood? Potser no, encara que pel que sembla la seva audiència creix dia a dia. És un producte televisiu de terror-postmodern que té com a trama principal la cada cop més convencional història d’una noia que s’enamora d’un vampir, la seva relació i el fet que les aparences sovint ens enganyen. En aquesta sèrie s´explica que els vampirs ja no s’amaguen dels humans perquè després de molts segles s’han cansat de ser tant sols un mite i han decidit “sortir a la llum” (perdó per la ironia!). Durant la segona temporada un dels personatges principals és una dona anomenada Maryann Forrester. Al principi sembla una dona extravagant amb una profunda passió pel món clàssic, però a mesura que avança la sèrie t’adones que és una autèntica rara avis. Ha arribat al poble cercant un noi que, segons ella, és el regal ideal per oferir al seu déu com a sacrifici per estar així junts per sempre. Per aconseguir posseir aquesta persona hipnotitza tot el poble i fa que regni el caos, amb totes les lletres i en majúscula, celebrant festes on el sexe i la violència en són l´essència. Finalment, resulta ser una criatura de la mitologia grega i inicia un ritual místic per invocar el seu déu... Quin déu? ho endevineu? Dionís, és clar. Durant aquest ritual fa créixer un arbre ple d’ ofrenes consagrades a ell: carn fresca que representa la vida, un ou d’estruç que simbolitza la fertilitat, flors com a al·legoria de la natura, i altres... Tot això ho va oferint mentre entona un càntic de crida (tipus ditirambe) en el qual recita alguns noms amb què es coneix aquest déu: Lo Lo Bromios, Lo Lo Dendrites, Eleutherios, Enorches o Bacchus.

Com ja he dit, Maryann forma part de l´imaginari relacionat amb unes criatures femenines de la mitologia grega profundament vinculades a Dionís. Sabeu com es diuen? com se les representa? quines històries s´expliquen d´elles? quina relació tenien amb Bacus? quina és la naturalesa d´aquest déu (naixement, atributs i identitat)? quin és l´argument de la tragèdia d´Eurípides Les Bacants, ara que començarem a llegir la seva Medea a classe?

Geanna Marín
2n Batxillerat

21 de novembre de 2010

VI Fòrum Auriga: El Vaixell es presenta davant la gens classica

Fotografia: Sebastià Giralt [Flickr]

Divendres ja us vaig comentar -i alguns m´ho vau recordar- que aquest cap de setmana s´ha celebrat el VI Fòrum Auriga a Baetulo, Capital de la Cultura Catalana del 2010. Enguany El vaixell d´Odisseu va ser convidat per Montserrat Tudela, alma mater d´aquesta trobada que organitza la revista Auriga, a participar juntament amb altres companys de professió que han presentat les seves comunicacions, projectes i experiències educatives en un marc incomparable: l´acabat de reformar Museu de Badalona. Ahir vaig tenir el plaer de presentar davant la gens classica el nostre projecte i de parlar durant uns minuts de la feina que hem fet al llarg d´aquests darrers tretze mesos. Vaig tenir la sort també de conéixer personalment en Luís Inclán, de Chiron, en Juanvi Santa Isabel, l´Hermes més estimat, en Ricard Llop, de l´Escola Joan Pelegrí de Barcelona i guanyador del Premi Didascàlia 2010 amb el seu grup de recreació, reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens, i altres companys amb qui havia compartit materials i reflexions a través de la xarxa però amb qui finalment vam poder-nos posar rostre. Ja era hora! Vaig retrobar-me amb l´omnipresent Margalida, la Teresa DevesaAracne i en Sebastià Giralt, artífex del portal de l´xtec Labyrinthus que tant us ajuda a preparar materials i activitats. Va ser una jornada molt agradable que avui hem continuat amb la visita guiada a les restes museïsades més emblemàtiques de Bètulo: l´espai del Conducte d´aigües, la Casa dels Dofins, el jardí de Quint Licini i les Termes (amb la connexió del Decumanus). L´any vinent el Fòrum es trasllada a Andorra, concretament a Escaldes-Engordany, propera seu cultural de Catalunya. Enhorabona i gràcies a tots per aquestes dues jornades tan especials!

PS: per certs problemes tècnics els assistents no van poder gaudir de l´anunci promocional del Vaixell i vaig prometre que l´enllaçaria en aquest apunt. Aquí el teniu! De fotografies no en vaig poder fer i la que publico de l´acte és d´en Sebastià amb el seu permís. La Margalida m´ha promès que d´aquí a uns dies em farà arribar una gravació en vídeo.

