27 d’octubre de 2012

Un laberint particular


En les pàgines del Vaixell s’han fet nombroses referències al laberint i la seva significació mitològica. No és el meu propòsit, doncs, tornar a portar aquí Ariadna, Teseu o el Minotaure. Només volia compartir una experiència que he pogut viure aquest estiu tot visitant el Laberint de Blat de Moro que es troba a la finca agrària Masia l'Esperança de Castellserà. I ho vull fer perquè, tot recorrent els nombrosos passadissos que el formen (i que ocupen una extensió de prop de 3 hectàrees), he pogut constatar, un cop més, la vigència d’un món, la Grècia clàssica en aquest cas, i com el seu llegat en ajuda a pensar-nos i reflexionar sobre la nostra manera de ser. Com es llegeix en el poema de Borges, la vida en si mateixa és un laberint, ple de camins que es bifurquen en d’altres o que moren obligant-nos a recomençar. De vegades, en aquest món on les “coses fàcils” sembla que han de ser l’objectiu de tothom, la impossibilitat de trobar llargues autopistes sense revols, amb indicadors clars de cap a on hem d’anar, ens fa entrar en el pessimisme i la frustració. La vida ens demana esforç, com el laberint, i la felicitat no es troba en el fet d’evitar-lo sinó, més aviat, en com l’encarem. 

No ens han de fer por, doncs, els camins tallats, les petites o grans ensopegades de cada dia; si el nostre objectiu és clar, si sabem a on volem anar, tard o d’hora ho aconseguirem. I si no, si no arribem al nostre destí somiat,  la satisfacció d’haver-ho intentat, d’haver estat millors persones en l’intent, haurà justificat el camí emprès. Tot passejant enmig del blat de moro buscant la sortida (ens va costar cosa d’hora i mitja no us penseu!), em vaig sentir feliç per tenir la sort de viure la vida i les seves dificultats amb esperança i convicció, aprenent de cada pas i dels passos que altres hi han deixat. Si a més a més, tens la sort de tenir persones al costat amb qui poder-ho compartir, no hi ha perill ni monstre que et pugui aturar. Com també diu Borges, potser si no esperem res més enllà de nosaltres mateixos, la foscor del camí no serà tanta i qualsevol llum, per petita que sigui, ens ajudarà a seguir el laberint de les nostres vides.

Laberinto
No habrá nunca una puerta. Estás adentro
y el alcázar abarca el universo
y no tiene ni anverso ni reverso
ni externo muro ni secreto centro.

No esperes que el rigor de tu camino
que tercamente se bifurca en otro,
que tercamente se bifurca en otro,
tendrá fin. Es de hierro tu destino

como tu juez. No aguardes la embestida
del toro que es un hombre y cuya extraña
forma plural da horror a la maraña

de interminable piedra entretejida.
No existe. Nada esperes. Ni siquiera
en el negro crepúsculo la fiera.
                                                   J.L.  Borges
Carles Cervelló


22 d’octubre de 2012

Il·lustracions per a una faula

Els tripulants de 2n han il·lustrat la faula de Fedre on s'explica com una guineu va trobar-se una màscara de teatre i a quina sàvia reflexió la va portar aquest encontre fortuït. Em sembla una molt bona feina que en el cas de la Laia revela -qui sap?- el camí d´una possible futura vocació. És per això que l'he volgut compartir amb tots vosaltres hic et nunc. Feliciter!



Què us ha semblat?

I aquí teniu els enllaços a la resta de presentacions...

Andrea
Marta, Marc i Aina
Jordi, Sandra i Laura
Ignasi i Marc
Dídac, Txell i Estela
Charlene i Cristina
Alison i Yolanda


18 d’octubre de 2012

Γράφετε τὰ ὀνόματα ὑμῶν!

Ara que ja portem uns quants dies practicant la lectoescriptura de l'alfabet, els alumnes de Grec I us volem presentar el resultat de l'activitat que ens va proposar el Jordi: escriure el nostre nom en grec amb tots els ets i uts (esperits, accents,...) d'una manera creativa. Seguirem practicant amb paciència i bona lletra i, sobretot, amb perseverança. Esperem que us agradi.  ΧΑΙΡΕΤΕ!

