30 de maig de 2010

Un passeig per Tarraco Viva

Acabem d´arribar de Tarragona, on hem tingut l’oportunitat de gaudir de l´última jornada de la recreació històrica del món romà més important que es fa a Catalunya: Tarraco Viva, en la seva XIIa edició. Es tracta d´un festival cultural internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica d' època romana, semblant a la Magna Celebratio de Baetulo -que, per cert, també hi era present- però a gran escala. I amb les bosses encara per obrir volem que compartiu amb nosaltres aquesta gran experiència a la que va arribar a ser la segona ciutat més important de l´Imperi.
Al llarg de tot el matí hem pogut gaudir des de la desfilada a la romana d´una Legio germana, passant per una fira d’ artesania fins a acabar amb una ruta de tastets de vianda romana. Durant el recorregut hem escoltat explicacions diverses en relació a aspectes de la cultura romana com, per exemple, les veritats i falsedats sobre els gladiadors (que no és sempre el que surt a les pel·lícules), hem conegut també els mètodes d’ higiene personal i de maquillatge que utilitzaven les dones romanes i hem vist in situ com feien ceràmica i com encunyaven monedes, entre moltes altres coses.
Però l’activitat més interessant, o potser en la que hem aprofundit més, ha estat la de Tarraco a taula. Consistia en fer una ruta pels restaurants de la zona que oferien diferents tapes elaborades a l’estil romà i acompanyades per diferents vins aromatitzats, com els agradava als romans. A classe ja us ho explicarem amb més detall.
Aquest gran festival es pot celebrar gràcies a la col·laboració i participació d’ organitzacions procedents d´alguns països europeus (Alemanya, Itàlia, França, Catalunya i l´Estat espanyol) que s’ interessen activament pel manteniment del patrimoni històric i de la nostra cultura. És, sens dubte, una prova més de l´interès avui dia per conèixer el nostre passat històric i el llegat romà que encara és molt present no només a Catalunya i a tota la Península, sinó també arreu d’Europa.
Ha estat una experiència molt positiva i que cal viure, així que si algun cop teniu l’oportunitat d’anar-hi, aprofiteu-la, perquè val la pena. L´any vinent hauríem d´anar-hi tots (d´acord, Jordi?)!
Perquè us en feu una idea, aquí teniu un slide de la nostra visita.

Maria Canales
Esther Soria
1r Batxillerat

27 de maig de 2010

"Cabo Sounion", de Luís García Montero

Poema en audio: Cabo Sounion de Luis García Montero por Luis García Montero

Hi ha paisatges que no s´obliden mai, que per molts anys que passin resten intactes en la memòria feliç dels homes, paisatges que són eterns, que semblen negar el pas del temps inexorable i envejós alhora. Sounion és un d´aquests meravellosos indrets, un témenos triat pels déus perquè els homes els puguem contemplar en tota la seva majestuositat. Aquest estiu farà divuit anys que el vaig veure per primer cop i quan encara ara evoco el seu nom una emoció escollida em recorda que hi he de tornar. Si alguna vegada teniu el privilegi de contemplar una posta de sol a Sounion, no dubteu que la immortalitat es pot experimentar mentre vivim.
Molts poetes l´han cantat, Byron i Carles Riba entre d´altres. Jo he triat uns versos d´un poeta granadí, Luis García Montero, que porten el seu nom. M´agrada la seva veu, la musicalitat de les seves paraules. Escolteu-les i digueu què us han semblat.

A propòsit de Sounion, cerqueu informació sobre el lloc i el significat que té en el món clàssic, sobre Byron i Riba (busqueu els poemes que li dediquen) i digueu quines paraules de l´entrada fan referència a un dels seus versos. Què significa la paraula grega τέμενος? Encara que tota realitat virtual mai no serà com l´original, us regalo aquesta vista panoràmica. Bon viatge!


