31 de desembre de 2011

La mirada grega del Vaixell us desitja annum nouum faustum felicem MMXII

A començaments del curs 2010-2011, l´espai Chiron va proposar un projecte col·laboratiu obert a tots els estudiants i professors que ho desitgessin que ens convidava a mirar el nostre voltant amb ulls grecs per descobrir les lletres de l´alfabet més antic d´Europa, La Mirada Grega. Es tractava de cercar entorn nostre formes de la naturalesa, d´objectes, del que fos que ens suggerís la presència d´una lambda, una gamma, una omega o una pi i les compartíssim amb el món fent-ne una fotografia o prenent de la xarxa imatges amb llicència Creative Commons a través d´una wiki. Convençuts dels avantatges del treball col·laboratiu a través d´aquesta mar clàssica de blocs, fòrums, aules virtuals o presentacions amb què ens agermanen les noves tecnologies, enguany volem acomiadar el vell any que amb més o menys fortuna deixem enrere i donar la benvinguda al nou que de ben segur és ple de projectes, bones intencions i expectatives amb la nostra particular mirada grega, un recull de fotografies de companys dels darrers dos anys que, si voleu, anirà creixent dia a dia amb noves aportacions. És la nostra manera de desitjar-vos un feliç i venturós 2012. Com ja és un vell (i bell) costum, ens agradaria que cadascú pensés un desig i el fes arribar als déus que tot ho governen. Que sigueu feliços!




25 de desembre de 2011

Bon Nadal i bona cuina!

Quin millor regal, tripulants, per a un dia tan assenyalat com avui que aquest vídeo de la sortida de dimecres passat a l´aula gastronòmica de la Boqueria. Cesc, gràcies per la teva inestimable col·laboració. Que tingueu una bona festa de Nadal en bona companyia, gaudiu dels àpats amb mesura i recordeu que l´any vinent hi tornarem si els déus ens són propicis. Que aprofiti! 


Καλά Χριστούγεννα σε όλο τον κόσμο! 
Laetum festum Nativitatis omnibus!

21 de desembre de 2011

Το μονοπάτι του χρόνου, el camí del temps al Karakia

                      


En la vida quotidiana dels maoris de Nova Zelanda i la Polinèsia, una karakia (cal pronunciar el doble accent: kàra-kía) és una pregària. En la mitologia de les illes Samoa es conta que es feia servir com si fos un encanteri, per “obrir” la terra i cuinar, en un forn subterrani, el menjar dels déus. I amb aquest mateix nom va néixer al 2001 un programa de cuina al Canal 33 que enguany ja ha complert la seva primera dècada i que ho va fer amb una clara vocació: donar a conèixer la vida quotidiana de la gent d´altres cultures que conviuen amb nosaltres a través de la seva gastronomia per tenir ben present que a qualsevol societat el menjar és senyal d´hospitalitat. Diuen al Karakia que "ens hem acostumat a rebutjar les diferències que hi ha entre nosaltres quan el que hauríem de fer és aprendre´n coses i fruir-ne". Ben cert!, i quina millor manera de demostrar-ho que a través de la cultura dels fogons, de receptes, d´ingredients i de plats a taula que compartim les persones vinguem d´on vinguem. La cuina esdevé, així, un signe d´identitat però sobretot d´agermanament perquè la proximitat fa caliu. Εl 28 de setembre de 2003 es va emetre el capítol dedicat a la cuina grega, El camí del temps. Veiem quina era la seva presentació...

Des de fa milers d'anys els grecs han anat arribant al nostre país: els foceus a Empòrion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els restaurants, que sota l'aparença d'una taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera. El caràcter mediterrani, a cavall d'orient i occident i amb una gran influència àrab, es dibuixa perfectament a la seva cuina, gens pretensiosa i plena de sabor. Un més dels plaers de què els grecs saben gaudir. Tot desfent el cabdell de la comunitat grega a Catalunya, ens aproparem a la seva cultura de la mà d'un grec de tercera generació, en Constantí Kóntos. Veurem també què s'amaga al rebost de les cases de la Setty o d'en Thanásis, sense oblidar-nos dels restaurants i els àpats-celebració en què es troba tota la comunitat.

