28 de febrer de 2011

Un mar de llatinismes (VI): De Casus belli a Vox populi

Seguint amb la nostra travessa particular pel mar dels llatinismes prescrits per a les PAU, avui l´Esther i la Maria ens presenten algunes de les expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen en àmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina. Per cert, quina va ser l´opera primaOvidi? De què tracta? Recordeu comentar quines imatges de la presentació us han agradat més.



Esther Soria i Maria Canales

26 de febrer de 2011

Les últimes hores de Pompeia (II)

Ja fa un mes que vam publicar la primera part del relat de la Clara sobre les últimes hores de Pompeia. I encara heu de saber com acaba. Però aquesta...és una altra història. Passeu-vos-ho bé llegint aquesta magnífica recreació.

L’evidència que aquell fenòmen no era pas habitual va revelar-se en quant, sobtadament, començà a ploure pedra. Era lleugera i no feria ningú, però la gent corria esverada pels carrers i la quantitat de material que anava caient augmentava a cada passa i les burles dels meus germans sobre el succés em començaven a semblar més pròpies de la seva absoluta inconsciència que no pas d´una actitud temorenca com era d´esperar. Estava irritada. El fet és que a un d’ells se li va acudir treure el cap, fent-se el valent davant dels altres per demostrar-los que no passava res. Vist i no vist: mentre ens mirava burleta una pedra més grossa i consistent que les altres va caure-li sobre el cap i va deixar un rastre de sang a la paret. Va caure fulminat a terra al mateix temps que la meva mare deixava anar un crit ofegat mentre un dels esclaus l’estirava cap a dins de la casa perquè no patís la mateixa sort. “El meu nen!” cridava mig desmaiada. L’Antonius només tenia nou anys i el seu cos de criatura jeia a terra en una posició estranya, la que conservaria fins que només en quedessin els ossos.

I, de sobte, vaig pensar en en Marcus, que deuria ser al fòrum desprotegit i en perill, i no em va caldre res més que aquell pensament fugaç per sortir corrents del sostre que em protegia. Claudi em va cridar horroritzat, però jo ja cobria el meu cap amb una tela gruixuda i m’aixoplugava sota els porxos sense mirar enrere, maleïnt-me a mi mateixa per la meva estupidesa.

Els carrers eren un malson: una munió de gent corria amunt i avall, els que podien entraven a les cases i a poc a poc la multitud anava desapareixent. Probablement els únics que erraven pels carrers eren els qui, com jo, cercaven algú desesperadament. Les voreres eren una autèntica catifa de pedres que es movien sota els meus peus i rodolaven amb el meu pes, fent-me relliscar. De moment, podia seguir aixoplugant-me sota els llocs protegits de la pluja de pedra, encara que fes el camí més llarg per precaució. De fet no sabia el que feia, no en tenia ni idea ni pretenia entendre-ho, em deixava guiar per l’instint d´aconseguir el meu propòsit: retrobar-me amb en Marcus.

Un home i una dona amb el fill en braços van caure davant dels meus ulls fulminats per la pedra més gruixuda i mortífera mentre jo corria i pregava als déus que no semblaven escoltar perquè no em passés el mateix.

Quan vaig arribar al fòrum, amb prou feines el vaig reconèixer: cobert de pedres i runa, inusualment buit de gent, com mai no el recordava.
Vaig trigar una estona en reaccionar mentre agafava aire abans de cridar en va el nom d´en Marcus amb tota la força que podien acumular els meus pulmons. Encara em sorprenc d’haver arribat a sentir l’eco de la meva pròpia veu enmig del terrabastall de les pedres i els edificis que s´esfondraven. No recordo com, però vaig aconseguir arribar fins al temple de Júpiter, al costat nord, que miraculosament restava dempeus per resguardar-me i vaig adonar-me que no era l´única que havia tingut aquella pensada. Una cinquantena de persones s’apretaven les unes contra les altres entre crits d’horror. Només aleshores, quan vaig comprovar que amb prou feines distingia els seus rostres distorsionats per la por, vaig ser conscient que el cel feia estona que s’havia ennegrit totalment i que l’única llum que resplendia sobre la ciutat eren les flames de les torxes mig consumides. El sol havia desaparegut i el dia havia esdevingut negra nit.
Tot i el sentiment de terror que en aquell moment va apoderar-se de mi, em vaig afanyar a cridar altre cop a en Marcus amb la desesperada esperança de trobar-lo entre la gentada. El meu cor va fer un salt quan vaig veure el seu esclau aixecant-se entre la multitud, molt a prop meu.

