20 de desembre del 2012

Carta a Ovidi (Roma, any 10)


Benvolgut Ovidi,

      Tots t'enyorem, a Roma, d'ençà que l'emperador August et va desterrar tan lluny, al país dels getes, a la riba del mar Negre. T'envio aquesta carta per un missatger de tota la meva confiança, admirador teu, lector dels teus llibres. El comerç, que és la seva manera de guanyar-se, i molt bé, la vida, no és incompatible amb l'afecció a la poesia.
      Doncs bé, com que ningú més no llegirà aquesta carta sinó tu, et puc dir allò que penso: el diví August va ser massa sever amb tu, estic per escriure injust, en condemnar-te a un exili a Tomis, en país de bàrbars, encara que sotmesos a Roma. Com t'hi deus enyorar! Com pots viure, recordat amic, sense la societat dels amics poetes, sense la companyia de les belles i amables romanes, fàcils a la teva seducció? I d'altra banda, allunyat de la teva muller, que s'ha quedat aquí per tenir cura del teu patrimoni; si no ho hagués fet, els teus enemics us l'haurien pres en quatre dies, i no podríeu ni nodrir-vos.
      A Roma, com coneixes prou bé, els carrers i el Fòrum són plens de xafarders i d'aduladors; corren moltes enraonies, però ningú no sap ben bé les raons del teu càstig tan excessiu. Els uns diuen si havies ajudat en la seva sensualitat Júlia, la filla del diví August; d'altres, fins i tot si hi havies tingut relacions eròtiques. No manca qui diu que res de tot això no n'és la causa, sinó la gosadia dels teus llibres, com L'art d'estimar; August pot practicar els teus consells, però creu -diuen- que perjudiquen els bons costums. A mi em sembla, però, que és la muller de l'emperador, la temible i seriosa Lívia, la que ha mogut August a desterrar-te; ja saps que no et podia veure; la teva llibertat, la teva manca d'adulació, els teus coneguts acudits, tot la treia de polleguera. I, per als poderosos, qualsevol pretext és bo. Lívia exerceix una forta influència sobre el seu espòs...


       Amb llàgrimes als ulls, com tu les havies escrites, llegim els poemes que envies des de l'exili, aquestes Tristes i Pòntiques que seran immortals i que són, ara, l'únic benefici que la cruel Roma treu del teu exili; cruel, sí, la ciutat que veu sense posar-hi remei la tristesa i la desesperació del seu poeta. Qui, però, gosaria oposar-se al desig de Lívia, sense patir en la seva carn la seva venjança? No m'explico més clar però tu ja m'entens.
       Jo tinc una causa més per recordar-me de tu i escriure't. Estava ben enamorat d'una noia lleugera i ella em deixà per un amic més ric. En la meva desesperació, quasi no dormia, menjava poc i bevia massa vi sense amarar. El meu germà gran em posà a les mans el teu llibre Remeis per a l'amor; un amic, mordaç, em va dir que potser serien pitjors els remeis que la malaltia. Però, en el meu cas, no ha estat pas així. Vaig seguir els teus consells: em vaig dedicar de ple al treball, em vaig apassionar, quan no treballava, per l'art de la cacera; la pesca no em distreia prou.
       T'haig d'agrair el doble benefici que n'he tret; les meves terres, ben conreades, em produeixen molt més, i, amb la feina i l'exercici, des d'aleshores dormo cansat i faig un bon paper al triclini. Vaig oblidar la bella indiferent. Quina satisfacció per a tots els meus! La meva esposa em sembla, ara, bonica i amable, i fujo dels llits que cal pagar.
       Quasi no caldria que afegís a la carta el meu plaer a rellegir els teus llibres; ja coneixies la meva opinió, i la de tants dels teus admiradors, mentre vivies a Roma. En les lectures i recitacions públiques dels teus versos, quina expectació! No podíem romandre quiets; ens havíem d'alçar, cridar la nostra  admiració, venir-te a abraçar a l'acabament. T'ho escric perquè ara ets tan lluny, que potser cal fer-te'n memòria, per tal que t'aconsoli el nostre testimoni. Sàpigues que et continuem llegint, que en cases de gent noble es fan lectures privades del teu llibre nou Les metamorfosis, així com dels poemes que escrius des de l'exili i que tant de bo t'obtinguin el perdó del Cèsar.


