31 d’octubre de 2013

24 lletres, 24 noms

Enguany, οἱ καὶ αἱ μαθηταὶ de Grec I ens hem afegit a les creacions que els nostres companys del curs passat van fer, amb les 24 lletres de l'alfabet grec, dels seus noms de pila. I si hem de fer cas de les paraules de l'heroi grec Palamedes, presumpte inventor de l'alfabet, en la tragèdia homònima del poeta Eurípides...

"Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides."
                                                                         
                                                                               EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

... els nostres noms aquí escrits preservaran la nostra memòria. Esperem que us agradi el muntatge.

Alumnes de Grec I


27 d’octubre de 2013

THERMAE ROMAE


Com ja hem vist en tantes ocasions, el món de la cultura clàssica envaeix el nostre entorn -en el bon sentit de la paraula- i camina al nostre pas sovint sense que ens n’adonem. És per això que he pensat en aportar el meu granet de sorra tot explicant-vos un nou exemple d’aquest interès real i actual per aquesta cultura que encara perdura i està present en les nostres vides.
Jo, com a bona rara auis, he decidit publicar l’entrada sobre un manga anomenat THERMAE ROMAE. El títol, estimats tripulants i filadors, ja ens dóna una bona pista sobre el que ens trobarem quan obrim el fantàstic còmic, però, tot i així, us en faré cinc cèntims.

La història té lloc a l’antiga Roma i l’acció se situa, concretament, l’any 128 dC, durant l’època de l’emperador Adrià. Lucius Modestus, el nostre protagonista, és un arquitecte de termes romanes que té problemes quan els constructors no accepten els seus encàrrecs per manca de creativitat i el fan fora, de manera que el seu amic Marcus el convida a passar un dia a les termes perquè així pugui alliberar-se de les tensions i pressions patides a la feina. Mentre està submergit dins l’aigua troba un forat per on decideix lliscar. El que no imagina és que acaba de succeir un fet inversemblant. En Lucius viatja a través del temps i l’espai fins arribar a uns banys termals de Sento, Japó, en ple segle XXI. Meravellat per les innovacions tecnològiques, Lucius s’inspirarà en les idees dels “cares planes” (mots amb què es refereix als japonesos, ja que ell no en coneix la seva cultura) i tornarà al seu món, on obrirà les seves pròpies termes inspirades en les que ha vist, revolucionant, d’aquesta manera, l’època en què viu.



L’autora d’aquesta original història és Mari Yamazaki, qui amb gran enginy i sentit de l’humor ens parla a través de les seves vinyetes de les termes i de la importància que tenien no només a l’antiga Roma sinó també del seu paper rellevant a l’actual Japó, on és molt típic anar als banys públics per deslliurar-se de les tensions i fer d’aquest espai un punt de trobada.

El més curiós és veure com aconsegueix descubrir-nos el paral·lelisme entre dues cultures tan diferents com la romana i la japonesa. Per a més inri, el còmic és ple de llatinismes i locucions que ajuden el lector a agermanar-se amb la cultura i la llengua romanes.
Aquesta sèrie ha estat editada en castellà per Norma Editorial i té un total de cinc volums. També ha estat animada amb 4 episodis i té una pel·lícula, Live Action, protagonitzada per actors. Es diu que hi haurà una segona part al 2014, però no és segur.

Ara, però, m’acomiado i dono pas al protagonista de Thermae Romae, en Lucius. Espero que també a vosaltres us hagin entrat ganes de submergir-vos en aquesta curta però molt entretinguda història!

