27 de desembre del 2010

Jacqueline de Romilly, in memòriam

Avui fa deu dies va morir a París una de les grans dames de les lletres europees, Jacqueline de Romilly. És una pèrdua irreparable -com totes, és clar- però per a tots els qui sentim la vocació d´educar com a part irrenunciable de la nostra vida saber que s´ha apagat una de les veus més lúcides i humanistes del pensament actual afegeix un plus de tristor. Fa dies que volia escriure aquesta entrada perquè la lectura d´un dels seus llibres, El tresor dels sabers oblidats (jo el vaig llegir en castellà publicat per Península l´any 1999), em va marcar com a professor i, sobretot, em va ajudar a entendre definitivament que educar és una responsabilitat i un servei a la societat de dimensions transcendentals. Vaig aprendre, entre moltes altres coses, que ensenyar allò que sabia no havia de ser mai sinònim de demostrar als meus alumnes la quantitat de coneixements que jo havia acumulat durant la meva formació acadèmica sinó que, contràriament, m´havia de servir per ajudar-los a créixer com a persones. Sempre agrairé aquest punt d´inflexió. Em quedo amb aquestes paraules de la gran hel·lenista francesa: "El coneixement deixa sempre una empremta, una marca; i fins i tot sense tornar a la consciència, constitueix un punt d´orientació i una referència que ens ajuden a pensar i a viure". Dissabte vaig llegir a la secció d´obituaris de EL PAÍS les belles paraules que li ha dedicat el mestre García Gual i, com diu en l´epígraf del seu sentit homenatge, jo també comparteixo el títol d´autèntica humanista que tan merescudament li atorga. STTL, Jacqueline de Romilly.

12 comentaris:

carles ha dit...

Exercici de justícia aquesta entrada, Jordi. Gràcies. Del llibre que menciones (jo el tinc en la versió catalana d'Edicions 62), en vaig treure també l'amor a la PARAULA, als mots que ens salven i ens ajuden a ser qui som. Ens diu: "Els mots són (...) com la cadena que llancem dins d'un pou amb l'esperança de fer pujar una galleda d'aigua: com més llarga és la cadena, més nombrosos són els mots dels quals disposem, més ocasions hi ha d'atènyer aquests records confusos i profundament enterrats." Gràcies senyora Jacqueline de Romilly, i segueixi vetllant per tots allà on sigui.

Anna Ruiz ha dit...

Hola!
Com sempre que mor algú, aquesta és una gran pèrdua, ja que no es pot fer que retorni, però es pot aplicar el que va a portar als qui n'heu llegit alguna cosa i contribuir a que es mantingui en la memòria de tots.
A la seva mort, Nicolás Sarkozy la va definir com "una gran humanista la veu de la qual trobarem a faltar"
Entre els seus llibres més importants trobem:
-Els grans sofistes Atenes Pèricles
-La Grècia antiga contra la violència
-La llei a la Grècia clàssica
-El tresor dels sabers oblidats

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Em sembla, Carles, que en som uns quants els que li devem alguna cosa al mestratge d´aquesta gran pensadora i defensora de les humanitats com a eina indispensable per aprendre a pensar. Anna, De Romilly té també un llibre extraordinari amb un títol ben eloqüent: "Per què Grècia?". Vosaltres ja podeu donar una resposta. Us animo a fer-ho. PER QUÈ GRÈCIA?

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Com que jo no coneixia massa bé l’anomenada hel•lenista francesa, vaig cercar-ne una breu informació:
Jacqueline de Romilly va néixer el 26 de març de 1913 i va morir, desgraciadament, el 18 de desembre del 2010. A més a més de filòloga, escriptora i professora, em sembla a mi que també va ser una gran amant de la cultura grega. Realment, aquesta cultura té algun tret especial que atrau a grans artistes ja que, al llarg del temps, ha servit com a font d’inspiració a nivell mundial.

Vale!

Esther Soria ha dit...

Hola!

Donat que he vist que presenta un gran interès per Grècia, he buscat per curiositat l'argument d'un dels seus llibres: La Grècia antiga contra la violència.

A propòsit d'un problema molt actual, el de la violència, l'autora ens convida a rellegir als poetes i als pensadors de la Grècia antiga. Grècia va conèixer la violència en totes les seves formes: guerres, saquejos, matances ... Però, d'entrada, els seus filòsofs i els seus dramaturgs percebre el seu caràcter
inacceptable: tot el seu esforç es va dirigir a fundar en la raó un ideal d'humanitat, de justícia, de tolerància i de solidaritat. Amb ajuda de múltiples exemples, extrets tant de la història antiga com de la nostra època, Jacqueline de Romilly, amb claredat i passió comunicativa, ens mostra com aquesta herència, lluny de constituir un patrimoni fixat, reservat per a una elit d'erudits, pot instruir i guiar els homes de l'actualitat.

Vale!

Laura Guillén ha dit...

Jo tampoc coneixia a Jacqueline de Romilly, però segur que ha sigut una gran pèrdua.
És trist que la vida tingui fi, que tot el que em sigut només quedi in memòriam...

Clàudia ha dit...

Jo tampoc la coneixia gaire, però n'havia sentit a parla alguna vegada, crec que el meu pare va llegir un dels seus llibres i li va agradar molt :)
Llegint aquesta entrada m'han agafat ganes de llegir "El tresor des sabers oblidats", segur que és un llibre magnífic

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ho és, Clàudia, ho és. Jo te´l recomano perquè aprendràs a pensar i a valorar més conscientment el que tens entre mans.

Yasmin ha dit...

Hola!
Jo tampoc la coneixia, però m'ha agradat molt la frase amb la que t'has quedat Jordi, molt maca i amb molta raó. :)
A mi també m'han agafat ganes de llegir el llibre del tresor dels sabers oblidats, ho tindré en compte per a la meva pròxima lectura. Té pinta de ser un llibre molt profund i dels que t'ensenyen veritables lliçons de vida!

Valete!

meritxell ha dit...

Jo tampoc coneixia a Jacqueline de Romilly, però les paraules que has mencionat han sigut precioses! i tenen molta raó!
Totes les morts són doloroses però no com la d'una persona que te tanta raó en un parell de linies!

Vale!

Judith Garcia ha dit...

Hoola!

Jo no coneixia a Jacqueline de Romilly, però com totes les pèrdues, hi ha dolor, amb les paraules que has escrit no hi ha dubte que era una bona escriptora, professora i helenista francesa.
M'he estat informant una mica i he trobat la següent informació, Jacqueline és coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la civilització i llengua de l'antiga Grècia. També va ser la primera dona a ingressar al Collège de France i la segona que va entrar a l'Académie Française.


Vale!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!!

Jo tampoc coneixia a Jacqueline de Romilly, però les paraules que s'han esmentat són molt emocionants i precioses.

Tota la gent que ens deixa, és normal que sentim un gran dolor per aquesta persona que ens ha deixat.