25 de març del 2013

La falla de Troia: un recorregut per l'Odissea d'Homer




El passat 15 de març (oh, idus!) vaig aprofitar la tarda de divendres per encetar un complet i llarg cap de setmana a la capital valenciana. Jo tinc arrels a València; de fet, hi tinc encara família allà, i com havia d’anar a visitar-la ja fa temps, vaig aprofitar per fer-ho justament durant les dates més emblemàtiques de l’any a la capital del Túria: les de les Falles. Mai les havia visitat i, realment, no em van deixar indiferent: les falles són unes festes populars on a cada barri es construeixen unes figures, anomenades ninots, fetes de fusta i pasta de paper i altres materials fàcilment inflamables. Aquests ninots, plantats en diferents parts de la ciutat, competeixen entre sí de la mà dels diferents casals fallers que les promouen per veure qui fa la millor, a la vegada que es fan activitats festives als carrers de la ciutat. Durant quatre dies aquests monuments i escultures es planten arreu perquè la gent en gaudeixi, i desprès, la nit de la Cremà, a la mitjanit del dia de Sant Josep, es cremen entre foc i traques valencianes. A mi tot plegat em va recordar -mutatis mutandis- les nostres Festes de Gràcia. Allà, però, és tota la ciutat qui viu la festa i l’ambient és, com als carrers del nostre barri, molt familiar, fins i tot de nit.

De tots els monuments fallers que vaig veure i admirar, el que més em va agradar va ser un que tenia un aire molt familiar per a mi. Recordo anar caminant i, de sobte, descobrir entre la gentada un cavall gegantí que sobresortia de la línia de cases: aquell cavall era únic i prou conegut! Era el cavall de Troia! Vaig voler xafardejar una estona i vaig pagar l’entrada per veure la falla per dins. S’ho valia. Realment va ser increïble. Els ninots estaven relacionats amb de la guerra de Troia i l’Odissea, fent analogies amb temàtiques actuals, ja que un dels trets característics de les falles valencianes són les referències crítiques a l’actualitat del país. Pel que fa a aquests “ninots clàssics”, es podien veure imatges de Zeus, de la maga Circe, de les tres deesses del Judici de Paris, d’Odisseu, de Nausicaa, de Penèlope… i de moltíssims més personatges i déus de la mitologia grega. La falla, però, no només era interessant pels ninots, sinó també pels dibuixos i escrits que els explicaven. Com veureu en el reportatge fotogràfic, apareixen textos que fan difusió de la cultura clàssica tot comentant que actualment aquests ensenyaments es volen deixar de banda perquè no se´ls dóna la importància que haurien de tenir. I com diuen que una imatge val més que mil paraules, vosaltres mateixos ho podreu jutjar!

Heu de saber, a més, que enguany la falla indultada per votació popular ha estat la que porta per títol “els clàssics mai no moren (però alguns volen matar-los)”, realitzada pels artistes Manuel García i Javier Álvarez Sala i que representa una escena costumista en què un avi està llegint a la seva néta per Nadal un exemplar de l’Odissea, del qual en sorgeix un cavall de fusta.

Reconeixeu tots els personatges? Sabríeu identificar cada personatge amb el seu mite o episodi homèric?

Valete!

Alfons Pardo
1r curs del Grau d’Història (UB)





11 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Alfons, per aquest apunt tan interessant i que tan bé ens anirà a les classes. Em fa molt feliç retrobar-te per aquí i ja saps que sempre seràs un tripulant més en actiu. Pròxima parada: la Magna! Magnum amplexum!

Unknown ha dit...

Hola!
Des de l'INS Isaac Albéniz de Badalona (però com a bona valenciana que soc) he de comentar aquest article tant interessant.

No he pogut assistir a les falles aquest any però hages volgut anar-hi, amb encara més motius tenint una falla tan clàssica com aquesta!

El ninot de l'avi que li està llegint "l'Odissea" a la seva neta em sembla molt maco, i els ninots gairebé semblen persones reals. He de dir que m'he fixat en que la nena està vestida en un estil completament actual (ja que porta la samarreta de les "monster high").

Per suposat que conec tots els personatges que hi apareixen a la falla. Entre altres trobem a Zeus, deu del poder absolut, A la maga Circe, que apareix a "l'Odissea". El Judici de Paris el qual origina la guerra de Troia. L'heroi Odisseu, rei d'Ítaca casat amb Penèlope i protagonista de l'Odissea, i Nausica, filla d'Alcinous a la qual coneix Odisseu causant-li una gran impressió etc.

Salutacions i felicitats per l'article!

Unknown ha dit...

Hola!

M'ha agradat molt aquest article i la falla. Em sembla que està molt ben feta i que tracti l' "Odissea" és una sorpresa molt agradable.