Alba Legide
2n batxillerat





22 d’octubre de 2013

La filla del cònsol, de Mediterrània Edicions

Escultura del cap d'una dona romana, Museu Capitolí, Roma

Mediterrània Edicions és a punt de publicar una novel·la històrica que porta per títol La filla del cònsol.  El director de la col·lecció, Argumenta Historiae, està buscant una persona experta en el món clàssic perquè en faci una introducció i les notes a peu de pàgina per tal que els lectors puguin contextualitzar millor la història. Graduat en Història Antiga i Filologia Clàssica, ets un dels seleccionats i per tal de demostrar els teus coneixements i optar a la feina cal que redactis 15 de les 26 referències clàssiques que apareixen en aquest fragment. El director, el Sr. Ovidi Masferrer, tindrà en compte aspectes fonamentals del teu redactat com la claredat, la coherència, l’expressió i l’ortografia. Sort!

"El viatge des de Tarraco1 fins a Baetulo2 va resultar esgotador. Enrere vaig deixar la majestuositat de la capital de l'Hispània citerior3 amb certa nostàlgia. El mosaic que decorava la meva estimada domus representant el rapte d'Europa4 em va venir al cap quan vaig recordar la meva primera trobada amb la Clàudia Valèria. Escrita en alfabet grec5, a la part superior s'hi explicava la llegenda de la princesa fenícia, d'una bellesa tan resplendent com la que la meva memòria evocava de la jove patrícia romana. Vaig regirar la bosseta de cuir marró allotjada dins la roba malgirbada que contenia uns quants denaris i sestercis6 i vaig pensar amb indiferència que aquell era l'únic petit tresor que amb prou feines havia pogut salvar de la fortuna que un any abans havia heretat del meu oncle Marc Labiè.

S'acostaven les Saturnàlies7 i l'intens fred feria el meu rostre sense pietat mentre els ulls humitejats per la tristor eren l'únic testimoni de la meva solitud. Era evident que Cupido8 m'havia abandonat i que només Bacus9, amb el seu preuat líquid vermell, podia fer-me oblidar tantes desgràcies. De l'incendi que havia arruïnat casa meva només vaig poder salvar uns quants volums de la biblioteca familiar, la biblioteca privada més famosa de Tarraco. D'entre els llibres, dos m'eren especialmente estimats: un exemplar de l'Odissea d'Homer10, regal del meu germà Quintilià, i el més preuat de tots, un còdex del Miles gloriosus de Plaute11 editat a Emèrita Augusta12 i d'un gran valor sentimental per a mi. Va ser, sens dubte, la primera mostra d'amor que Clàudia em va fer arribar, abans fins i tot que ens coneguéssim després d'una breu estada a Emporiae13.

Mentre el carruatge s'allunyava pel camí principal d'accés a la gran urbs14 en direcció nord, vaig tenir també un record per a en Màrsies, el meu mestre grec que m'ensenyà les primeres paraules en aquesta llengua que tantes hores de felicitat m'ha regalat. Sempre recordava les dues primeres, antropologia i faringitis15, no sé el perquè, potser per la seva fonètica musical i juganera que em feia riure a les seves classes d'una manera ben espontània i innocent. Quins bells records! I quan m'explicava les històries immortals d'herois i déus, sobretot la del tità Cronos16 enfrontat al seu fill Zeus17. Encara ara em sembla sentir la seva veu, dolça i entusiasta…

Tanmateix, les millors hores passades a Tarraco tenien un paisatge clar i lluminós: el fòrum18 provincial, el gran amfiteatre arran de mar i la majestuositat del circ19 ubicat a la segona terrassa de la ciutat m'havien robat el cor. Com vaig gaudir dels seus espectacles, dels crits de la gent animant o escridassant els seus protagonistes, gladiadors i aurigues enmig de l'arena! Va ser a l'amfitatre on vaig declarar a la Clàudia Valèria el meu apassionat amor i encara ara recordo amb un somriure nostàlgic com ella, agafant-me la mà, va mirar-me seriosa i em va citar de memòria un fragment del poema Venus i Adonis20 que tantes vegades m'havia xiuxiuejat a cau d'orella. No ho oblidaré mai. No podria. I la vegada que el seu pare, el nobilíssim Quint Quadroni, ens va enxampar in fraganti21 a casa seva mentre intentàvem fugir dels esclaus cercant un moment d'intimitat robada. “Sortiu ipso facto!22”, va retronar la seva veu severa però càlida alhora. Va ser ell qui em va donar el millor consell que mai hagi rebut d'una persona: “Nosce te ipsum, coneix-te a tu mateix, Luci!”, solia repetir-me, “com ens recorda el vell savi Sòcrates23. Quanta veritat en tres paraules!