CABO SOUNION

Al pasar de los años,
¿qué sentiré leyendo estos poemas
de amor que ahora te escribo?
Me lo pregunto porque está desnuda
la historia de mi vida frente a mí,
en este amanecer de intimidad,
cuando la luz es inmediata y roja
y yo soy el que soy
y las palabras
conservan el calor del cuerpo que las dice.
Serán memoria y piel de mi presente
o sólo humillación, herida intacta.
Pero al correr del tiempo,
cuando dolor y dicha se agoten con nosotros,
quisiera que estos versos derrotados
tuviesen la emoción
y la tranquilidad de las ruinas clásicas.
Que la palabra siempre, sumergida en la hierba,
despunte con el cuerpo medio roto,
que el amor, como un friso desgastado,
conserve dignidad contra el azul del cielo
y que en el mármol frío de una pasión antigua
los viajeros románticos afirmen
el homenaje de su nombre,
al comprender la suerte tan frágil de vivir,
los ojos que acertaron a cruzarse
en la infinita soledad del tiempo.

24 de maig de 2010

Paral·lelismes mitològics

Després d´escoltar a classe el mite grec de Deucalió i Pirra vam descobrir que hi havia una extraordinària semblança entre aquesta història i la narració bíblica del diluvi universal del llibre del Gènesi més coneguda com l’Arca de Noè. Molts estudiosos creuen que el mite de la Bíblia, el més conegut de tots els diluvis, és una versió del mateix mite babilònic, on ja apareix l'arca, el càstig diví, els ocells que anuncien la terra i la salvació dels seleccionats. Aquest mite es recull a l'Epopeia de Gilgamesh, el poema Atrahasis i diverses taules sumèries i acàdies força antigues. Els hebreus haurien conegut el mite durant la seva època d'exili a Babilònia i l'haurien adaptat a la seva cultura.
La mitologia grega hauria heretat també aquesta història, personificada en Deucalió, que se salva del diluvi aconsellat pel seu pare Prometeu, també gràcies a una arca. Aquest diluvi posa fi a l'Edat d'Or (els grecs no creien en l'evolució sinó en una degeneració des de la creació fins al seu temps, simbolitzada per diversos metalls).
Tradicions com la hindú, la maia o l'asteca recullen també grans inundacions, fet que recolzaria la hipòtesi de la realitat d'un diluvi, ja que aquests pobles no van tenir contacte amb la font mesopotàmica. Però les seves històries tenen elements propis que al·ludeixen més aviat a la creació a partir de l'aigua i les diferents races humanes. Es manté, però, la constant del càstig diví per la impietat de les criatures. S'han trobat fins a cinc-centes versions diferents del diluvi, fet que demostra que és un mite universal i que ha estimulat diversos estudis per mirar de provar-lo. Com veureu en el vídeo que tanca l´entrada, fa tres setmanes una expedició formada per arqueòlegs turco-xinesos afirma haver trobat les restes de l´antiquíssima arca a 4.000 metres d´alçada al Mont Ararat de Turquia. I si és cert?

Les narracions són les següents:

L’Arca de Noè:

Déu vol destruir la humanitat corrompuda amb un gran diluvi, però vol salvar l’espècie humana. Aleshores escull Noè, perquè era un home just, i li encarrega la responsabilitat de repoblar el món. Noè construeix una mena de vaixell amb fusta de xiprer on, per ordre de Déu, hi fa entrar la seva família i un mascle i una femella de totes les espècies animals del món perquè no morís la Creació Divina en la imminent destrucció de la terra que fins aleshores els seus peus havien trepitjat. El diluvi durà quaranta dies i quaranta nits fins a inundar tot el món.
L’arca va solcar les aigües dos-cents dies més fins a arribar al mont Ararat. Un cop allà, Noè decideix enviar diversos ocells per veure si ja poden sortir. Al tercer intent, un colom porta una branca d’olivera indicant que hi ha terra seca a la vora.

Deucalió i Pirra:

Deucalió era fill de Prometeu, el qual juntament amb la seva esposa Pirra es va salvar del diluvi amb què Zeus va decidir exterminar la humanitat per haver-se corromput. Van surar durant nou dies dins una barqueta per damunt de les aigües i al desè dia van arribar al cim del Parnàs. Llavors consultaren l'oracle, que els digué: "Cobriu-vos el cap i llanceu pel darrere els ossos de la vostra mare". Després de meditar el sentit d'aquestes fosques paraules, arribaren a la conclusió que la seva mare era la Terra i les pedres els seus ossos. Van obeir, i les pedres llançades esdevingueren homes i dones que repoblaren la terra.