Aprofitant que demà farem cuina grega a la Boqueria de la mà de l´Eulàlia Fargas, per obrir la gana i per veure si algun de vosaltres s´atreveix a remenar cassoles abans d´hora, us proposo una recepta mítica de la gastronomia grega actual, la mousaká, de la mà (mai millor dit) del cadaquesenc Nikos Daskalakis
                                               
Ingredients

albergínies
patates
carn picada
pebrot vermell
pastanaga
tomàquet
porro
ceba
api
ous
vi blanc
canyella en pols
formatge ratllat
oli i sal
                                           Mousakás

Preparació
Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s'endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les.
Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho. Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l'alcohol s'evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d'aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.
Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D'aquesta manera us quedarà molt més cremosa.
En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d'albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).
Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix). Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya. Bon profit, καλή ὀρεξί!

                                  


19 de desembre de 2011

Lilium


A propòsit de les entrades de la Laia i de l´Alfons, sembla que hem trobat un autèntic fil d´or clàssic…

Elfen Lied és un manga creat per Lynn Okamoto per a una sèrie d’ anime dirigida per Mamoru Kanbe i adreçada a un públic adult. Aquest manga-anime tracta sobre unes criaturas anomenades diclonius, que són una mutació de l’ésser humà amb banyes i una violenta reacció cap a la resta dels humans.

La història, sense explaiar-me massa, s´inicia quan una noia de nom Lucy aconsegueix escapar d’unes instal·lacions on es duen a terme experiments científics amb ella mateixa i altres humans. Poc després de la primer escena, se´ns revela que Lucy és una diclonius; una de les més fortes mai creades. En la seva fugida, però, cau per un penya-segat i se la dóna per morta. Al dia següent, Kota, un noi que passeja per la platja troba Lucy inconscient i malferida i se l´endu a casa seva… Quan desperta, és una nena ingènua i dolça que només sap pronunciar una paraula: “nyu”. Així doncs, en Kota la bateja amb aquest nom. Comencen a succeir coses al voltant de Nyu i Kota, i la veritable naturalesa assassina de la noia es manifesta esporàdicament, posant en perill fins i tot la vida dels seus amics…

La sèrie d’ anime s’obre amb una música de piano molt relaxant i suggerent interpretada per una extraordinària veu femenina d’ òpera que ens apropa a la naturalesa dolça i ingènua de la Lucy. La lletra, i aquí està el quid de la qüestió, està en llatí. La peça s´anomena Lilium lliri, símbol de la puresa i la innocència –encara que aparents- de la protagonista-. Cal dir que la bellesa de l’inici no és només musical sinó també visual, perquè durant tota la presentació van apareixent els personatges de la sèrie evocant algun quadre de Klimt (com, per exemple, El Petó, en la imatge que veieu) i estan perfectamente aconseguits.

La lletra fa així:

Os iusti meditabitur sapientiam
et lingua eius loquetur iudicium.
Beatus vir qui suffert temptationem,
quoniam cum probatus fuerit
accipiet coronam vitae.

Kyrie, ignis divine, eleison.
O quam sancta,
quam serena,
quam benigna,
quam amoena,
o castitatis lilium.



Sempre he pensat que la lletra de la primera estrofa fa referència als homes que en nom de la ciència han manipulat la vida i els gens de persones innocents per crear-ne monstres, caient en la seva pròpia trampa i pecant de supèrbia (aquella hybris grega que ens és tan familiar, oi?). En contrast, la segona estrofa –segons el meu parer- fa referència a tots els que han patit les conseqüències dels excesos que han comès aquests homes en una clara referencia a Nyu/Lucy, de les poques que arriba a plantejar-se el que li han fet i quins foscos motius hi ha rere això…, ella era el lliri innocent, del qual ara només en queden uns quants pètals.

Algú ens pot traduir la lletra? Al fil del que he comentat abans, què en penseu de l´actitud arrogant d´aquells que poden arribar a transgredir les lleis de la naturalesa? Coneixeu algun quadre de Gustav Klimt de temática mitológica?

