24 de desembre de 2012

Adeste... et audite!

Ja torna a ser Nadal i els tripulants del Vaixell us volem felicitar les festes i acomiadar com els déus manen el vell any per desitjar-vos-en un de nou ple d'esperança i d'il·lusions renovades. Després de les triomfals Saturnals, arriben dies de reflexió, oci i família compartits i ben merescuts. Enguany ens volem fer visibles amb una fotografia de cada classe i els de 1r ens han interpretat una versió de l'Adeste fideles de categoria (jutgeu-ho vosaltres mateixos!). I com diu l'Alba al final del vídeo...

in nomine omnium condiscipulorum uobis exoptamus BONAM NATIVITATEM ET ANNVM NOVVM FAVSTUM FELICEM!!!!

ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ ΣΕ ΟΛΟΥΣ ΚΑΙ ΚΑΛΕΣ ΓΙΟΡΤΕΣ !!!

Atanseu-vos i escolteu...


2n DE BATXILLERAT
1r DE BATXILLERAT
4t d'ESO




20 de desembre de 2012

Carta a Ovidi (Roma, any 10)


Benvolgut Ovidi,

      Tots t'enyorem, a Roma, d'ençà que l'emperador August et va desterrar tan lluny, al país dels getes, a la riba del mar Negre. T'envio aquesta carta per un missatger de tota la meva confiança, admirador teu, lector dels teus llibres. El comerç, que és la seva manera de guanyar-se, i molt bé, la vida, no és incompatible amb l'afecció a la poesia.
      Doncs bé, com que ningú més no llegirà aquesta carta sinó tu, et puc dir allò que penso: el diví August va ser massa sever amb tu, estic per escriure injust, en condemnar-te a un exili a Tomis, en país de bàrbars, encara que sotmesos a Roma. Com t'hi deus enyorar! Com pots viure, recordat amic, sense la societat dels amics poetes, sense la companyia de les belles i amables romanes, fàcils a la teva seducció? I d'altra banda, allunyat de la teva muller, que s'ha quedat aquí per tenir cura del teu patrimoni; si no ho hagués fet, els teus enemics us l'haurien pres en quatre dies, i no podríeu ni nodrir-vos.
      A Roma, com coneixes prou bé, els carrers i el Fòrum són plens de xafarders i d'aduladors; corren moltes enraonies, però ningú no sap ben bé les raons del teu càstig tan excessiu. Els uns diuen si havies ajudat en la seva sensualitat Júlia, la filla del diví August; d'altres, fins i tot si hi havies tingut relacions eròtiques. No manca qui diu que res de tot això no n'és la causa, sinó la gosadia dels teus llibres, com L'art d'estimar; August pot practicar els teus consells, però creu -diuen- que perjudiquen els bons costums. A mi em sembla, però, que és la muller de l'emperador, la temible i seriosa Lívia, la que ha mogut August a desterrar-te; ja saps que no et podia veure; la teva llibertat, la teva manca d'adulació, els teus coneguts acudits, tot la treia de polleguera. I, per als poderosos, qualsevol pretext és bo. Lívia exerceix una forta influència sobre el seu espòs...


       Amb llàgrimes als ulls, com tu les havies escrites, llegim els poemes que envies des de l'exili, aquestes Tristes i Pòntiques que seran immortals i que són, ara, l'únic benefici que la cruel Roma treu del teu exili; cruel, sí, la ciutat que veu sense posar-hi remei la tristesa i la desesperació del seu poeta. Qui, però, gosaria oposar-se al desig de Lívia, sense patir en la seva carn la seva venjança? No m'explico més clar però tu ja m'entens.
       Jo tinc una causa més per recordar-me de tu i escriure't. Estava ben enamorat d'una noia lleugera i ella em deixà per un amic més ric. En la meva desesperació, quasi no dormia, menjava poc i bevia massa vi sense amarar. El meu germà gran em posà a les mans el teu llibre Remeis per a l'amor; un amic, mordaç, em va dir que potser serien pitjors els remeis que la malaltia. Però, en el meu cas, no ha estat pas així. Vaig seguir els teus consells: em vaig dedicar de ple al treball, em vaig apassionar, quan no treballava, per l'art de la cacera; la pesca no em distreia prou.
       T'haig d'agrair el doble benefici que n'he tret; les meves terres, ben conreades, em produeixen molt més, i, amb la feina i l'exercici, des d'aleshores dormo cansat i faig un bon paper al triclini. Vaig oblidar la bella indiferent. Quina satisfacció per a tots els meus! La meva esposa em sembla, ara, bonica i amable, i fujo dels llits que cal pagar.
       Quasi no caldria que afegís a la carta el meu plaer a rellegir els teus llibres; ja coneixies la meva opinió, i la de tants dels teus admiradors, mentre vivies a Roma. En les lectures i recitacions públiques dels teus versos, quina expectació! No podíem romandre quiets; ens havíem d'alçar, cridar la nostra  admiració, venir-te a abraçar a l'acabament. T'ho escric perquè ara ets tan lluny, que potser cal fer-te'n memòria, per tal que t'aconsoli el nostre testimoni. Sàpigues que et continuem llegint, que en cases de gent noble es fan lectures privades del teu llibre nou Les metamorfosis, així com dels poemes que escrius des de l'exili i que tant de bo t'obtinguin el perdó del Cèsar.