Fotografia: Jordi Rincón

18 de novembre de 2010

Un passeig per la Grècia clàssica

Ja fa uns quants dies que els tripulants de 1r vau començar a treballar col·laborativament en aquest Google maps sobre la geografia de la Grècia antiga (si voleu participar en l´edició del mapa dels companys de El Fil i de l´Isaac Albéniz cliqueu aquí). Us heu organitzat en 3 grups de treball que han d´editar respectivament ciutats i regions, illes i accidents geogràfics diversos amb la seva icona distintiva. Finalment el mapa tindrà uns 80 topònims localitzats. Déu n´hi do! De moment la cosa pinta molt bé i un cop acabats els exàmens d´avaluació heu de continuar treballant i tenir enllestida la feina per a la setmana vinent en què avaluaré les competències treballades. Com que sé que us farà il·lusió veure publicat el mapa en construcció, aquí el teniu. Ja sabeu que heu de ser molt curosos amb l´ortografia. Felicitats per aquesta nova experiència digital!


Ver Un passeig per la Grècia clàssica en un mapa más grande

13 de novembre de 2010

La cisterna subterrània d´Istanbul

Aquest estiu, a finals del mes d’agost, vaig anar a Istanbul. Vaig trobar un contrast important entre la seva cultura i la nostra, suposo que sobretot perquè quan jo hi vaig ser estaven en ple Ramadà. Era molt curiós veure com als vespres les famílies es reunien al voltant de les mesquites, paraven les seves estovalles al terra amb gran quantitat d’aliments i esperaven l’oració que ressonava per tota la ciutat a les vuit en punt. Aleshores, ritualment, començaven tots a menjar amb les mans. Hi havia gent de totes les edats i famílies senceres.

Vaig visitar molts llocs: mesquites, diferents barris de la ciutat, el Bòsfor, el palau de Topkapi, et cetera, però un dels racons que més em va cridar l´atenció l’últim dia d´estada a l´antiga Constantinoble va ser la cisterna que es troba a prop de la mesquita de Santa Sofia, construïda a l’època bizantina (l´any 532) i redescoberta no fa gaires anys per un equip d´arqueòlegs, oblidada en el subsòl. La Cisterna de la Basílica (Yerebatan Sarnici), com és també coneguda, té un total de 336 columnes i s’hi respira una tranquil·litat absoluta. És un lloc encisador on hi predominen i conviuen l’aigua, peixos de diferents tamanys, colors i formes i la foscor. I un silenci només trencat per l’admiració que desperta en els seus visitants. La por dels governants a patir un setge que deixés sense aigua la població de la ciutat, uns 50.000 habitants quan fou construïda, va fer que aquests ordenessin dissenyar tota una xarxa de cisternes, gairebé 100, amb una capacitat total d´1.000.000 de metres cúbics d´aigua.

Les columnes, que formen un espès bosc subterrani, són d’estils diferents però hi predominen les corínties bizantines i les gregues d’estil dòric. Tot i això, al tram final de la Cisterna, a la part est, hi ha dues columnes ben curioses ja que a la seva base hi ha representats dos grans caps de Medusa, l´un del dret i l’altre de costat. No se sap del cert d’on provenen, però és com si haguessin estat cisellades allà per atzar. Vaig intentar esbrinar-ho fent algunes preguntes i pel que sembla hi ha a Èfes un temple dedicat a Medusa i, a la part frontal, hi falten dos caps de la pròpia Gorgona. També hi ha qui diu que és pura casualitat o que és part d´un altar dedicat a les nimfes d´aigua o, fins i tot, existeix la hipòtesi que haguessin viatjat, juntament amb altres columnes de diferents temples de l´Àsia Menor, a Istambul per construir-hi la Cisterna.

Què en sabeu de Medusa? Quin heroi la va vèncer? Quins poders tenia? Quin ús en feien de l´aigua els antics romans? Quines construccions, domèstiques i publiques, van inventar per resoldre els problemas hidrològics?

Si mai passeu per Istanbul, la ciutat fundada per l´emperador Constantí el Gran, no dubteu en descubrir les meravelles que amaga el ventre d´aquesta preciosa ciutat.