Quina relació hi trobeu entre els dos mites? Coneixeu altres mites que expliquin un diluvi o catàstrofe universal?
Coneixeu altres històries de la Bíblia que es relacionin amb algun mite clàssic? Quina font literària ens ha transmès el mite de Deucalió i Pirra? Penseu que avui dia a causa del canvi climàtic pot tornar a succeir un nou diluvi que pot posar en perill la humanitat? Per què creieu que els déus castiguen sovint els humans? Quins altres famosos descobriments de l´arqueologia coneixeu?

Maria Canales
Clara Olòndriz
Esther Soria
1r batxillerat

21 de maig de 2010

Atalanta i Hipòmenes

Seguint amb les recreacions de metamorfosis ovidianes a propòsit de la lectura del llibre Narracions de mites clàssics, us presento el treball de la Judith i la Júlia sobre la tràgica i bella història d´Atalanta i Hipòmenes en format vídeo. Competència digital superada!
Qui ens fa cinc cèntims d´aquest mite? Què us han semblat les interpretacions? La mitologia sempre serà per saecula saeculorum una font d´inspiració inesgotable. Ecce exemplum! Feliciter, discipulae!

Judith Reyes
Júlia Vallespir
1r Batxillerat

20 de maig de 2010

Dies Martis, comoedia romana!

Dimarts els alumnes de 4t van representar el text de Statuae amb tota la il·lusió (i nervis, és clar) del món. Ho van fer a la Sala d´Actes davant d´uns espectadors d´excepció: els seus companys de curs. I dimecres una segona funció per als "clàssics" de batxillerat. Ha estat una experiència molt positiva per a tots, han treballat molt i han dedicat temps i ganes a preparar l´obra. Jo només puc tenir paraules d´agraïment: gràcies a en Guillem, Martí, Cesc, Marcs, Gian, Xavi, Pol, a la Laura, Clàudia, Lorena, Mireia, Paula, Carlota, Agnès, Marta i Eli per voler compartir aquest petit però alhora gran projecte d´aula. Són ells els autèntics protagonistes i els que aconsegueixen que aquesta feina sigui tan especial. Plurimas gratias vobis ago. Tot esperant el vídeo d´aquesta comoedia romana tan singular us pengem les fotografies de la companyia.



19 de maig de 2010

Vivat lingua latina!

Amb les apel·lacions llatí contemporani, llatí recent i també llatí viu, es designa la utilització actual oral i escrita de l' idioma llatí, seguint el model gramatical i la pronunciació del llatí clàssic.
Si bé alguns precursors ja van propiciar la reutilització del llatí com a llengua vehicular des de finals del segle XIX, les primeres iniciatives concretes tendents a reinstaurar el llatí viu de manera organitzada i a través d'estructures permanents van sorgir a França a partir de l'any 1952 després de la publicació de l' article titulat El llatí o Babel pel professor Jean Capelle, ex-rector de la Universitat de Nantes.
A partir del congrés internacional que li va seguir al 1956, (Congrès International pour le Latin vivant), la utilització del llatí parlat va ser sostinguda per organitzacions acadèmiques i privades, bàsicament a Europa, però també als Estats Units d' Amèrica. Aquestes iniciatives es van intensificar a partir de la dècada dels 80 afavorides en part per la generalització d´Internet.

Actualment el llatí segueix essent reivindicat i revitalitzat per un munt d´iniciatives entre les que destaquen nombroses institucions (com la Acadèmia Latinitati Fovendae, fundada a Itàlia), publicacions (les revistes Vita Latina -França-, Vox Latina -Alemanya-, Melissa -Bèlgica-, Iuvenis i Adulescens -editades a Itàlia però amb seus arreu d´Europa- o el diari en línia Ephemeris -fundat a Varsòvia i editat íntegrament en llatí sobre temes d'actualitat, incloent comentaris i assajos) i dues ràdios que realitzen emissions regulars en llatí (Radio Bremen, a Alemanya, i YLE Radio 1,a Finlàndia). Un exemple sorprenent i almenys atípic d'utilització del llatí viu va ser proporcionat pel govern de Finlàndia durant les seves presidències de la Unió Europea, en decidir la traducció i publicació dels seus comunicats oficials en llatí a més de les altres llengües oficials de la Unió.

Com podeu veure (per cert, què representa la imatge que encapçala l´entrada i per què l´hauré triat?), la nostra lingua mater segueix ben viva i nosaltres preservem dia a dia que així sigui. Us heu convertit, potser sense saber-ho, en guardians d´una llengua de tradició mil·lenària que vol seguir sent una font inesgotable de cultura. Gratias multas omnibus!

