4 d’octubre del 2011

El mur d´Adrià, el límit d´un imperi


Aixecat sobre els límits del territori de l’imperi romà al nord d’Anglaterra, i travessant des del mar del Nord al mar d’Irlanda el país, s’alça desafiant  les terres bàrbares el mur d’Adrià. Aquesta construcció de 117 quilòmetres de llargària feta de blocs de pedra units amb argamassa argilosa  va ser erigida per 18.000 homes a les ordres de l’emperador romà Publi Eli Adrià entre els anys 122 i 132 dC, després d’una visita d’aquest a la zona, per tal de frenar les invasions provinents dels poblats bàrbars del nord d’Anglaterra que representaven un perill per a l’estabilitat tant militar com econòmica de l’imperi. Avui en dia, l’escenari ens ofereix unes vistes magnífiques cap a les verdes i silencioses planúries de les quals no en podem abastar la fi. Ara bé, què hi deuria haver hagut allà fa més de 2.000 anys? Segurament, si ens hi poguéssim traslladar, el primer de tot que sentiríem serien les passes atrafegades però fermes dels sentinelles romans, anant d’un cantó a l’altre, tot custodiant el mur des de dalt dels forts situats al llarg de la muralla. Possiblement, també podríem trobar algun que altre badallant recolzat a la paret tot esperant avorrit, després d’una jornada de guàrdia, un possible atac mentre mira recelós com la resta dels seus companys beuen i riuen al campament militar que, mica en mica, va esquinçant la foscor de la nit amb la feble llum provinent de les tavernes. I és que, a pocs quilòmetres del mur d’Adrià, s’hi trobaven tot de campaments militars on els soldats vivien amb les seves famílies junt amb botiguers,  ferrers, forners... que  oferien els seus serveis a l’exèrcit. 


[Fotos d´arxiu: Júlia Vallespir]

Aquest any he tingut la gran sort de visitar in situ les restes arqueològiques del poble de Vindolanda, un petit fort construït l’any 85 dC situat al sud de la muralla just al costat del riu Tyne, i a on avui en dia s’hi estan realitzant excavacions per tal de classificar-ne les ruïnes, s’hi han identificat banys romans, armeries, cases particulars, temples, botigues..., i per catalogar-ne les troballes com, per exemple, un munt de cartes privades, d’entre les quals en destaca una petita joia, la primera carta escrita per una dona en llengua llatina, una tal Claudia Severa que envià una lletra a la seva germana, Sulpicia Ledipina, per proposar-li de passar el seu aniversari plegades. Tot i que les excavacions van començar el 1814, encara ara es desconeix més de la meitat del territori que formava el campament, fet que dóna ales a la imaginació dels arqueòlegs o dels aficionats a la matèria per pensar en les múltiples troballes que encara els queda per descobrir o desxifrar, com és el cas d’un esquelet d’una adolescent enterrat en unes circumstàncies poc comunes que apunten cap a un possible homicidi. I és que aquests són els misteris que ens brinda la història! Cap a finals de l’imperi, a l’inici de la seva decadència, el 383, degut a un seguit d’incursions bàrbares i davant l’impossibilitat d’un imperi romà massa desestabilitzat per frenar-les, el mur va ser abandonat i els romans van començar a retrocedir cap al sud tot començant, així, el principi de la fi. 


Tripulants, a quina dinastia d´emperadors romans pertanyia Adrià? on el situeu cronològicament? on va néixer? qui va ser el gran amor de la seva vida? quin és el contingut de la carta enviada per Claudia Severa a la seva germana Sulpicia Lepidina? Us atrau el món de l´arqueologia?


Júlia Vallespir
1r curs del Grau d´Arqueologia  (UB) 


P.S.: sobre l´emperador Adrià, l´escriptora francesa Marguerite Yourcenar va esciure tot un referent de la novel·la històrica en clau epistolar, Memòries d´Adrià (Mémoires d´Hadrien, 1951). Es tracta d´una carta de l´emperador romà a Marc Aureli que esdevé una profunda meditació sobre la mort. La professora Laura Borràs ens en parla al programa Els matins de TV3



13 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Plurimas gratias, Júlia, per haver publicat una nova entrada des de l´Alma Mater universitària! Des del Vaixell seguirem les teves passes i estarem encantats que segueixis formant part d´aquesta -la teva- tripulació. És un article molt interessant sobre un remot indret de l´Imperi on la vida quotidiana també bategava amb força malgrat les condicions adverses del territori. Cartes tendres entre persones que s´estimaven en són el testimoni. Feliciter!