       Les nostres dues filles també són admiradores teves. Tant Publiola com Túl·lia han llegit els teus consells per embellir el rostre de les dones. El llibre les ha encisat; aprenen els versos de cor, els reciten, la suavitat i la música de les paraules els ha fet la lectura fàcil. Però han anat més enllà: han volgut posar en pràctica les teves receptes de cosmètica; ja tens els nostres esclaus enfeinats a moldre tots els materials que prescrius, i a recollir per a elles bulbs de narcís i gallerets. Cada nit s'empastifen el rostre amb les teves potinguetes, sigui dit amb perdó. La seva mare els diu que no calen ornaments per a la seva joventut, però les noies, ara, són tan presumides!


       A mi, que no entenc res en cosmètica, m'ha agradat també el llibre per les teves observacions tan encertades sobre els costums del nostre temps. Tens molta raó quan escrius que els homes d'avui dia tenen gustos quasi efeminats, i que els agrada anar molt mudats; mai no s'havia vist tanta meticulositat en la disposició dels plecs de la túnica masculina, ni en la simetria dels pentinats. Però, així i tot, el llibre té encara més èxit entre el públic femení així com els Remeis de l'amor l'ha trobat entre els joves i homes fets de totes les parts del món on s'estén el nostre domini. Crec que és un llibre destinat a durar molt de temps, perquè la passió de l'amor sempre viurà en els humans i Venus i Eros no moriran.
       Continua enviant-nos poemes i cartes, fins que arribi el dia feliç que et torni, estimat amic i conciutadà meu de sulmona, als nostres braços i al nostre afecte. Estigues bo.

                        Maria Àngels Anglada, Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Empúries, 1997


Després de llegir aquesta carta que en la ficció M.A. Anglada envia al poeta Ovidi, quina imatge te'n fas d'ell? Quines obres apareixen explícitament citades i quines no? En saps l'argument? A què fem referència quan parlem d'un "carmen" i un "error", en paraules del propi Ovidi? Et sembla que els consells i les observacions del poeta que apareixen recollides a la carta són vigents? S'acompleix el desig que el seu amic expressa al final de la lletra?


15 de desembre de 2012

Nosaltres ja coneixem la nostra herència, i vosaltres?

Ja sabeu que dimecres passat, 12/12/12 a les 12 hores, va celebrar-se arreu de l'Estat espanyol una lectura simultània de textos clàssics promoguda per l'Associació de Professors de Llatí i Grec de Múrcia. Per qüestions d'organització i d'horari, van ser els tripulants de 1r els encarregats d'organitzar-la i gravar el vídeo que compartim a partir d'avui amb tots els companys i professors a través de la xarxa. La nostra antologia recull textos tant de tradició clàssica com d'autors moderns i contemporanis que han escrit sobre la importància de la seva herència per comprendre millor d'on venim, qui som i cap a on anem. Vull agrair especialment a l'Àlex les hores de feina que ha dedicat per muntar i editar l'enregistrament i a tots els estudiants de Llatí i Grec de l'escola per formar part d'aquest projecte blocaire que, si els déus ens són favorables, seguirà navegant per molt temps. A tots vosaltres, feliciter, συγχαρητήρια !



11 de desembre de 2012

Per què Grècia? (II)

Quan vaig publicar al Vaixell la primera entrada amb aquest títol, Per què Grècia?, no pensava pas que podia encetar una sèrie que sota el mateix epígraf ens parlés de la importància de l'herència encara vigent que el món grec ens ha deixat als homes del segle XXI. L'article del mestre Vargas Llosa passa el testimoni a aquesta conferència audiovisual que l'hel·lenista i ambaixador cultural de Grècia Pedro Olalla va pronunciar el passat 17 de novembre durant la X Jornada Clàssica de Sagunt. D'ell vaig llegir aquest estiu la seva Historia menor de Grecia a la qual vaig dedicar també una entrada, un llibre escrit des de la passió que aquest home sent per aquesta-nostra cultura. Altres blocs ja s'han fet ressó i han publicat aquest document d'extraordinari valor i jo no m'en puc estar de fer-ho. Vull deixar constància en el nostre Vaixell d'un testimoni que us pot ajudar a comprendre millor per què té tot el sentit del món estudiar avui dia grec i tot el que l'embolcalla a les nostres aules. Setmana de reivindicacions, lectura de textos clàssics, paraules dites des de la convicció, estimar Grècia és estimar el que som. Què en penseu, vosaltres?