A tall d´exemple, i perquè vegeu que llegir en llatí no és tan complicat com podíeu pensar quan, plegats, vam començar aquesta aventura, us proposo que aneu traduint aquest còmic sobre la història d´Amnistia Internacional, publicat a la revista Iuvenis. No cal que el traduïu tot, ho podeu fer individualment o inter omnes, repartint-vos les bafarades que trieu per grups. Només cal que indiqueu la pàgina del còmic que heu treballat. Així també aprendreu coses molt interessants sobre aquest moviment global que lluita arreu del món per defensar els drets humans. Bonam fortunam!

Historia Amnestiae Internationalis

16 de maig de 2010

Emèrita Augusta, capital de Lusitània

Els romans, com bé sabem, van conquerir durant la seva llarga història molts territoris arreu dels quals hi van fundar nombroses ciutats. D´entre les colònies establertes a les províncies d´Hispània i Lusitània en destaca la ciutat de Mèrida o Emèrita Augusta, nom originàriament llatí. És, certament, una gran urbs imperial i jo vaig tenir la sort de visitar-la fa un temps.

Emèrita Augusta té unes restes molt ben conservades i, com totes les ciutats romanes políticament rellevants, uns requisits que formaven part del cànon urbanístic dels seus enginyers i arquitectes: una muralla que encara avui dia conserva parts importants, dos fòrums –per la seva capitalitat-, un de municipal i un de provincial, amb majestuosos temples dedicats a diferents divinitats on els habitants acudien diàriament a oferir els seus vots i pregàries (dels que vaig visitar em va agradar especialment el de Diana) i el que també tenien totes les ciutats importants -i obviament Mèrida no n’era una excepció-, destacats centres d’oci: teatre, amfiteatre i circ. Perquè Emèrita Augusta, a més, va ser la capital de la província on estava situada: Lusitània.

El teatre, amb una cauea que podia aforar fins a 6.000 espectadors, ha estat reconstruït en diverses ocasions ja que s’ha anat deteriorant pel pas del temps. Sembla que en un principi no despertava massa expectació entre els habitants de la ciutat i encara que inicialment va ser utilitzat per fer discursos polítics i reformat un parell de vegades, finalment va quedar abandonat. Les estructures van començar a ensorrar-se de manera que semblava que només hi haguessin grans graderies. És per això que s´el va anomenar popularment “les set cadires” i que, segons expliquen, els reis moros es reunien allà durant la invasió àrab. Aquest teatre té tretze portes que comuniquen amb l’exterior i les graderies estan dividides en tres sectors per diferenciar les classes socials. Avui dia s´hi celebra encara el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, un dels més prestigiosos a nivell internacional.

L’amfiteatre, amb una capacitat per a 15.000 espectadors, va ser construït l’any 8 a. C. Va ser utilitzat molt freqüentment per realitzar naumàquies ja que estava molt pròxim a l’aqüeducte. Té setze portes d´accés i, com el teatre, les grades dividides segons l´estatus social dels espectadors. Al centre de l’arena hi trobem una gran fossa, que possiblement servia per col·locar les gàbies de les feres, i estava cobert per un entarimat.

Al circ, amb una graderia apta per a 30.000 espectadors, juntament amb els espectacles de l’amfiteatre, s´hi celebraven els que més agradaven al públic. Degut a la seva grandiositat es va haver de construir fora de les muralles. Al centre es trobava la spina, plataforma entorn la qual es realitzaven les curses de carros.

Una recomanació: si teniu l´oportunitat, no deixeu de visitar Emèrita Augusta, una de les urbs més emblemàtiques del món romà. De moment, us convido a fer un passeig virtual pel cor d´aquesta ciutat.

I per acabar, les tradicionals preguntes: qui va fundar Mèrida, quan i amb quin objectiu? A quina província de l´Estat espanyol hem d´anar per visitar-la? De quines dues vies principals era punt de trobada? Quin emperador la va convertir en una de les principals ciutats del món romà a finals del segle III i el IV? Quin famós personatge “de pel·lícula” era d´Emèrita Augusta? Quin riu passa per Mèrida? Creieu que això és important? Per què? A quin país de la UE fem referència actualment quan parlem de ciutadans lusos o lusitans?