Júlia Vallespir ha dit...

Moltes gràcies Jordi, ja sabeu que podeu comptar amb mi pel que faci falta! Realment una de les coses més gratificants de la vida és explicar allò que t'apassiona i que t'agrada -tu ets la primera persona que ho pot dir!- per tant, no serà cap problema!

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Júlia, ex imo corde...

Jordi Rojas ha dit...

Quin gran text! Aqui pot haber-hi una futura escriptora-arqueòloga. M'ha agradat molt aquest escrit sobre una de les muralles més conegudes del món. Muralla que ha sortit en pel·lícules com "La legión del àguila", dirigida per Kevin McDonald, "El rey Arturo", dirigida per Antoine Fuqua o "La última legión" dirigida per Doug Lefler. Un petit comentari cinematogràfic sempre va bé.

Tornaré a comentar contestant aquestes preguntes sobre l'emperador Adrià, que sempre ajuden en entendre el món romà. I vaig a deixar una pregunta subjectiva a l'aire que combina el món clàssic i les llegendes medievals:

El rei Artús va ser romà? Que en creieu vosaltres?

Valete!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Molt bona iniciativa, Jordi. Així m´agrada, que els alumnes que us heu incorporat al Vaixell agafeu el timó amb determinació i us sentiu ja plenament navegants d´aquest apassionant viatge. Plurimas gratias!

Clara ha dit...

Salvete tripulants!!

Júlia una entrada interessantíssima i com sempre molt ben escrita, de veritat, m'ha agradat molt!! Que es noti la teva vena arqueòloga i artística!!! Jajaja!

Aquí deixo una mica d'informació contestant les preguntes de la Júlia!

Adrià va néixer a Hispània l’any 76 i va ser emperador del gran imperi romà de l’any 117 al 138. Era cosí del seu antecesor del conegut emperador Trajà i provenia d’una familia de senadors de la bètica.
El seu gran amor va ser un jove d’origen humil anomenat Antinous provinent de Bitínia, conegut per la seva bellesa. Adrià el va conèixer quan aquest tenia 13 o 14 anys i hi havia una gran diferència d’edat entre ells, per això la seva relació té molta polèmica. El jove va morir l’any 130 ofegat en un riu en circumstàncies estranyes, cosa que va provocar una gran tristesa a l’emperador.

Valete!!

Clara

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Clara! Una altra il·lustre tripulant del Vaixell que segueix amb nosaltres malgrat haver ja trepitjat les aules universitàries. D´això se´n diu fidelitat, "semper fidelis", ja ho crec. Gràcies per ser-hi, Clara, futura advocadessa. Una enorme abraçada.

Salina Jaime ha dit...

Salvete!
Es magnífic aquest article, m'ha agradat molt!
al any 79, neix Adrià, un gran emperador romà al any 117-138, Adrà va tenir molts amors, però el que li va marcar més va ser Antinous, un noi jove de 14 any, de una bellesa extraordiària, on Adrà es va enamorar a la primera. Però al cap d'un temps es van trobar a Antinous, mort al riu Nil, on es diu que o es va siucidar, o va ser ofegat pel mateix emperador.
valete!

Yasmin ha dit...

Hola!!

Moltes felicitats Júlia per aquesta gran entrada!! :)

Aquí va la meva recerca:

L'emperador Adrià, nascut a Itàlica, va pertànyer a la dinastia Ulpio-Aelia, emperadors que vàren governar entre el 96 i el 192( va ser el tercer dels "cinc emperadors bons" o antonins i el segon dels emperadors hispans). Durant el seu regnat va aconseguir la major extensió territorial de la seva història.

El seu gran amor fou Antinoo, que morí ofegat al riu Nil, es va casar aleshores amb Vibia Sabina, cosina legítima de Trajà.

Va construir el famós "Mur d'Adrià" (Patrimoni de la Unesco) a Gran Bretanya, per a evitar enfrontament s bèlics.
Va morir als 62 anys, el 10 de juliol de l'any 138.