       Les nostres dues filles també són admiradores teves. Tant Publiola com Túl·lia han llegit els teus consells per embellir el rostre de les dones. El llibre les ha encisat; aprenen els versos de cor, els reciten, la suavitat i la música de les paraules els ha fet la lectura fàcil. Però han anat més enllà: han volgut posar en pràctica les teves receptes de cosmètica; ja tens els nostres esclaus enfeinats a moldre tots els materials que prescrius, i a recollir per a elles bulbs de narcís i gallerets. Cada nit s'empastifen el rostre amb les teves potinguetes, sigui dit amb perdó. La seva mare els diu que no calen ornaments per a la seva joventut, però les noies, ara, són tan presumides!


       A mi, que no entenc res en cosmètica, m'ha agradat també el llibre per les teves observacions tan encertades sobre els costums del nostre temps. Tens molta raó quan escrius que els homes d'avui dia tenen gustos quasi efeminats, i que els agrada anar molt mudats; mai no s'havia vist tanta meticulositat en la disposició dels plecs de la túnica masculina, ni en la simetria dels pentinats. Però, així i tot, el llibre té encara més èxit entre el públic femení així com els Remeis de l'amor l'ha trobat entre els joves i homes fets de totes les parts del món on s'estén el nostre domini. Crec que és un llibre destinat a durar molt de temps, perquè la passió de l'amor sempre viurà en els humans i Venus i Eros no moriran.
       Continua enviant-nos poemes i cartes, fins que arribi el dia feliç que et torni, estimat amic i conciutadà meu de sulmona, als nostres braços i al nostre afecte. Estigues bo.

                        Maria Àngels Anglada, Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Empúries, 1997


Després de llegir aquesta carta que en la ficció M.A. Anglada envia al poeta Ovidi, quina imatge te'n fas d'ell? Quines obres apareixen explícitament citades i quines no? En saps l'argument? A què fem referència quan parlem d'un "carmen" i un "error", en paraules del propi Ovidi? Et sembla que els consells i les observacions del poeta que apareixen recollides a la carta són vigents? S'acompleix el desig que el seu amic expressa al final de la lletra?


14 comentaris:

Laia Ruiz ha dit...

Desprès d'haver llegit aquesta carta destinada a Ovidi opino que l’artista devia ser una persona que volia donar a conèixer el seu punt de vista a partir de la prosa, cosa que no va agradar molt al emperador (tot i com es diu a la carta, potser aquest també va ser influenciat per la seva muller). Per a la societat, Ovidi i els seus textos semblaven ser un model a seguir ja que per lo que s’explica eren molt útils.

S’anomenen les següents obres;

“L’art d’estimar”; un conjunt de versos des del punt de vista d’un expert amant on ensenya als homes com seduir a les dones que volen ser estimades.

“Tristes” i “Pòntiques”; són obres que va escriure des del exili i van ser enviades a Roma.

“Remeis d’amor”; amb aquesta obra, l’autor intenta curar els mals o ferides causades per l’amor.

“Les metamorfosis”; conjunt de quinze llibres on es narren mites sobre les transformacions de la mitologia.

El text també va referencia a la següent obra; “Receptes de bellesa” amb la que es refereix quan parlen de cosmètics i maquillatge.

Quan parlem de “carmen” fem referencia a l’Art d’estimar, per a “error” entenem que Ovidi es podria haver involucrat en un adulteri.

Al final de la carta, s’expressa el desig que el seu amic espera que Ovidi continuï escrivint en el exili i que algun dia, finalment podrà tornar a Sulmona, tot i que Ovidi continua escrivint amb les seves obres anterior nombrades (Tristes i Pontiques), el poeta va morir al exili i no va poder tornar mai més a Sulmona.

Ignasi ha dit...

Salvete!

Crec que després de llegir aquesta carta ens podem fer una idea d'Ovidi com a una víctima, un home que va ser condemnat de forma excessiva i injusta per un emperador massa sever.
Apereixen varies obres d'Ovidi, com L'Art d'Estimar, que tracta sobre com seduir les dones o aconseguir i conservar el seu amor; Tristes i Pòntiques, cartes enviades des de l'exil·li demanant poder tornar i amb una gran anyorança de la seva terra; Remeis d’amor, escrita per a intentar el perdó per la seva obra de L'Art d'Estimar, on explica com curar-se de les ferides provocades per l'amor; Les metamorfosis, quinze llibres amb un gran contingut mitològic.

Quan ens parlen de Carmen fan referència a una obra, un poema, L'Art d'Estimar, i quan parlen de Error, fan referència a la possible involucració d'Ovidi en l'adulteri de la filla de l'emperador.