Geanna Marín
1r curs del Grau de Filosofia de la UB

17 de desembre de 2011

La Persèfone dels Comediants arriba al Teatre Lliure

                      

El Teatre Lliure de Barcelona va estrenar dijous passat la versió sui generis que els Comediants han escenografiat del mite de Persèfone. Persèfone. Variacions mortals, títol amb què han bategat el seu nou espectacle, versa sobre la mort. L´estrena internacional va tenir lloc el passat més de juny a Moscou i al juliol va poder veure´s a la 49a edició del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Amb aquesta obra, la veterana companyia de Joan Font amb una trajectòria de més de 40 anys tanca un cicle i un cercle vinculats a la celebració de la vida i al pas del temps com a elements complementaris de la mort, un tema no sempre fàcil de tractar per a les societats occidentals modernes. L´actriu Àngels Gonyalons és l´encarregada de donar vida a la filla de Zeus i Demèter, una Persèfone cabaretera, despullada de la ingenuïtat de Core, jove i seductora, que ens acompanya en l´ultim i definitiu viatge a l´Hades. Cançons, balls, màscares i, sobretot, la complicitat amb l´espectador per a un espectacle que compta amb la música original de Ramon Calduch i que podreu gaudir fins al 8 de gener. Reconeixeu els personatges que apareixen al vídeo? Quina escena descriu? Què recordeu del mite de Persèfone? Què simbolitza?
Us deixo amb aquesta interessant entrevista del programa Ànima al director dels Comediants Joan Font i a l´actriu Àngels Gonyalons-Persèfone.




14 de desembre de 2011

Una classe magistral de cuina romana


Avui ens ha fet una visita la Maria, exalumna de l´any passat que actualment cursa primer d´Història de l´Art a la Universitat de Barcelona. Ha estat una alegria gran i un orgull poder seguir comptant amb la seva col·laboració com a tripulant del Vaixell. Com que la setmana vinent anem al taller de cuina que l´Eulàlia Fargas ofereix al Mercat de la Boqueria, estem escalfant motors (i la gana!) i vaig demanar-li si podia venir a fer-vos una xerrada sobre la seva experiència amb la cuina romana. De fet, el seu Treball de Recerca va girar al voltant d´aquest món que ben aviat la va atrapar i des del mateix moment en què li vaig comentar la idea es va mostrar encantada amb la possibilitat de parlar-vos sobre tot el procès de documentació i recerca que la va portar a museus, conferències, restaurants, tallers i recreacions històriques que van ser per a ella un camí d´aprenentatge  útil i alhora engrescador. De la Cella vinaria de Teià a la Magna Celebratio baetuliana, la Maria us ha transportat durant una hora al fascinant món de la gastronomia romana i us ha insistit molt en allò que heu sentit tantes vegades a classe: que seguim sent grecs i romans en molts àmbits de la nostra vida. De pas, us ha animat a enfilar el Treball de Recerca amb il·lusió i esforç, dos dels ingredients bàsics perquè qualsevol cosa que feu a la vida us deixi el regust dolç de la satisfacció per la feina ben feta. Paga la pena haver-la escoltat. Plurimas gratias, Maria, pel teu entusiasme!



10 de desembre de 2011

PRIMVM VITΛE


Dijous passat vaig visitar les bodegues de propietat familiar Vallformosa situades a tocar de Vilobí del Penedès. Gestionada per la cinquena generació de la família Domènech, el seu origen se situa al 1865 i actualment compta amb diverses bodegues pròpies de vins i caves sota quatre DO (Denominacions d´Origen) estatals (Penedès, Cava, Catalunya i Rioja) a més de comercialitzar també vins d´Argentina. En acabar la visita guiada vaig comprar un vi de criança DO Rioja que em va cridar l´atenció pel seu nom: PRIMVM VITΛE. I vaig descobrir entre la varietat de vins i escumosos comercialitzats per Vallformosa altres noms ben clàssics... LIVIUS (vi blanc), MILETO o MVSA que ens recorden la tradició grecoromana de la cultura del vi ben arrelada a casa nostra (recordeu l´apunt del Vaixell sobre la Festa de la Verema a Verdú) És per això que avui dia, si volem gaudir d´excel·lents rutes relacionades amb l´enoturisme i la gastronomia, no cal sortir dels nostres paisatges. Aquesta tradició clàssica està molt vinculada a les marques i noms de vins i caves catalans i d´arreu de l´estat, com NON PLUS ULTRA, LACRIMA BACCUS o PROTOS, per posar alguns exemples. Si us hi fixeu, fins i tot descobrireu una lletra grega en la marca del vi que apareix a la fotografia (coses del disseny!). 