Anna Ruiz de la Fuente Núñez
1r Batxillerat


12 de maig de 2010

Taller de cuina romana a la Cella vinaria de Teià (II)

El passat dijous, 6 de maig, vaig tornar a la Cella vinaria de Teià per fer el meu segon taller de cuina romana. I de nou va ser una tarda divertidíssima a càrrec del grup Kuanum.
Aquesta vegada celebràvem les Lemuria. Els lèmurs són esperits benignes que s’alimenten de les restes dels àpats, per això els romans, mentre menjaven, llençaven les restes al terra i no es podia escombrar fins que es finalitzava l’àpat. Les Lemuria, (celebrades els dies 9,11 i 13 de maig), eren unes festes dedicades a honorar els esperits de tots els morts, doncs calia tenir-los contents. La festa s’iniciava amb un ritual dut a terme pel pater familias que consistia a llançar 9 faves negres cap endarrere, per damunt del cap, mentre simultàniament s´anava repetint aquesta frase com si es tractés d´una pregària: “fent això em salvo jo i la meva família”. Un cop el pater familias acabava de llançar les faves tots els altres assistents havien de fer tant soroll com poguessin però sense utilitzar la veu, i amb això es salvaven dels lèmurs durant un any. Així que vam començar el nostre taller amb aquest ritual iniciàtic i, casualment, a mi em va tocar fer de pater familias. Un cop acabat, vam entrar al nostre espai de treball amb el peu dret (dextro pede), un costum supersticiós per atraure la bona sort.
Tant en el mes d’abril com en el mes de maig es celebraven diverses festes, entre les quals destacava la Floralia (3 de maig), dedicada a una divinitat itàlica de nom Flora. Aquesta festa s’enllaçava amb la Ceràlia, que iniciava el cicle d’abril, en honor a la deessa Ceres, propiciant el creixement del cereals. Així doncs, com que és temps de cereals nosaltres en vam cuinar i, en especial, vam fer diverses receptes amb faves. Com que ens vam repartir les receptes jo us explicaré hic et nunc les dues que jo vaig cuinar.

- Faves a la Cassola:

Ingredients (modi): faves, gàrum, oli, celiandre verd, porro i comí.

Com que l’element essencial del plat són les faves, vam començar per pelar-les (doncs no eren congelades sinó ben fresquetes, collides aquell mateix matí!) i després, mentre bullien al foc, vam estar tallant ben menut el porro i el celiandre verd. Aleshores vam fregir una mica el celiandre, el porro i una mica de comí en una paella amb oli. Finalment vam posar tots els ingredients a la cassola afegint gàrum per donar-li més sabor mentre remenàvem.

- Liba:

Els liba són uns deliciosos panets que serveixen d’aperitiu i que es fan en ofrena a la deessa Ceres.

Ingredients (modi): 400 grs de mató, 100 grs de farina d’espelta, 1 ou, 1 polsim de sal, 1 polsim de fulla de llorer en pols i fulles de llorer per a la base de cadascun dels panets.
Primer de tot es barreja (amb les mans) el mató amb la farina, la sal i la pols de llorer, i s’afegeix l’ou fent la mescla poc a poc. Un cop la massa ha quedat ben espessa i no gaire enganxosa, se’n posa una mica sobre cadasc una de les fulles de llorer perquè facin de base al panet. I aleshores cap al forn!
Les meves companyes del taller van fer faves amb pinyons, faves Vitel·li i pèsols de l’Índia amb sípia. Quan vam acabar el taller tothom va provar totes les receptes i us ben asseguro que estaven boníssimes, així que us animo a que proveu de fer les receptes a casa ja que són molt senzilles de fer. Prosit!

Maria Canales
1r Batxillerat

11 de maig de 2010

Pulcherrima es, de James Blunt



El cantant anglès James Blunt es va fer conèixer mundialment l´any 2005 amb la publicació del seu primer treball Bad to Bedlam i especialment amb la seva cançó You´re beautiful. Encara la podem escoltar a moltes emissores de ràdio, internet i canals de televisió i, fins i tot, tenim la seva lletra en llatí. Proveu de traduir-la amb l´ajuda de l´anglès (us en proposo la versió bilingüe) i així treballareu la competència comunicativa plurilingüe. A veure qui s´apropa més als subtítols. Ara que hem treballat els graus de l´adjectiu a classe, aquest títol superlatiu i rotund ens anirà d´allò més bé. Sapere audete!