[…]

Avui és divendres24. Baetulo desperta i els crits de la multitud inunden els carrers principals. És dia de mercat. Tant de bo rebi  notícies del cònsol25 des de Roma. Estic impacient. Voldria marxar lluny i oblidar-la. Clàudia Valèria, la meva Penèlope26, el meu amor. Però sé que no podré. Diuen que el temps és un bon metge…"

   

17 d’octubre de 2013

Tanatonauta

Estela d'Amenmenés, El gran himne a Osiris, Museu del Louvre

Χαῖρετε, benvolguts navegants! Aquesta és una nova entrada de “nanolliçons d’etimologia”, com bé deia el Jordi en l’anterior post.

Per començar, us explicaré que vaig trobar aquesta curiosa (i interessant!) paraula tot fent el treball per grups de Llatí i Grec, en què se’ns demanava que busquéssim l’etimologia d’alguns hel·lenismes, entre els quals hi havia el mot ASTRONAUTA.

Si atenem a l’etimologia de TANATONAUTA, veurem que prové dels ètims grecs θάνατος (thánatos), que significa “(la) mort”, i ναύτης (náutes), “navegant, mariner, passatger” (com άστροναύτης, “astronauta”, que literalment vol dir “navegant de les estrelles”).

La paraula tanatonauta descriu una persona que, per uns minuts, ha estat en aquella suposada línia entre la vida i “l’altre costat”, un espai denominat “mort clínica”. I què és una mort clínica? Doncs aquella que suposa la pèrdua de consciència i el cessament del flux sanguini i l'activitat respiratòria del pacient. Es tradueix, per tant, en una aturada cardiorespiratòria i la pèrdua de signes vitals però sense que es produeixin lesions irreversibles a les cèl·lules cerebrals. Al mantenir-se vives aquestes de manera temporal, hi ha un marge de temps per revertir la situació, amb maniobres de reanimació cardiopulmonar,  abans que es produeixi la mort biològica. Aquesta ve determinada per la producció de lesions cerebrals irreversibles, que fan impossible la recuperació de la respiració i del pols. La mort biològica es produeix a partir de 4-15 minuts, un cop s'ha produït l'aturada cardíaca. Segons això, per tant, una mort clínica (o mort aparent) és possible de ser recuperada si es fa arribar al cervell sang oxigenada suficient perquè aquest òrgan no es lesioni.


Ras i curt, un tanatonauta o “navegant de la mort” és aquella persona els signes vitals de la qual s’han aturat durant uns segons, o minuts, però que ha sobreviscut gràcies a que el cervell no ha patit cap lesió irreversible. 

Aquí us deixo l’enllaç d’un cas ben curiós, el d’una dona australiana anomenada Vanessa Tanasio (fixeu-vos en el cognom!), de 41 anys, que  va “tornar a la vida” després d’una mort clínica de 42 minuts gràcies a una màquina, la Lucas 2, utilitzada amb èxit per primera vegada. Com diuen els metges, “és realment un miracle”.

Per acabar, un altre enllaç curiós i una pregunta: l’enllaç és el de la Tanatopèdia, una mena d’enciclopèdia funerària sobre usos, rituals i aspectes culturals vinculats a la mort, i la pregunta, aquesta...

coneixeu altres paraules derivades de l’ètim grec θάνατος i el seu significat?