Us proposo una petita recerca...busqueu noms de productes i/o marques relacionades amb la viticultura, esbrineu el seu significat i, si convé, la història que s´hi amaga al darrera. Per cert, què vol dir PRIMVM VITΛE? Quina relació pot tenir amb el producte que etiqueta? Quina lletra grega llegiu? A què fan referència les altres marques que he anomenat? Què significa l´expressió llatina IN VINO VERITAS? De quins mots grecs provenen les paraules enoturisme i gastronomia?

  

7 de desembre de 2011

Els jocs de la fam de Suzanne Collins

                         

Fa poc he acabat de llegir la trilogia Els jocs de la fam (Estrella Polar, 2009) de l´escriptora i guionista nordamericana Suzanne Collins, i un cop més he pogut comprovar com el món clàssic segueix essent una font inesgotable d’inspiració per als nostres dies. 

L´acció està ubicada a Panem, un país sorgit de les cendres dels vells EUA, en un temps futur en què la societat viu sota l´ombra despòtica de la luxosa ciutat del Capitoli , que governa amb mà de ferro els seus territoris anomenats districtes

El llibre relata la història de dos nois d´un dels tretze districtes que són triats a l´atzar com a tribut i enviats al mortal espai de l´Arena per jugar-se la vida contra vint-i-quatre contrincants més, dos per districte, per tal d’entretenir els rics ciutadans del Capitoli durant els Jocs de la Fam. Només en viurà un. Aquest “espectacle” commemora el dia de la Sega en què el Capitoli, ja fa una pila d´anys, va vèncer la resta de districtes i es va convertir en el centre de poder de Panem. Els Jocs de la Fam han esdevingut un programa televisat en hores de màxima audiència en què els espectadors, obligats a contemplar la carnisseria, arriben a apostar pels seus tributs preferits. Tanmateix, són els més pobres els que han d’anar a l’ Arena a lluitar per sobreviure perquè no disposen de diners per poder esborrar el seu nom del sorteig. Els Jocs de la Fam s´han popularitzat de tal manera que la gent espera amb delit les setmanes en què se celebren anualment, es dedica molt de temps a preparar-los i la retransmissió arriba arreu dels districtes. S´aclama els escollits com a autèntics herois i el vencedor-supervivent fa una gira de la victòria en acabar el macabre espectacle. 

Aquests són només alguns exemples dels referents clàssics que hi podeu trobar, de manera que si en voleu descobrir més haureu de llegir els llibres. Bona lectura! 

A propòsit dels referents que he anat comentant, a què us recorda el nom del país? I el de la ciutat? Què era l´arena? En quins jocs del món romà s´inspira l´espectacle dels llibres de Suzanne Collins? Què opineu dels programes de televisió-escombraria? Quina reflexió en feu de tot plegat? 

Anna Ruiz de la Fuente 
1r curs del Grau d´Educació Primària (UB)


3 de desembre de 2011

ΜΕΔΟΥΣΑ

Mireu quin còmic ens regala la Mayte Béjar, de 1r de Batxillerat, sobre el mite de Medusa! Confessa que li ha portat molta feina però que potser li ha revelat una vocació que ja fa temps rumia: ser il·lustradora de contes infantils. Qui sap? Tanmateix, per això treballem, per obrir portes i camins. T´imagines, discipula? Què us ha semblat la seva feina? L´animeu a que continuï somiant? I vosaltres, quin somni amagueu? La Mayte té una companya a classe que dibuixa també molt bé. Sabeu de qui parlo? Em sembla que la propera història l´hauràs de publicar tu...o potser combineu el vostre talent per fer-nos un millor regal. Gràcies, Mayte!