Grata mea vita
castus meus amor
angelum vidi
pro certo id habeo
in ferrivia subterranea mihi subrisi
cum alio homine erat
sed ob eam rem insomnis non ero
quia propositum habeo.
Pulcherrima es
(bis)
pulcherrima es, certum est
In oppleto loco faciem tuam vidi
et non scio quid facere
quia tecum numquam ero.
Certe, in ea oculos converti
dum ambulabat
in mea facie ea videre poterat
quomodo hallucinabar.
Eam revidere non puto
sed punctum usque ad finem
perdurante dividimus
Pulcherrima es...
Fortasse angelus cum levi risu in suo vultu est
ubi illa putavit me tecum esse debere
tempus est apertum esse errorem
tecum numquam ero

*****************************************
My life is brilliant.
My love is pure.
I saw an angel.
Of that I'm sure.
She smiled at me on the subway.
She was with another man.
But I won't lose no sleep on that,
'Cause I've got a plan.
You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw you face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.
Yeah, she caught my eye,
As we walked on by.
She could see from my face that I was,
Fucking high,
And I don't think that I'll see her again,
But we shared a moment that will last till the end.
You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
I saw you face in a crowded place,
And I don't know what to do,
'Cause I'll never be with you.
You're beautiful. You're beautiful.
You're beautiful, it's true.
There must be an angel with a smile on her face,
When she thought up that I should be with you.
But it's time to face the truth,
I will never be with you.



9 de maig de 2010

Hodie, dies Europae

Avui, 9 de maig, celebrem el dia de la UE i, aprofitant l´avinentesa, vull recordar-vos que el passat divendres 30 d´abril vam assistir a la Sala d´Actes de l´Escola a una conferència molt interessant de la nostra exalumna Laia Pinós. La Laia treballa actualment al Parlament Europeu i amb el seu entusiasme habitual ens va apropar una mica més a la idea d´Europa que per aquí encara ens resulta un tant llunyana. Què us va semblar la xerrada? Si feu memòria, ens va explicar que el lema de la Unió Europea és precisament "unida en la diversitat" i jo vaig recordar que al primer trimestre vam llegir, traduir i cantar en llatí l´himne d´Europa ("una in diversitate"). És una vella aspiració que Roma ja va conèixer: una llengua comuna (ara ho és l´anglès, el llatí del segle XXI) tot i respectant la riquesa plurilingüe del nostre continent -un tresor que hem d´apreciar i cuidar moltíssim!-, mateixes lleis, estudis homologats arreu, mateixa moneda, fronteres cada cop més diluïdes..... un vell somni de solidaritat que costarà fer realitat però que inevitablement és necessari per caminar plegats. Tenia intenció d´escriure una entrada dedicada a Europa, però algú se m´ha avançat. I en llatí! Quina il·lusió llegir el post d´en Jules, un estudiant francès de segon curs que ha publicat al bloc d´Aracne fila i fila el que porta per títol Salvete, filii Europae! Fem una cosa, intenteu traduir les paraules d´en Jules en forma de comentari al nostre bloc, hic et nunc, i qui s´animi pot respondre en llatí la seva epistula directament al d´Aracne. Filem junts!
Us reprodueixo la carta d´en Jules per facilitar-vos la feina.

Salvete, amici!

Jules mihi nomen est. Quindecim annos natus sum. Apud Argentinam vitam ago, sed in Gallia habito. Magister meus mihi vestras paginas reticulares mostravit et vobis scribere volui. Hic est annus secundus quo grammaticae atque linguae Latinae studeo et mihi placet.

Velim pueros puellasque, qui multis linguis comunicare amant, mihi scribere lingua Latina vel Anglica vel Germanica vel Gallica vel Hispanica vel Catalanica. Scholam et multas disciplinas amo: linguas, musicam, artem, humanitates, theatrum et cetera. Placet vestram terram cognoscere: Tarraconem, Barcinonem, Emporias …

Ego sum modica statura, oculis uiridibus et grandibus, colore candido, naso pulchro. Flauum capillum habeo. Quaero etiam descriptiones vestras.