Finalment, Ovidi no podrà tornar mai i morirà a l'exil·li.

Valete!

Cristina C ha dit...

Salvete!

Després de llegir aquesta carta de Maria Àngels Anglada destinada a Ovidi en la ficció, crec que va ser un gran poeta. Va escriure un conjunt d'obres extraordinàries en les quals expressava clarament la seva opinió. D'alguna manera, trencava amb el convencionalisme que hi havia a Roma. Per això, va tenir molt èxit tot i que va irritar a alguns sectors de la societat com a l'emperador August, que va ordenar l'exili del poeta.

Les obres que apareixen són:

"L'art d'estimar" un llibre que proporciona consells sobre com aconseguir i mantenir l'amor de la persona desitjada.

"Les Tristes" unes cartes autobiogràfiques en les quals expressava el seu dolor envers al seu desterrament.

"Les Pòntiques" unes eligies de súplica i nostàlgia adreçades a parents, amics i al propi August per implorar el seu perdó.

"Remeis per a l'amor" un llibre on es donen consells per combatre els mals d'amors.

"Les metamorfosis" quinze llibres dedicats a la mitologia, des de l'origen de l'univers fins a la deïficació de Juli Cèsar.

"Receptes de bellesa" un llibre on s'expliquen consells de bellesa per a les dones.


Quan parlem d'un "carmen" i un "error" fem referència a la possible causa de l'exili d'Ovidi. És a dir, el "carmen" representa el poema "Art d'estimar" el qual no va agradar a l'emperador August. "L'error" representa la possible implicació en l'adulteri de la filla de l'emperador, Júlia.

En la part final, el seu amic manifesta el desig que Ovidi segueixi escribint. Des de l'exili, escriu "Les Tristes" i "Les Pòntiques", però malauradament mai torna a Roma ja que mor a Tomis.

Valete!


estela ha dit...

Salvete!
Després de llegir aquesta carta em faig a l'idea que Ovidi era un home senzill que per a ell era molt important la seva pàtria i la poesia. Ta mbé era un gran homa perque els seus pocs amic de vritat no el van oblidar ni el van deixar de banda després del seu exili i van apollar-lo.

En la carta apareix:

-L'art d'estimar: És un llibre didàctic que pretén ensenyar l'art de seduir i la manera de comportar-se en la vida de parella.

-Tristes i Pòntiques: Són les seves obres durant l'exili.

-Les metamorfosis: És un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la història del món.

-Remeis d'amor: Aquesta obra ajuda als lectors a recuperarse sentimentalment després de patir per amor.

-Receptes de bellesa: És una obre dedicada a les dones, la qual tracta sobre maquillatje i cosmètics.

El "carmen" és el poema de l'art d'estimar, el qual va ser un motiu perque el desterressin.
L'error el qual es l'altre motiu del seu desterrament és que va esta inplicat en els adulteris de la filla i la neta d'August.

El desig del seu amic es compleix pero potser no com el seu amic volia, perque si que escriu pero no fins com aleshores, sinó que escriu amb el sentiment que s'ha produit en ell després de que el desterressin.

Marta Molgosa ha dit...

A la carta podem veure com li diu a Ovidi que l’enyoren, i que pensa que és injust que hagi sigut desterrat . També que la dona es queda a Roma com diu a la carta, cuidant del patrimoni, ja que si no els i prendrien.
A més a més, li diu que es parla molt sobre el seu exili però que ningú sap les raons certes.

Jo penso que Ovidi era una persona que tenia les coses molt clares, i que expressava tot allò que pensava i ho feia a partir de la prosa, ja que és com ell es devia sentir més còmode. Per el que puc entendre de la carta, les seves obres eren llegides per a molta gent, i servien d’inspiració.

El desig del amic no és compleix, ja que Ovidi mort a Sulmona, i durant el seu exili escriu : Tristes i Pontiques.

L’error té a veure amb el fet que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, la filla i la néta de l’emperador, que totes dues també
desterrades. El poema fa referencia a l’Art amatòria, que pel seu contingut
eròtic i sensual va molestar August, que intentava reconduir la societat de l’època cap
als valors tradicionals romans.
Les obres que apareixen són:

-L’art d’estimar: consta de tres llibres: els dos primers van adreçats als homes, i com han de seduir a una dona, en canvi el tercer va dirigit a les dones com poden seduir als homes.

-Tristes i Pontiques: són dues obres que escriu Ovidi durant el seu exili. Les Tristes són cartes sense destinataris determinats, i les Pontiques són cartes adreçades a amics, de nostàlgia, suplica ...