Núria Martínez i Sellarès
1r batxillerat


12 d’octubre de 2013

Una dona contra un imperi

La reina Boudica, John Opie (1761 - 1807)

“Ella era una dona alta i corpulenta, de veu aspra, mirada ferotge i cabell pèl-roig fins la cintura. Vestia túniques de molts colors i duia un mantell gruixut ajustat amb un fermall. El seu coll era guarnit amb un gruixut collar d’or i duia una llarga llança per atemorir l’enemic” 

Així va descriure l’historiador romà Dio Cassius a Boudica, esposa del rei dels icenis, una tribu celta assentada en l’actual comptat de Norfolk, Anglaterra, des del segle I aC fins el I dC.

Sent conscient de l’avanç de les tropes romanes per les terres britanes i de la seva forta capacitat militar, Prasutagus, rei dels icenis, va postrar-se davant de l’emperador Claudi tot oferint-li un pacte: a canvi de no oposar resistència a l’exèrcit romà, les seves dues filles havien d’heretar el regne un cop ell fos mort. D’aquesta manera, s’assegurava que el poble iceni restés amb una certa independència política respecte Roma.

Tot i així, però, després de la mort de Prasutagus, els romans, sota les ordres de l’emperador Neró, tot ignorant la darrera voluntat del rei iceni, annexionaren el regne tot confiscant-li els béns i les seves terres i esclavitzant-ne la seva població. Les seves dues filles, juntament amb la seva dona, Boudica, van ser empresonades i torturades.

Paral·lelament, però, al nord de la Britània s’havien succeït un seguit d’aldarulls, protagonitzats per certes tribus britones, que van requerir la presència de l’exèrcit romà.  D’aquesta manera, Boudica va quedar en llibertat, i, recolzada pel seu poble, el qual estava fart del maltracte rebut per part dels soldats romans, l’any 60 dC organitzaren, juntament amb d’altres tribus britones que se’ls afegiren, una de les majors revoltes a les que l’Imperi Romà va haver de fer front.

L’exèrcit britó, liderat per Boudica, aprofitant la coneixença del territori, va avançar ràpidament cap al sud tot prenent pel camí ciutats com Camulodonum (Colchester), entre d’altres, fins arribar al centre de la mateixa Londinum (Londres). Aquestes ciutats foren incendiades i la seva població massacrada.

Tot i així, però, l’exèrcit romà, comandat per Gai Suetoni Paulí, disposava d’unes armes molt més sofisticades que les dels britons i d’una organització i tàctica superiors, així que, un cop reorganitzat, va poder posar fi a la revolta tot capturant la mateixa Boudica. Aquesta, però, va poder escapar-se i fugir fins al territori iceni, on, per tal de no ser capturada pels romans, va prendre una metzina tot posant fi a la seva vida l’any 61 dC. Amb la seva mort, doncs, moria la revolta britona i començava a estabilitzar-se el domini romà a Britània.

Júlia Vallespir
Grau d'Arqueologia, UB




7 d’octubre de 2013

Quot annos natum es? Quattuor!

Dilluns, 7 d'octubre de 2013. El nostre Vaixell, amb les veles ben inflades pels esbufecs d'Èol (els sentiu?) i la protecció d'Odisseu, celebra un nou aniversari. Fer anys és un privilegi per a qualsevol mortal i és per això que la millor notícia una volta més és saber-nos vius, amb extripulants que ja han desembarcat però que mai no ens deixen del tot i amb nous navegants (una pila!) que tot just fa tres setmanes heu pujat a bord i heu salpat en un nou viatge ple de moments especials i un munt de coses per aprendre, d'això n'estic segur.

Quatre anys no són casualitat, sinò hores de treball, compromís i complicitat. El fruit, en definitiva, de saber-nos implicats en un projecte que ha viscut ja uns quants moments memorables. Tot i no ser gens fàcil, n'he volgut triar quatre, un per any celebrat, però abans em fa especial il·lusió -no sense una certa nostàlgia, us ho confesso- recordar els tres anteriors aniversaris: els de 2010, 2011 i 2012.  