Hodie est dies Europae. Hymnus Europae est hymnus Unionis Europaeae et Consilii Europae. Scitne vobis…? Musica hymni est pars nonae symphoniae Ludovici van Beethoven. Dum huic symphoniae verba Friderici Schiller sunt, hymno Europaeo verba non sunt. Anno 2003 Petrus Roland et Petrus Diem verba Latine scripta proposuerunt:

Est Europa nunc unita
et unita maneat;
una in diversitate
pacem mundi augeat.

Semper regant in Europa
fides et iustitia
et libertas populorum
in maiore patria.

Cives, floreat Europa,
opus magnum vocat vos.
Stellae signa sunt in caelo
aureae, quae iungant nos.

Placetne vobis?

Spero omnes mihi scripturos esse. Vobis gratias agens, omnibus salutem dico.
Quam celerrime respondete!

Valete,
Jules

8 de maig de 2010

Casa Ovidi, disfresses mitològiques

Mireu quina activitat més original ha fet l´Helena Vázquez sobre la lectura de Narracions de mites clàssics. A més d´aquesta presentació en ppt ha dissenyat també un book fotogràfic de la col·lecció 2009-10 i s´ha compromès a organitzar una desfilada de models a la Sala d´Actes de l´escola. Aquest és un treball de creativitat que pot ser font d´inspiració per a més d´un dissenyador o mestre d´educació infantil i primària. L´any vinent, per Carnestoltes, volem un segon projecte com aquest, Helena. Feliciter!
Per cert, a quins mites ovidians fa referència la col·lecció?

7 de maig de 2010

Speculum, el mirall del temps

Els amics de la revista Auriga, l'única publicació en català dedicada a la divulgació rigorosa de la tradició grecoromana, ens fan saber que "amb motiu de la proclamació de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010, i coincidint amb l’inici de les Festes de Maig, se celebra l’acte central amb l’espectacle Speculum, el mirall del temps, que posarà de manifest la identitat de Badalona, fruit de dos mil anys d’història combinada amb la cultura del segle XXI.
L’acte és fruit de la capacitat creativa d’agents culturals de la nostra ciutat, i hi participen actors, actrius, músics i entitats de cultura tradicional de Badalona.
Speculum, que vol dir mirall en llatí, serà un “joc de miralls” que vincularà la llengua dels orígens i la del present, Baetulo amb Badalona. L’acte s’ubicarà en plena plaça de l’Assemblea de Catalunya, sobre els vestigis dels nostres orígens, entre el Museu i l’edifici El Viver, i crearà un vincle entre el llegat de l’antiguitat i els signes de la modernitat.
El títol de l’espectacle adquirirà un sentit ple mitjançant una macroprojecció audiovisual que convertirà la façana del Museu en una colossal pantalla. A la plaça de l’Assemblea de Catalunya es crearà un espai sonor i lumínic, amb efectes especials propis de l’art de la projecció audiovisual, de la pirotècnia, de l’acrobàcia, de la música, del teatre de carrer, etc., que garantiran la sorpresa durant tot l’espectacle.
Speculum vol ser un mirall del que hem estat, del que som i del que volem ser".

Invocació a les Muses

"Oh, muses, inspiradores de l´art i la cultura, filles de Zeus i Mnemòsine, el déu del tro i la deessa de la Memòria!
Quan baixeu dels vostres pedestals i us barregeu amb els humans, quan us enfileu damunt el pòrtic del temps, quan alceu els vostres mirallets i us gireu per enfrontar-los a la façana de la Història, quan esclati la veu del tro i ens il·luminin els feixos esplendents i poderosos del coneixement, tots els mortals aquí congregats us secundarem per encendre el gran mirall del temps"

Hi esteu tots convidats. No us ho perdeu!

Data: divendres, 7 / maig / 2010
Hora: 22:00 - 23:00
Adreça: Pl. Assemblea de Catalunya
Ciutat/Poble: Badalona, Spain
Mostra el mapa

5 de maig de 2010

Vulpes et corvus

Isop, Fedre, Samaniego, La Fontaine....la tradició de la literatura europea pel que fa al gènere de la faula protagonitzada per animals que parlen i es comporten com nosaltres és d´un valor incalculable. El pare de la criatura és (com no!) grec -Isop- i no estaria de més que en els temps que corren algun escriptor de renom i de ploma crítica reactivés aquestes històries breus però alhora prenyades de reflexions universals utilíssimes per educar les noves generacions. A classe ja en vam traduir i comentar una (La guineu i la màscara de teatre) i avui us he proposat que feu la traducció de la que porta per títol Vulpes et corvus. Com que cada dia disposem de noves claus per obrir més portes de la nostra llengua mare però, afortunadament, encara ens queda per recórrer un llarg camí, traduireu un text adaptat. Amb la vostra traducció, comenteu també les reflexions que els versos del poeta us hagin suggerit. De regal, la faula en imatges.