-Remeis per a l’amor: on explicar com es pot defensar dels mals d’amor

-Metamorfosis: formen un conjunt de quinze llibres , que tracten de llegendes mitologiques.

Altres obres que no apareixen a la carta:

-Els amors: va ser la seva primera obra, esta relacionat amb l’amor del poeta juntament amb Corina un personatge fictici

-Heroides: són vint-i-una cartes escrites per heroïnes mítiques als seus amants

laura Calvo ha dit...

Després d'haver llegit aquesta carta destinada a Ovidi, es pot veure clarament la injusticia que va cometre August en exiliar-lo i la seva dona es va veure obligada a quedar-se a Roma perque sino li pendrien el patrimoni.Jo trobo que Ovisi és un home molt transparent que tenia les coses molt clares i tot allò que expressava ho feia a partir de la prosa.

Les obrees que apareixen en la carta són:
- L'art d'estimar: En aquests veroso l'amant expert ensenya als homes com les dones que han de ser estimades poden ser seduides.
- Les tristes: Són cartes sense un destinstari determinat que contenen passatges autobiogràfics que expressa el seu dolor pel desterrament.
- Les Pòntiques: Són un grapat d'elegies de súplica adreçades a l'emperador August per implorar el seu perdó.
- Remeis d'amor: Amb la qual el poeta vol intentar curar els mals d'amor.
-Les metamorfosis: Són quinze llibres de versos hexàmetres en els quals narra antics mites sobre les transformaciones meravelloses dels homes.

El desig del seu amic no es compleix del tot, des de l'exili escriu les Tristes i les Pòntiques però desgraciadament no torna a Roma perque mort a Tomis.

L'error té a veure amb l'adulteri que va cometre am,b la filla de l'emperador August, pero segons Ovidi diu que l'origen d'aquest fet ha de ser callat per ell mateix.
Valete!!

Marc Palau ha dit...

Salvete!
En aquesta carta dedicada a Ovidi es pot veure com s'expressa la injustícia del desterrament d'Ovidi i, com la seva dona s'ha de quedar a Roma per tal de cuidar del patrimoni ja que sino els hi treuríen. També explica que tothom parla sobre aquest desterrament o exili però gairebé ningú en coneix les causes.
Ovidi era una persona que tenia les coses molt clares i que les expresseava mitjançant la seva prosa. Sempre deia el que pensava, sense amagar-se de res.

Les seves obres són:

-Tristes i Pontiques: són dues obres que escriu Ovidi durant el seu exili. Les Tristes són cartes sense destinataris determinats, i les Pontiques són cartes adreçades a amics, de nostàlgia, suplica ...

-L’art d’estimar: un conjunt de versos des del punt de vista d’un expert amant on ensenya als homes com seduir a les dones que volen ser estimades

-Remeis d'amor: Amb la qual el poeta vol intentar curar els mals d'amor.

-Les metamorfosis quinze llibres dedicats a la mitologia, des de l'origen de l'univers fins a la deïficació de Juli Cèsar.

El desig del seu amic no es compleix ja que Ovidi mort a Sulmona i durant el seu exili escriu les Tristes i les Pòntiques.

L'error es que va estar implicat implicat en una conspiració de la família imperial i va ser acusat de cometre un adulteri amb les dues Júlies, la filla i la néta de l’emperador, que totes dues també van ser desterrades.
El poema que va molestar a August és de contingut eròtic i sensual per tant, de l'art amatòria.

Valete!

Jordi Rojas ha dit...

Salve,

Ovidi, realment, va ser una victima del poder d'August. L'emperador no volia que el pensament d'Ovidi inundés els carrers de Roma, ja que no ajudaven a la recuperació de la ciutat.

Es citen diverses obres del poeta: L'art d'estimar, un llibre didàctic on explica com seduir les dones i com mantenir el seu amor; les Tristes i les Pòntiques, cartes enviades per Ovidi des de l'exili, i Remeis per a l'amor, un llibre que t'aconsella sobre el que has de fer si la teva parella et deixa.

L'error al que es refereix Ovidi és que estava implicat en l'adulteri comès per les dues Júlies: la filla i la neta de l'emperador, i el carmen és la publicació del seu llibre L'art d'estimar.

Els consells fets per Ovidi i mostrats en aquesta carta crec que encara serien d'utilitat avui en dia. Hi ha coses que mai canviaran.

No. Ovidi mai va tornar a Roma i va morir a l'exili, sol.