Així doncs, gràcies un curs més per ser-hi i, sobretot, per fer possible aquesta entrada.

Curs 2009-2010

La nostra primera entrada...


Curs 2010-2011

El Vaixell rep el Premi Blocs Catalunya d'Educació 2010...



I el nostre anunci de presentació, tota una declaració de principis...

Curs 2011-2012

Ho sento, dos moments irrenunciables: malgrat el vent i la pluja, una Magna Celebratio espectacular i una promoció de clàssiques impossible d'oblidar...



Si no el podeu visionar correctament, cliqueu aquí

Curs 2012-13

La nostra herència clàssica a través dels textos ... 




4 d’octubre de 2013

Cançons de Carpe diem



Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
ætas: carpe diem, quam minimum credula postero.
                                
                                     Horatius, Carmina, I, XI

Tu, no esbrinis -és sacríleg de saber-ho- quin serà
el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit,
Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més
sofrir el que passarà, sigui què sigui!
Tant si Júpiter t'ha atorgat de viure més hiverns com
si és l'últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena
amb els rosegats esculls on rompen les onades,
tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu,
escurça la llarga esperança.
Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el 
dia d'avui i no confiïs gens en el de demà.

                                    Horaci, Odes, I, 11


Definició de Carpe diem: típica i tòpica expressió, que devem a l’immortal vers d’Horaci, que ens convida a viure amb intensitat els instants irrepetibles que ens regala la vida i que les persones hem anat assimilant al llarg dels segles i alguns procurem fer ben nostra.

Cal dir, però, que no tothom de la mateixa manera. Tanmateix, si ens allunyem de la interpretació equivocada (la de cremar la vida) i ens apropem a l’essència de les paraules del poeta de Venusa, el ressó de les quals encara ens arriba amb força, podrem veure la importància i la magnitud dels mots: si parem atenció a tot el que ens envolta, el simple somriure d’un nen a primera hora del matí pot canviar-nos el dia sencer.

Per això, els alumnes de 2n de batxillerat hem volgut triar una cançó (o més d’una!) que ens recordés el CARPE DIEM. Perquè ens sembla una manera original de fer aquest pensament més nostre i més amable el nostre món i tot el que l’envolta.
Així, potser la propera vegada estarem més alerta a la remor de les fulles mogudes pel vent o enyorarem aquells ocellets de la plaça que ens donaven la benvinguda cada matí.

Alba Legide
Alumnes de 2n de batxillerat


Alejandra Abucay          Celebra la vida (lletra)                AXEL (vídeo)

Marina Bahí i 
Joana Bassó                  Live your Life  (lletra)                MIKA (vídeo)

Carla Bartra                   It's my life    (lletra)                   BON JOVI (vídeo)

Ona Contreras               La vida sense tu (lletra)              OBRINT PAS (vídeo)

Ferran Guijarro             Seasons of Love (lletra)              RENT (vídeo)

Clara Jorquera i
Àlex Molera                   Llença't (lletra)                           LAX'N'BUSTO (vídeo)

Alba Legide                   Volveremos (lletra)                     TXARANGO (vídeo)
                                     Bébete la vida (lletra)                 LÍDIA GUEVARA (vídeo)

Mireia Mateo                 Mil Vidas (lletra)                         NACH (vídeo)

Eric Montesinos             Hakuna Matata (lletra)                BSO El rei lleó (vídeo)

Arnau Pérez                  Something about us (lletra)         DAFT PUNK (vídeo)

Maria Ros                      Feeling Good (lletra)                  NINA SIMONE (vídeo)

Gemma Serrano            Burn (lletra)                                ELLIE GOULDING (vídeo)

Jordi                            Inténtalo encontar (lletra)           MAYTE MARTÍN (vídeo)           


Esperem que us agradin!