- On és, en Marcus?- vaig xisclar-li histèrica.
- Ha anat a buscar-la a casa seva, senyora,…- va conseguir dir- Com que no arribava i la cosa s’ha posat tan malament...

Incapaç de pensar vaig seguir aferrada a la seva roba amb l´expressió desencaixada i els ulls envermellits pel fum i les llàgrimes. L’home, espantat, va ajudar-me responent a la pregunta que probablement li hagués fet si no hagués estat tan trastornada.

- Ha marxat fa poc.
- Ens hem creuat?- vaig preguntar-li entre dents.
- Crec que sí, senyora…
- Tornarà?- vaig intentar inquirir absurdament.
- No, ha dit que no tornaria fins que no la trobés.

Vaig deixar anar un crit de ràbia que va espantar els més propers a mi, probablement els únics que van percebre’l entre els plors dels nens i unes quantes indecències, i vaig tornar a dirigir les meves passes cap al carrer més pròxim sense escoltar les advertències desesperades de l’esclau.
Aquesta vegada, però, no vaig poder anar gaire lluny. Les muntanyes de pedra que s´anaven amuntegant i la pluja torrencial que no deixava de caure eren cada cop un obstacle més impracticable, així que em vaig amagar en una taberna mig derruida on un grup de persones es mantenien a l´aguait d´una oportunitat per fugir cap a la platja. Entre elles vaig reconèixer una amiga meva que em va abraçar plorant i cridant que allò només podía ser un càstig dels déus. Ara em penedeixo de no haver-la abraçat també i d´haver-la consolat, però aleshores no era conscient encara que mai més no podria fer-ho. Li vaig dir que tornaria i que es quedés allà, que tornaria a buscar-la, i vaig apressar-me fins al següent comerç. Quan vaig arribar al tercer, vaig sentir un soroll eixordador i, en girar-me, vaig veure horroritzada que l´edifici on havia deixat la meva amiga s’havia esfondrat. Tots els crits que feia un moment sentia s’havien apagat de sobte i un silenci de mort n´era l´únic testimoni. Vaig córrer de nou cap allà i vaig cridar el seu nom vàries vegades mentre de genolls em feia mal a les mans esgarrapant els rocs amb violència. Però si vaig arribar a treure´n uns pocs entre la runa no va passar d’això.

En adonar-me que no hi podia fer res vaig tornar a córrer en direcció cap a la casa paterna, a una distància prudencial dels edificis però completament exposada a la pluja de pedra que em donava cops amortits a través de la roba que em protegia. Per sort aquella caiguda lliure va amainar una mica i vaig poder seguir sense tan perill. Una casa va ensorrar-se prop d’on jo era i vaig deixar anar un xiscle mentre rodolava per la muntanya de roques que intentava escalar inútilment després d´haver perdut unes sandàlies que mai no m’havien semblat tan incomòdes com aleshores. Estirada a terra i protegint el meu rostre amb els braços, pensant que era el final de tot plegat, la imatge d´en Marcus damunt meu em va semblar un somni. Ell era allà, amb mi, cridant el meu nom. M’havia trobat.

Clara Olóndriz Rosique
2n Batxillerat

23 de febrer de 2011

De re coquinaria

Aquesta és la presentació que han fet els alumnes de 1r de Batxillerat Guillem Fargas, Cesc Giró i Martí Domínguez sobre la cuina romana. Fins i tot Apici n´hauria estat orgullós. Què us ha semblat? Què en sabeu de la gastronomia que tantes coses ens ha donat? Quines diferències i similituds observeu respecte als costums culinaris que tenim en l´actualitat?

20 de febrer de 2011

Vulpes et uva

He conegut a través del Facebook d´en Carlos Cabanillas, un dels artífex de la blogosfera Chiron, aquest vídeo de Youtube que proposa practicar la traducció d´una faula de Fedre seguint un mètode interessant, introduint primer paraules en llatí en la versió anglesa i després anotant el text llatí i la traducció interlineal en anglès ad pedem litterae. Feu-ne vosaltres la versió catalana i afegiu una reflexió sobre la lliçó de vida que l´autor ens vol ensenyar tot sabent que Fedre ja us comença a ser familiar.

Fame coacta vulpes alta in vinea
uvam adpetebat, summis saliens viribus.
Quam tangere ut non potuit, discedens ait:
"Nondum matura es; nolo acerbam sumere."
Qui, facere quae non possunt, verbis elevant,
adscribere hoc debebunt exemplum sibi.




17 de febrer de 2011

Juguem amb les clàssiques?