Vale!

Anònim ha dit...

Salvete!

Després de llegir aquesta carta destinada a Ovidi he pogut observar l’injustícia que comet August en exiliar a Ovidi.
Just després del seu exili la seva dona s’ha de quedar obligada a Roma.
He pogut observar que Ovidi es un home senzill que tot el que feia ho feia per la seva pàtria, després de ser exiliat cap del seus companys el va deixar de banda, es a dir, ningú es va oblidar d’ Ovidi ja que com he dit abans era un home senzill.
Era un home que sabia molt be el que feia, que tenia les coses molt clares i tot el que ell pensava o expressava a través de la prosa.
En aquesta carta apareixen aquestes obres que hem treballat a classe:
-L’art d’estimar: consta de tres parts/llibres.
Els dos primers van adreçats als homes i el hi dona lliços de com han de seduir a una dona, en canvi, el tercer va dirigit a les dones com poden seduir als homes.
-Remeis per a l’amor: on explicar com es pot defensar dels mals d’amor, els mals d’amor.

-Tristes i Pontiques:són dues obres que escriu Ovidi durant el seu exili.
Les Tristes són cartes sense destinataris,en canvi, les Pontiques són cartes adreçades a amics.
-Metamorfosis: Tracta de llegendes mitològiques.
El poema de l’art d’estimar, “EL carmen” que es veu com va ser el poema un dels motius perquè el desterressin i l’altre motiu perquè Ovidi el desterressin va ser l’error que va cometre ja va estar implicat en els adulteris de la filla i la neta d'August, s’havia d’haver involucrat més en l’adulteri.

Valete!

Charlene ha dit...

Salvete!
Ovidi, Ovidi, Ovidi.. un persontage immortal que va fer el que ell va creure.
Amb aquesta carta podem veure (des del meu punt de vista) un Ovidi que ha estat desterrat de la seva terra, Roma, injustament. Va publicar allò en el que ell creia i recolzava, i a causa d'això, August, el va desterrar. Maria Àngels Anglada comenta que la que va incitar August que desterrés Ovidi, va ser la dona de l'emperador, afirmant així el que es diu, que les dones tenen una influència molt gran en els homes...
Una de les raons per les quals August el va desterrar, va ser per la publicació de l'Art d'estimar, una obra en la que aconsellava als homes i a les dones en l'art de la seducció. L'emperador deia que aqusts consells perjudicaven els mals costums..
A part d'aquest poema, en va escriure'n més, com:

- Les Tristes i les Pòntiques que són dues obres que Ovidi va escriure des de Tomis quan ja va ser desterrat
- Remeis per a l'amor és una obra didàctica en la que intenta ajudar als joves després d'haver viscut un mal d'amor.
- Les metamorfosis és l'obra més famosa d'Ovidi. Descriu la creació i la història del món mitjançant mites que avui en dia, encara coneixem.

Quan parlem d'un carmen i un error, ens referim a les causes del perquè Ovidi va ser exiliat. La publicació de l'Art d'Estimar és el carmen i l'error és desconegut, però podria ser que Ovidi hagués estat amb una de les dues Júlies.

A causa de l'exili, Ovidi no pot finalment tornar a la seva Roma natal i mor lluny del que un dia va ser la seva pàtria que estimava, deixant moltes obres i sent immortal.

Vale!

Andrea López ha dit...

Maria Àngels Anglada pretén amb aquesta carta netejar la imatge d’Ovidi, desmentint qualsevol delicte que hagi pogut causar i defensant els seus ideals; també enyora el seu amic a la que va ser la seva ciutat estimada, Roma. Les composicions d’Ovidi expressen els seus sentiments més íntims (la pena, l’amor, la tristesa...) i no tenia cap problema a donar a conèixer el que pensava sobre temes determinats, encara que pogués suposar el menyspreu d’alguns i conseqüències desfavorables. August, conscient de que no li feia cap bé la presència del poeta a Roma, el va exiliar a Tomis per motius incerts els quals només eren pretextos per desfer-se d’ell.
La imatge que em dona Ovidi és aquella que com a molts autors, pensadors... que per defensar opinions contràries a les de l’emperador, presidents o màxims representants d’un país, han estat exiliats o perseguits injustament. Amb això arribo a la conclusió que no és res nou d’ara, si no que ja es feia molts segles abans: acabar amb l’enemic per “la via ràpida”. També reconec que varis consells que surten en aquesta carta són vigents. La societat ha anat evolucionant a millor o a pitjor, però Ovidi va saber exposar consells i observacions que difícilment deixaran d’existir.