Alumnes de Grec I




14 d’octubre de 2012

Mites i llegendes a La 2

Avui diumenge comença a La 2 de TVE (23.50) l'emissió del programa Mitos y Leyendas, una sèrie de 13 capítols pensada per al gran públic que pretén ser una porta d´entrada al món fascinant de la mitologia clàssica. Començant per l'heroi tessali Aquil·les, aniran desfilant al llarg de les properes setmanes personatges tan emblemàtics com Ulisses, Jàson i Medea, Hèracles, Eneas, Electra o Prometeu amb les seves històries farcides de gelosia, valor, astúcia o tràgic destí tan vinculades a la condició humana. És una nova oportunitat de descobrir el meravellós llegat de grecs i romans traduït en mites que estan en l'arrel de la nostra civilització i que han contribuït decisivament en la nostra manera d'entendre i d'interpretar el món que ens envolta. A més, el programa comptarà amb la participació d'especialistes com el filòsof Ignacio Gómez de Liaño o l'hel·lenista Carlos Garcia Gual amb l'objectiu d'apropar-nos a les claus que s'amaguen darrera d'aquestes suggeridores històries. Recordem hic et nunc la magnífica definició del mite grec que el doctor Garcia Gual va fer ja fa uns quants anys...

"Entendemos por 'mito' un relato tradicional que cuenta la actuación memorable de unos personajes extraordinarios en un tiempo prestigioso y lejano" (Mitos, viajes héroes, Madrid, ed. Taurus, 1981, pàg. 9)

Com la podem explicar? us agraden els mites? per què? creieu que la seva funció educativa és vigent?


Afegeixo aquesta interessantíssima entrevista amb l'hel·lenista Carlos Garcia Gual sobre el món grec...




10 d’octubre de 2012

Vulpes et persona tragica (amb alguna variació)


De tant en tant al Vaixell ens agrada aprendre de les lliçons de vida que ens ensenyen les faules del poeta romà Fedre. Ja vam conèixer les històries d'una guineu amb un corb i amb un carràs de raïm. Enguany la nostra guineu fa una troballa tan enigmàtica com reveladora. De què es tracta?
Feu-nos-ho saber, responeu a les preguntes de comprensió, reflexioneu sobre els valors que ens vol transmetre el poeta i estirant la corda us demano que reproduïu la faula en imatges i text.

Personam tragicam forte uulpes, quae per siluam ambulabat, uidit:

"O quanta species," -inquit- "sed cerebrum non habet!"

Haec fabula dictum est illis hominibus quibus honorem et gloriam
Fortuna tribuit sed sensum communem abstulit.


                                                                     Phaedrus, VI, 1

1. Quid uulpes uidit ?
2. Quid uulpes inquit cum personam tragicam uidit ?
3. Estne dictum haec fabula illis quibus Fortuna sensum communem tribuit ?
4. Quid Fortuna abstulit illis quibus honorem et gloriam tribuit ?
5. Quis Phaedrus fuit?

  

7 d’octubre de 2012

Trenta-sis mesos tripulant un vaixell...


Com passa el temps! Doncs sí, ja ho deien els clàssics, tempus fugit, el temps s'escola, no es detura i malgrat tot nosaltres seguim navegant. Tornem a estar d'aniversari perquè tal dia com avui, un plujós 7 d'octubre de fa tres anys (qui ho havia de dir!), aquest vaixell tan especial per a nosaltres va hissar les veles i va sortir de port amb una barreja natural d' il·lusió i neguit davant l'horitzó crepuscular que s'obria davant nostre. Al crit de audaces fortuna iuvat!, hem solcat mars i viaranys que ens han fet sentir més units en l'aventura. Coincideix, a més, aquest aniversari amb un nou reconeixement al món de les clàssiques en particular i al de les Humanitats en general en l'àmbit educatiu: la concessió, divendres, dels Premis Blocs Catalunya 2012 en les dues categories d´Educació a Aracne fila i fila (personal/professional) i L'ombra d´un somni (corporatiu). Feliciter a totes les persones que fan possible que la tradició grecoromana pervisqui a través de la xarxa amb més força que mai en moments de tanta incertesa. 