Ara que els de segon hem acabat exàmens i que els de 1r també ho fareu d´aquí a pocs dies -ànims!-, us proposo aquests jocs que serviran per distreure’ns una mica mentre posem en pràctica els nostres coneixements i, al mateix temps, aprenem noves paraules. Per descomptat, els de 4t també hi sou convidats; som una família!
Són jocs que tots coneixem: el primer és un sopa de lletres de contingut clàssic i hi trobareu des de déus olímpics fins a llatinismes. Us proposo que escriviu el significat de les paraules, els atributs divins o el significat de les expressions llatines.
El segon joc, una mica més laboriós, tracta de trobar la solució seguint les pistes que he escrit, és a dir, seguir el procediment a la inversa que a la sopa de lletres. Va de mots encreuats.
També trobareu una mica de tot, un...diguem-ne totum revolutum: déus, herois, parts d’una domus...
Espero que us agradi aquesta entrada i si més no que us divertiu. Podreu comprovar els vostres coneixements i ampliar-los d’una manera lúdica!
Bona Sort!

Anna Carbó
2n Batxillerat

SOPA DE CLÀSSIQUES I MOTS ENCREUATS

12 de febrer de 2011

Un mar de llatinismes (V): Altres expressions d´ús general

Avui presentem l´apartat de llatinismes treballat per la Carlota i en Ferran Altres expressions d´ús general. Reconeixereu la major part d´aquestes expressions perquè són molt usades en el llenguatge del dia a dia: idem, in situ, inter nos, per se, sui generis, versus, viceversa, etcètera (mai millor dit).

Carlota Moretones i Ferran Minguella

9 de febrer de 2011

De alphabeto cyrillico

L' alfabet cirílic és l' alfabet que es fa servir en les llengües eslaves, és a dir, en totes les llengües que es parlen al nord-est d´Europa (rus, bielorús, serbi, ucraïnès, macedoni i búlgar). Però si es parlen en una extensa zona parcialment allunyada de terres hel·lèniques, quina relació té amb l´alfabet grec? Hi ha una història al darrere:

L' alfabet cirílic va ser creat per Ciril i Metodi, dos germans grecs nascuts a la ciutat de Tessalònica, que van viure al segle IX. Van ser dos missioners que van difondre el cristianisme pels pobles eslaus i que per tal d´evangelitzar en la fe cristiana van idear l´alfabet glagolític per traduir la Bíblia i altres textos a les llengües eslaves, una variació de les majúscules gregues que, òbviament, pren el nom d´un dels seus creadors.
Però, en què s´assembla a l´alfabet grec? Quines lletres són iguals? Quines tenen un so diferent al grec però es representen amb la mateixa grafia?

Comparem els dos alfabets:

La variant russa de l´alfabet cirílic, que presenta variacions en les diferents llengües eslaves, consta de 33 lletres mentre que l´alfabet grec en té 24. La diferència es dóna perquè l´alfabet rus té moltes lletres que representen dues grafies a la vegada: E (ye), Ë (yo), Ю (yu) o Я (ya). A la primera veiem que la lletra es correspon amb l´èpsilon grega, canvia el so i a l´alfabet cirílic es pronuncia ''ye''. Mirem ara les lletres que són iguals en pronúncia i escriptura als dos alfabets.
Per començar tenim la A cirílíca que correspon a l´alfa grega i en els dos casos són idèntiques en prunúncia i escriptura. També passa amb la Г (ge), К (ka), М (em), О (o), П (pe), Р (er), Т (te), У (u), ф (fe) i Х (ha).
Per altra banda tenim les lletres ciríliques que s'escriuen seguint la grafia grega però amb un so diferent. Passa en el cas de В, pronunciada en rus 've' i Н ('en'), que es representa com la eta grega però rep el so de la N grega. Un altre cas seria el que he citat abans (E > ye).
La conclusió que podem treure de la comparativa és que les lletres més utilitzades no van canviar i van mantenir l´ús grec, però d' altres es van adaptar a les paraules eslaves i a la seva fonètica i així es van crear noves grafies. Un exemple en seria la paraula Югославии (Iugoslàvia), que per necessitat del hiat va originar la lletra Ю.
Us proposo que a partir de la pronunciació i la transcripció fonètica de l´alfabet cirílic proveu de llegir les paraules d´aquest cartell de clara referència política. A mi em sembla realment fascinant que el grec segueixi tan present avui dia! Què n´opineu?