Clàudia Hurtado
1r Batxillerat


9 de novembre de 2010

Tres mites, tres audiovisuals

Mireu quins tres muntatges audiovisuals han elaborat els alumnes de Cultura Clàssica de 3r d´ESO de l´escola Vedruna-Àngels de Barcelona sobre els mites de Pandora, Dèdal l´inventor i Perseu i la gorgona Medusa. Quin treball més ben fet! A mi particularment em fa molta il·lusió publicar aquesta entrada per dos motius. El primer perquè demostra que les noves generacions pujen fortes i engrescades amb el món clàssic i el segon perquè la seva professora és la Maria Gajas, amb qui vaig tenir el privilegi de compartir moltes classes de llatí i grec al batxillerat ja fa uns quants anyets. Plurimas gratias Mariae discipulisque Vedrunae-Angelorum Scholae agimus et... feliciter!

La caixa de Pandora from mesqueunaclasse on Vimeo.


Dèdal, l'inventor from mesqueunaclasse on Vimeo.


Perseu i la gorgona Medusa from mesqueunaclasse on Vimeo.

7 de novembre de 2010

El manga japonès i els seus referents clàssics

Hetalia: Axis Powers (ヘタリア, Potències de l´Eix) és un manga que ha estat adaptat a una sèrie d´anime per Hidekazu Himaruya per a la televisió japonesa. La sèrie presenta una reinterpretació de fets històrics i polítics relacionats amb la segona guerra mundial, en la qual alguns països son representats per personatges que a través de les seves relacions personals i amoroses analitzen en clau de ficció les interaccions històriques, polítiques i militars que hi va haver durant aquest conflicte bèl·lic entre alguns dels països que hi van participar (les guerres, al cap i a la fi, són fruit de les relacions humanes, oi?). La comèdia i la ironia apareixen sovint barrejades en la trama argumental per expressar la situació d'aquests països que hi són representats. En molts dels breus capítols de la sèrie trobem referències al món clàssic i a la mitologia quan els personatges que intervenen són Grècia o Itàlia.

Per il·lustrar el que acabeu de llegir visioneu aquest fragment del segon capítol on es poden veure i escoltar algunes referències a la Grècia clàssica. El representant de Grècia, el noi de cabell marró, li explica al de Japó, el de cabell bru, algunes particularitats de la tradició mitològica amb les ruïnes d´un important santuari com a paisatge de fons.

Com anomena el representant de Japó al de Grècia? Per què? A quin déu olímpic es fa referència? Quin va ser el temple més important que se li va dedicar? I l´estàtua? Qui era la seva esposa? Coneixeu el nom d´alguna de les amants d´aquest déu? Com s´ho prenia la deessa? Què en penseu de la frase pel que sembla, els déus grecs són més humans que els humans. I això m´agrada? Hi esteu d´acord? Per què?

Com podeu veure, fins i tot cultures tan diferents a la nostra recullen la tradició clàssica com a font d´inspiració!

Laia Ruiz
4t ESO


1 de novembre de 2010

STTL




"L´epitafi era prou eloqüent: Va viure sense por. Va ser lliure. La tomba estava situada a pocs metres de la sortida de l´antiga necròpolis i la Júlia Clàudia va haver de fer un esforç per reprimir una última llàgrima. Ella hagués preferit gravar-hi les tradicionals D·M·S. o l´H·S·E, o la que més li agradava, S·T·T·L., tot esperant que cap infortuni no caigués sobre la casa familiar. Però en Licini era rebel, no creia en cap avantpassat ni déu totpoderós. Certament, havia viscut segons les seves pròpies lleis.
Edamus, bibamus, gaudeamus: post mortem nulla uoluptas, era un dels seus pensaments preferits. O també aquell que deia Omnia mors poscit. Lex est, non poena, perire. Després de la incineració, les restes del seu difunt marit, disposat ja a pagar el preu estipulat al barquer, descansarien per sempre sota l´ombra del xiprer, al columbari familiar on la làpida lluïa encara amb els últims rajos de sol. La pompa fúnebre havia estat multitudinària i molt emotiva. Es notava que en Licini deixava molts amics i que, com deia el vell aforisme, vita mortuorum in memoria est posita uiuorum."
Avui celebrem la festa de Tots Sants, 1 de Novembre, el dia dels Difunts. Enllaceu amb aquests articles de El Fil de les Clàssiques (I i II) i de El vaixell d´Odisseu, llegiu-los atentament (comentaris inclosos) i glosseu les paraules, expressions i cites que apareixen al text introductori relacionat amb la mort d´en Licini. Per acabar, expliqueu quin significat tenen les imatges de la següent presentació.