Les obres que apareixen en el text són les següents:
-"L'art d'estimar", poema didàctic, que ens dona consells sobre com aconseguir i mantenir l'amor de la persona desitjada de la mà d’un mestre, Ovidi.
-"Les Tristes", poesia elegíaca, que conté cartes amb passatges autobiogràfiques sense destinatari determinat.
-"Les Pòntiques", que són poesies elegíaques de súplica i nostàlgia adreçades a parents, amics, a personatges ficticis, i a l’emperador August per implorar el seu perdó i el del seu successor Tiberi.
-"Remeis per a l'amor", poesia elegíaca, que explica com un es pot defensar de la passió amorosa els mals d'amors.
-"Les metamorfosis" quinze llibres dedicats a la mitologia, des de l'origen de l'univers fins a la deïficació de Juli Cèsar.
-"Receptes de bellesa", poesia elegíaca, en la qual es mostren consells de bellesa femenina.

Quant es parla d’un “carmen”, fa referència al llibre que em treballat a classe, “L’art d’estimar”; quan es parla d’un “error”, fa referència als adulteris amb les filles de l’emperador.

Per desgràcia d’Ovidi, mai va ser perdonat per August i va morir a l’exili l’any 17/18 d.C.
FA

Alison ha dit...

Després d'haver llegit aquesta carta de M.A. Anglada envia cap al poeta Ovidi, podem veure que ha sigut un gran poeta que que ha sigut desterrat per August de la seva estimada pàtria, on la seva dona es va veure obligada a quedar-se a Roma (com diu en la carta). També podem veure que els seus amics de veritat encara l'enyoren i que no l'han oblidat.

Les obres que apareixen són:

- L'art d'estimar. Un conjunt de versos on Ovidi instrueix al jove amant a seduir una dona.
- Les tristes i les Pòntiques. Cartes que va escriure en el seu exili destinades cap als seus amics, on expressa el seu dolor (nostàlgia). És una de les obres on es representa la nostàlgia "en directe" d'ovidi.
-Remeis d'Amor. Un llibre on s'explica com alleugerir els mals d'amor, és a dir, què fer quan la teva parella et deixa.
-Les metamorfosis. Obra de quinze llibres dedicada a la mitologia i les seves transformacions.

"Carmen" és el poema el qual va ser un motiu perquè August el Desterrés-
"Error" és un altre motiu del seu desterrament ja que hi ha una possible implicació en l'adulteri de les dues Júlies (filla i néta d'August).

Al final de la carta, el seu amic expressa que espera que Ovidi segueixi escrivintdesde l'exili, encara que mai tornarà a la seva terra i morirà.

Aina ha dit...

Salve!
Després de llegir la carta de M.A. Anglada podem veure com Ovidi era un poeta molt estimat. I que després del seu exili a Roma no el van oblidar.
En la carta s'anomenen les següents obres:
· L'art d'estimar: tracta sobre com conquistar l'amor i conservar-lo.
·Les Tristes i les Pòntiques: poemes que escriu des de l'exili on expresa la seva nostàlgia.
·Remeis per a l'amor: tracta sobre com suportar el dolor de l'amor.
·Les metamorfosis: llibres sobre mitologia.
·Receptes de bellesa: consells sobre bellesa per a dones.

Quan parla sobre un "carmen" i un "error", Ovidi es refereix a un poema, l'art d'estimar, i a un error, que sembla ser que te a veure amb la filla d'August i l'adulteri, però el mateix Ovidi deia que aquest error havia de ser callat per ell mateix, així que no es sap del cert que sigui aquest l'error.
El seu amic expresa el desig que algun dia Ovidi pugui tornar a Roma. Aquest desig no es compleix ja que mor a Tomis, on va passar el seu exili.
Vale!

meritxell ha dit...

Hola!!

Després d'haver llegit aquesta carta de M.A. Anglada, que envia cap al poeta Ovidi, podem veure que era un home que estimava molt la seva pàtria, i quan va ser desterrat li va afectar molt. També podem veure que els seus amics verdaders i reals l'enyoren i el troben a faltar.

Les obres que hi apareixen són:

-L'art d'estimar: Aquesta obra instrueix als joves a seduir i una dona.

-Les tristes i les pòntiques: Aquesta obra, són les cartes Ovidi dirigides cap als seus amics mostrant la seva enyorança.

-Carmen: És el poema pel qual el van desterrar.

Vale!!