I a vosaltres, estimats tripulants, dir-vos que no deixeu de vogar amb força i els ulls ben oberts. Que seguim navegant com fins ara depèn d'això. N´estic segur. Gràcies infinites per voler formar part d´aquest projecte.

Jordi


6 d’octubre de 2012

Φιλία i amicitia al Canal 33


Ahir es va estrenar al Canal 33 Amb filosofia, un programa que vol acostar-nos una certa manera de pensar, de plantejar problemes, de fer-se preguntes i explorar les seves respostes. Presentat pel periodista i escriptor mallorquí Emili Manzano (que ja ens ha fet passar bones estones amb espais com Saló de lectura o L'hora del lector), la sèrie consta de 13 capítols que han començat amb l'emissió del dedicat a l'amistat. Φιλία per als grecs i amicitia entre els romans, l'amistat és un dels conceptes més tractats pels pensadors d'arreu des de sempre perquè és una paraula que ens evoca allò d'essencial i inherent a la condició humana. Aquil·les i Patrocle, Orestes i Pílades, Nis i Euríal, Ciceró i Àtic, Sèneca i Lucili, Montaigne i La Boétie, Quixot i Sancho, Holmes i Watson,... la ficció i la realitat són plens d'exemples del privilegi que suposa arribar a gaudir d'un tresor com aquest. D'entre les obres i obretes que s'han escrit al voltant de l'amistat n'hi ha una, el De amicitia de Marc Tul·li Ciceró, que ja em va robar el cor quan la vaig llegir per primera vegada (fins i tot hi tinc un esborrany de traducció desat al calaix dels bons propòsits). És un text poc traduït al català i tanmateix molt proper a la nostra sensibilitat pel seu valor humanitzador altament recomanable. 

El diàleg que ocupa el text de Ciceró és un testimoni magistral del sentiment de l´amistat més enllà del mateix autor, que l'escriu per dedicar-lo a un amic seu. Nascuda de la virtut, l'amistat només és possible entre persones de bé; persones íntegres, generoses i imparcials que segueixen sempre la naturalesa, que és la guia del bon viure en el sentit més humà de la paraula. Qui no ha sentit mai l'abraçada d'un amic en el més profund del seu cor? Si no és així, cal llegir les sàvies paraules del mestre. L'amistat, enemiga de la solitud que ens allunya de l'altre, esdevé un bastó per reposar per a tot aquell que, conscient de la seva mancança i delerós de compartir l'afecte amb els altres, la troba i gaudeix de l'alegria i de la felicitat que aquesta li regala.

L'amistat és, feliçment, un tema que desperta l'interès de les persones i que, per a qualsevol generació, forma part irrenunciable de la seva educació emocional. Quan per un motiu o altre (espontani o buscat) sorgeix la paraula màgica a l'aula, enmig d'una classe qualsevol, te n'adones que l'atenció que suscita és pràcticament unànime. No hi ha lloc per a la indiferència quan es parla d'amistat. En qualsevol nivell educatiu –i humà-, l'amic és sempre algú especial.  Per a totes les edats, sense distinció. 

Gaudiu d'aquest primer programa i dieu-nos, què és l'amistat per a vosaltres?





3 d’octubre de 2012

Amantes in saecula saeculorum...


Ara que hem treballat els dies de la setmana i la seva vinculació amb alguns déus i deesses de la mitologia clàssica, malgrat no ser avui, dimecres, el dia més apropiat per a aquests dos amants, els reconeixeu? Què s'hi amaga al darrera d'aquesta història (relacioneu-ho amb el llatinisme del títol de l´entrada)? Coneixeu algun altre referent literari o artístic?