Vulpes et corvus

Vulpes callidissima est omnium animalium.
Quondam corvus in altissima arbore sedebat
et in ore caseum tenebat. Vulpes caseum videt
et ad arborem appropinquat et dicit: "Amice
corve, tu avis fortunatissima es. Tu pulchrior
quam pavo et nigrior quam nox es. Tuus fulgor
maior auri splendore est. Tu suavem vocem
habes, tu felicior ceteris avibus es".
Corvus, laetus et beatus, vulpis laudes audit,
os aperit et vocem dat. Caseus ex ore cadit et
vulpes gratissimum caseum invenit. Tunc
dicit: "Tu stultior ceteris animalibus es".
Haec fabula illis hominibus, qui dolosis adulatorum
verbis falluntur, scripta est.

Adaptat de Fedre, Faules 1, 13

2 de maig de 2010

Un dia a la VI Magna Celebratio

El passat cap de setmana (23-25 d´abril) va tenir lloc una celebració molt especial, una festa romana molt a prop nostre, a la ciutat romana de Baetulo (l’ actual Badalona). Des de ja fa uns anys que a Baetulo es celebra la Magna Celebratio per tal de recordar els orígens de la ciutat i de la nostra cultura i la d’ enguany ha estat la VI edició. I sempre amb una molt bona acollida.
Tota la ciutat es “disfressa” i torna altre cop a l’època romana. A molts carrers del centre es munten paradetes per mostrar com era un mercat d’ aleshores (he de dir que per a mi això va ser molt interessant). Vaig aturar-me a botigues de queviures i pa, que podies tastar si ho desitjaves (macellum et pistor), en una altra banda t’ explicaven com pescaven (piscator) i les diferents tècniques per conservar el peix, bé fumat o amb gàrum (salsamentarius); podies veure com elaboraven cistells (cistarius), com treballaven la pedra (sculptor) o com filaven, teixien i tenyien la llana (textrina). A una parada que em va atraure especialment l´atenció explicaven d´una manera molt didàctica com les dones romanes preparaven els seus perfums, pomades i cremes. Pel que sembla, les dones riques de l’ època portaven tot tipus d’olis i ungüents perquè havien de fer molta olor i així destacar que eren de bona família. A més, com a curiositat, em van dir que només portaven calces quan tenien la menstruació i que elles van inventar els primers tampons (fets de llana!).
Hi havia gran varietat de tallers: de cuina (thermopolium), sobre els funerals, els jocs romans, d’escriptura, etc. També tenies l’oportunitat de poder pujar en una quadriga conduïda per un auriga i fer un passeig o veure una lluita de gladiadors i apreciar la seva vestimenta, entre moltes altres activitats.
A més, el Museu de Badalona feia Jornada de Portes Obertes i oferia la possibilitat de fer una visita guiada pels recintes més representatius de la ciutat gratuïtament i amb prèvia inscripció. És tot un luxe poder visitar les restes del teatre romà, les restes dels fonaments d’importants monuments de la ciutat i la Casa dels Dofins.
Per fer encara més autentica la celebració també es feien unes jornades gastronòmiques a restaurants de Baetulo. Abans de començar l’ àpat els restauradors feien una breu explicació dels hàbits alimentaris dels romans. Jo vaig reservar al restaurant Ca l’Arqué i el menú, les receptes del qual havien estat extretes del llibre d’ Apici De re coquinaria, era propi d’un sopar de les classes benestants. En el menú hi havia petites mostres de diversos plats típics de l’ època i com que aleshores no tenien ni sucre ni xocolata per endolcir els aliments utilitzaven molt la mel (pel meu gust massa dolç tot plegat!).
Per a mi aquesta ha estat la primera Magna Celebratio però us ben asseguro que no en serà l’última! Així que us animo a que hi anem l’any vinent. Mentrestant, aquí teniu un slide de la meva particular visita a la Baetulo romana.

Maria Canales
1r Batxillerat