Alfons Pardo
1r Batxillerat

5 de febrer de 2011

Sis receptes de cuina clàssica

La Gea, la Paula i la Txell ens van apuntar algunes de les delicioses receptes amb què l´Eulàlia Fargas ens va preparar l´encara recordat Taller de cuina clàssica del passat gener. N´hi ha sis, dues de cuina grega i les quatre del convivium romà. A veure si us animeu i emboliqueu la família o els amics per celebrar un bon àpat a la grega o a la romana. Que vagi de gust!

Remenat de llenties amb olives de Kalamata


 150/200 grams de llenties per persona
 1 ou per cada 150/200 grams de llenties
 1 ceba petita per cada 150/200 grams de llenties
 olives negres (de Kalamata o d´Aragó) a gust

Primer de tot es couen les llenties. Aquest pas es pot obviar si es compren ja cuites. Per a qui no les vulgui comprar preparades necessitarem un recipient amb aigua i sal que posarem al foc i hi posarem les llenties per deixar que es vagin coent. Un cop fetes, treiem l’aigua i les dipositem a un altre recipient sec on, amb ajuda d’una cullera o qualsevol altre estri ad hoc, les aplanarem una mica. No ha de quedar una pasta.

Mentre deixem resposar les llenties o mentre encara les fem, posem a escalfar els ous en un recipient amb aigua per fer-ne ous durs. Un cop fets els ous, es comencen a pelar les cebes i es tallen en trocets, com més petits millor, i s’hi aboquen en una paella amb oli calent com si fos un sofregit però només amb ceba. S’hi afegeixen les llenties i es remena. Com que s´espessarà de seguida és important afegir-hi aigua cada cop que és consideri oportú. Quan ja estiguin gairebé cuites, s’hi afageix un rajolí de vinagre i una mica de sal i es torna a remenar.
Es serveix en un plat amb l’ou dur ratllat per sobre i les olives negres que hem tallat prèviament.


Magre de porc amb botifarra de sang i ceba


 150 grams de carn magra de porc per persona
 1 botifarra de sang i ceba
 fenoll fresc
 coriandre
 sal
 vinagre

Tallem la carn a trossos petits i la fregim a la paella amb oli molt calent. Quan ja està prou feta s’hi afegeix la botifarra de sang que prèviament hem esmicolat , i hi posem sal (una mica, no massa), el fenoll i el coriandre. Finalment un rajolinet de vinagre.


Gàrum a la catalana (pseudo-gàrum)

• 400 grams d’olives negres (d´Aragó o de Kalamata, per exemple)
• 6 cogombres amb vinagre
• 8 lloms d’anxova (dos per anxova)
• 1 dent d’all (sense cor)
• una mica d’orenga i farigola en fulla
• 1 rajolí de vinagre
• 1 rajolí d’oli generós


Treiem l´os a les olives. Tallem els cogombres i netejem els saitons per obtenir els 8 lloms d´anxova.
Després aboquem tots els ingredients en un bol, afegim la dent d´all, l´orenga I la farigola i els batem fins que quedin com una massa homogènia. Anem afegint el vinagre i l´oli. Passats uns minuts ja estarà llest per menjar.

Remenat de cigrons


• mig quilo de cigrons cuits
• fulles de fenoll fresc (2 o 3 branques)
• 1 rajolí de vi dolç
• 1 polsim de sal
• gàrum
• 10 ous

Posem els cigrons a la cassola i esperem a que es comencin a coure. Mentrestant podem batre els ous. Afegim a la cassola les fulles de fenoll, el vi, la sal, els ous batuts i unes cullerades de gàrum. Finalment, remenem tots els ingredients.

Enganyar cargols

• 1 branca de fenoll
• farigola
• romaní
• 1 fulla de llorer
• 1 kg de cargols
• gàrum

Rentem els cargols, els deixem reposar amb una mica d’aigua i esperem que surtin. Agafem els vius i els posem en una olla amb aigua freda, sal i herbes. I els bullim 20 minuts (acompanyats amb gàrum són deliciosos!)

Dàtils fregits amb mel

• dàtils
• nous
• sal
• pebre
• mel

Traiem els ossos dels dàtils i els farcim amb una nou. Els cobrim amb un polsim de sal i pebre. En una paella els fregim amb mel.

Gea Marín (2n Batxillerat)
Paula Daniel
Meritxell Masana (1r Batxillerat)

1 de febrer de 2011

Quid magister discipulo aut discipulae mane dicit?


Us proposo un aenigma, una endevinalla...

Mitto tibi navem prora puppique carentem

... quid magister discipulo aut discipulae mane dicit?

Algú ens pot recordar quin enigma (o enigmes) va desxifrar Èdip i quin premi va obtenir?