Les imatges i les figures em semblen molt boniques. Són uns dibuixos molt ben fets! I el ninot indultat em sembla entranyable. Un avi regalant i explicant l'"Odissea" a la seva néta en ple segle XXI! Malauradament és força insòlit, ja que costa que els nens s'interessin per aquestes lectures.

Jo conec tots els personatges, ja que sóc estudiant de grec i llatí. Per això crec que estan molt ben caracteritzats.

Adéu!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Benvingudes a bord, filadores de l'Albéniz, i gràcies pels vostres comentaris que contribueixen a fer una mica més gran la teranyina clàssica. Ens veiem a la Magna?

Teresa ha dit...

Ja et puc ben assegurar, Jordi, que la Carla i la Cristina seran al peu del canó del "Grammaticus", juntament amb tots els tripulants del vaixell que han anat deixant el seu missatge a l'Aracne.
Espero, aleshores, poder tornar a saludar l'Alfons, que ja ha esdevingut un dels imprescindibles de la nostra "Schola" i al qual felicito per aquest article tan d'actualitat.
Ja falta menys, fins aviat!

Charlene ha dit...

Salvete!

Mai he anat a València i m'encantaria anar-hi en temps de falles! Tinc amigues valencianes que m'han dit que això és una de les coses que un ha de veure en la seva vida. Em sembla molt interessant, també, el fet de que hi hagués una dedicada al món clàssic, concretament a l'Odissea que tots coneixem.

Alguns dels personatges que podem veure a les fotos que hi ha a l'entrada són Penèlope - dona d'Odisseu -. Se la representa teixint, ja que els hi va dir als seus pretendents que oblidaria el seu marit quan acabes de teixir aquella tela. Un altre persontage és la deessa Atena amb el casc que ajuda a l'heroi en la seva travessia.

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Sí, Teresa, ja falta menys. Dijous presentaré l'activitat als de 4t i de ben segur que sumem algun que altre tripulant més. L'Alfons estarà encantat de tornar-te a saludar. Magnum amplexum tibi!

Andrea López ha dit...

Els artistes han sabut representar els personatges amb trets característics que faciliten la seva identificació. Bé, els personatges, les escultures, i els dibuixos. En conjunt s’hi pot veure que darrere hi ha hagut un treball acurat, com per exemple els textos seleccionats o els dibuixos, ja que no han estat escollits a l’atzar, sinó que tenen la intenció de transmetre un missatge actual.

Em sembla correcte que en unes dates tan especials, com ho són les Falles de València, els artistes aprofitin per fer difusió de la cultura clàssica, conscients del gran nombre de mitjans de comunicació i persones que envolten la festa. Són dies com aquests en els quals s’ha de promoure els clàssics, doncs crec que mereixen la mateixa importància que li donen alguns canals de televisió a l’estat emocional de professionals de l’esport o d’altres figures mediàtiques.

Sincerament, no són unes festes que em cridin l’atenció, però per suposat, valoro el sacrifici que comporta la realització d’aquests monuments i sóc conscient del que suposa per la majoria de valencians les Falles.
FA

Alison ha dit...

Salvete !

Certament, m'agrada el tema de les falles a València però només les he visitat una vegada... Espero tornar en un futur.
Com han dit les meves companyes del vaixell, el fet de difondre la cultura clàssica a partir d'events o 'díes especials' és una bona manera de promoure-les i recordar que els clàssics no sñon morts!

Bé, en les imatges que ha fet l'alfons hi podem reconèixer personatges com la Penèlope (esposa d'Ulisses, les tres deeses que participaren en el Judici de Paris (Hera, Atena i Afrodita) però en la falla no es barallen per una poma.

Valete !

Unknown ha dit...

Salvete!

Felicitats Alfons, molt bona entrada!

com diuen els meus companys difondre la cultura clàssica en dies especials es veu que el mon clàssic no ha mort, que l'utilitzem per moltes coses encara.


Valete!

Anònim ha dit...

Prime, m'agradaria comentar que mai he estat en una falla i que m'estaria tot un gust assistir-hi a una, dit això, podria dir que m'ha sorprès que hi hagues relació alguna amb el cavall de Troia i les falles valencianes i per últim, m'agradaria donar una explicació del qué va ser aquest famós cavall. La definició del cavall seria que va ser una estàtua de fusta en forma de cavall que construïren els grecs durant el setge de Troia i en la qual s’amagaren Ulisses i els seus homes mentre les tropes gregues simulaven retirar-se.
Els troians, creient que era una ofrena religiosa, l’introduïren a la ciutat. A la nit, els grecs amagats obriren les portes a llurs compatriotes i saquejaren la ciutat. Aquest episodi posà fi a la guerra de Troia.