He trobat també el contingut de la carta enviada per Claudia Severa a la seva germana Lepidina: En el tercer dia abans de les Idus de Setembre, germana meva, per al dia de celebració del meu aniversari, et faig arribar una càlida invitació per assegurar-me que vinguis a veure'ns, i que facis més agradable aquesta jornada amb la teva presència. Saluda de la meva part a la teva Cerial. El meu Aeli i el meu fill us envien les seves salutacions. T'esperaré, germana.

Adeu germana meva, la meva ànima volguda, a qui desitjo prosperitat i salut.


A mi l'arqueologia no em desperta un gran interès però trobo que és molt important, i que gràcies a persones que mostren ilusió i interès per aquesta podem saber coses dels nostres avantpassats i descobrir així que heretem grans sabers. També és gràcies als textos i restes que es troben que sabem tant sobre el món dels clàssics, i que segueixi així!

Per últim desitjarte molta sort en el món de l'arqueologia!

Valete!!

Martí ha dit...

Salvete!

Gràcies Júlia per aquesta entrada tant interessant!

Gràcies Yasmin per la informació que ens has donat a tots, intenta deixar una mica de feina per els altres! :)

Jo he buscat una mica d'informació sobre Memòries d’Adrià (Mémoires d´Hadrien, 1951):

És una novel•la de l'escriptora francesa nascuda a Bèlgica, nacionalitzada també nord-americana, Marguerite Yourcenar, que relata en primera persona la vida i la mort de l'emperador Adrià. Va ser escrita entre el Desembre de 1948 i el Desembre de 1950, concretament dos anys. Al principi va ser editada per entregues a la revista francesa La Table Ronde.

El llibre va tenir un èxit immediat, amb bones crítiques i excel•lent acollida per part del públic, i des de llavors no ha deixat de reeditar en molts idiomes, sent el títol més conegut de la seva autora.

Valete omnes!

meritxell ha dit...

Hola!!

Per començar he de felicitar-te Júlia, per aquesta grandissima entrada! Crec que és molt interesant!

T'he de dir que el món de l'arqueologia m'atrau molt, és més, en un passat em vaig plantejar fer la carrera però vaig canviar d'opinió, però tot i així em segueix agradant molt aquest món.


Moltes felicitats un altre cop Júlia!

Vale!

Marta Molgosa ha dit...

Salvete tripulants!
Una gran entrada , Júlia. Moltes felicitats!
He trobat un petit fragment de les Memòries d’Adrià:

“L’emperador Adrià viu cada moment de la seva vida com si fos únic i irrepetible, és un dels darrers esperits lliures de l’Edat Antiga.
Un enamorat de la cultura grega, de la concepció de l’existència sòbria però oberta als plaers.
Memòries d’Adrià és la llarga carta que l’emperador li envia al seu successor Marc Aureli i que Marguerite Yourcenar ens fa arribar com si fos la pròpia veu d’aquest emperador filòsof .
En tres-centes pàgines tenim la seva vida, i amb ella, la història de la humanitat, i de l’Imperi, durant tots aquells anys.
No són unes memòries polítiques, són la vida d’un emperador capaç de regir aquell gran imperi amb un regnat gairebé pacífic.
L’Adrià va voltar per tota l’extensió que Roma va conquerir resolent tensions entre els pobles, descobrint nous poetes, sentint l’amor o meravellant-se davant la història i les cultures.”

La pregunta que ens fa la Julia sobre si ens atrau el món de l´arqueologia, jo puc dir que ho trobo interesantíssim i deu ser increïble a l’hora d’estudiar-ho si es el que de veritat t’agrada però jo personalment no ho estudiaria, simplement perquè m’agrada parlar-ne però no em veuria capaç d’estudiar-ho, penso ara mateix , ja que tinc altres idees al cap alhora del que estudiaré dintre d’uns anys.

Julia moltíssima sort, i sobretot esperem que ens informis de com et va!

Valete!

Ignasi ha dit...

Salvete!
Molt bon entrada, molt interessant.
Sense dubte tornaré a comentar-la, quan pugui cercar-ne la informació necessària. Tot i així diré que aquest mur apareix en incontables pel·lícules com les que el meu company Jordi, ha esmentat.
Felicitats per l'entrada, Valete!