8 de desembre de 2012

Celebrant un nou simposi


Sota l'atenta mirada i direcció de l'Eulàlia i l'Àngela, els tripulants de 1r van celebrar dimecres passat el seu primer simposi de cuina grega al Mercat de la Boqueria. És un bell (i vell) costum que per tercer any ha menat la nostra nau a l'aula gastronòmica d'aquest insigne laberint d'olors, colors i riuades de gent que ens recorden, una vegada més, que som l'herència viva d'una tradició grecoromana present a tothora: fugiu dels venedors de lotus, mariners d'aquest vaixell: som grecs i som romans!

Després d'una introducció didàctica sobre la cuina grega clàssica i les seves particularitats (de nou ens hem retrobat amb el mestre Homer i hem sabut de la passió dels antics grecs pel pa -produïen més de 70 varietats!-, heu començat el vostre simposi particular (sense el dolç regal de Dionís i altres singularitats de l'original, és clar) amb bon humor i riallades a dojo. Em penso que us ho heu passat molt bé i que heu après un munt de coses sobre cuina, dieta equilibrada (mens sana in corpore sano!) i pervivència clàssica. 

Què us ha semblat l'experiència?




4 de desembre de 2012

Els lotòfags, menjadors de lotus


Vaig ser arrossegat nou dies per uns vents funestos
sobre la mar i els seus peixos; i els dia desé arribàrem
fins al país dels lotòfags, que tenen les flors com a menja. 
Desembarcàrem allà, i anàrem a prendre l'aiguada.         
Prop de les ràpides naus, dinaren els meus camarades.
I quan tothom es va assaciar d'aliment i beguda,
vaig enviar llavors uns companys per anar a informar-se
sobre quins homes menjaven el pa de la terra, i com eren.
Dos en vaig escollir i un tercer, com a herald, els seguia:
ells, a penes marxar, es trobaren enmig dels lotòfags. 
No van pensar els lotòfags matar els meus camarades,
sinó que els varen donar flor de lotus perquè la tastaren.
Cap dels que varen tastar aquell lotus, dolcíssima fruita,
no volia tornar amb missatges, volia quedar-s'hi:
tots preferien restar al país, amb els homes lotòfags,
ben oblidats del retorn i només atipant-se de lotus. 
Vaig haver d'embarcar-los plorant i pujar-los per força,
i els vaig haver de lligar sota els bancs de les naus concavades.
Quant a la resta, vaig ordenar als fidels camarades
que s'embarcaren ràpidament en les nostres veloces
naus, per si algú oblidava el retorn per haver menjat lotus.
Ells de seguida es van embarcar i van seure als escàlems;
ben col·locats, anaven batent amb els rems l'aigua grisa.

Odissea, IX, 82-104 (traducció de Joan F. Mira)

La història m’havia marcat. En Jordi m’obria els ulls. Potser en el segle XXI l’episodi  d’Ulisses i els seus companys romania vigent en la nostra societat. Potser aquesta flor de lotus, em dic, té el mateix significat que en els versos homèrics: menjar-la i oblidar. La flor de lotus és una metàfora de l'oblit, desapareixen els records i, per tant, el passat. T’oblides “dolçament” de qui ets, de qui som i oblidem, així, la nostra identitat. Consumim per oblidar, déus n’hi do!

Vaig estar reflexionant una bona estona i vaig adonar-me que sí, que constantment estem exposats a menjar-ne. Qui governa el món, polítics, mercats i poderosos ens fan menjadors de lotus. Ens fan tastar el seu fruit perquè oblidem allò que no els convé que recordem. Volen que tots seguim un mateix camí, una mateixa iniciativa per a un únic fi i així fer de la desmemòria la punta de llança dels seus interessos.

Les tecnologies d’última generació són una de les flors més preuades i consumides.  Ho podem comprovar en qualsevol lloc: empreses, escoles, al carrer..., molts “desitgen tenir” l’última innovació tecnològica del mercat sense ni tant sols preguntar-se si els és necessària o quin plus de felicitat els aportarà. Marques comercials, pensament únic, coneixements productius, també són aquests els arguments preferits dels lotòfags postmoderns. Gairebé tothom segueix un estil, pocs es deriven dels altres, pocs naveguen contracorrent, en direcció contrària.

Potser que ens estiguem convertint en addictes al gust exquisit de la flor? Sembla haver-se cultivat un hort en cada casa i molts en donen la culpa a la societat de la qual –no ho oblidem, això no- tots en formem part.

Hauríem de seguir l’exemple d’Ulisses? O simplement resignar-nos a seguir menjant aquesta perillosíssima alhora que dolça flor de l'oblit?

Maria Ros
1r Batxillerat