29 de desembre de 2013

SAXA LOQVVNTUR



Quan les pedres parlen no ho fan amb paraules. Ho fan amb el bo i millor que ens poden oferir a través de la mare Terra: cereals, oli, vi,... El viticultor i enòleg Carmelo Ortega ho sap molt bé i, inspirat per les singulars característiques geològiques de les seves vinyes, ens regala aquest excel·lent Rioja que porta per nom, precisament, aquella capacitat que els ossos de la terra tenen per transmetre la seva essència. Al Vaixell ja hem publicat alguna entrada vinculada al món del vi, un producte molt arrelat a la nostra cultura com a part de l'herència dels nostres avantpassats grecs i romans. I em sembla que aquesta no serà l'última. Us deixo amb la definició que el propi Ortega fa d'aquests vins:

"Proveniente del Latín, el nombre Saxa Loquuntur hace referencia a los viñedos cubiertos de piedra y rocalla donde maduran las uvas para los vinos del mismo nombre -La Pedriza de Tudelilla y El Monte en concreto-. Ambos se encuentran en un microcosmos de condiciones geólogo-meteorológicas extraordinarias junto con una tierra especialmente pedregosa y árida. Situadas a 500 y 700 metros de altura, se hallan cerca del pueblo de Tudelilla, al borde de la Rioja Baja. 
Las piedras esparcidas en los viñedos actúan como una capa que protege la tierra arenosa de efectos adversos producidos por influencias atmosféricas y ayuda a mantener un grado de humedad constante. Las cepas tienen una antigüedad de hasta 65 años y están colocadas a una distancia de 1.5 metros entre ellas. De este modo se obtiene una cosecha de muy poca cantidad pero de máxima calidad, unos 3.000 Kg. de uvas por hectárea. Las uvas se recogen únicamente a mano y sólo las mejores son finalmente seleccionadas. La fermentación tiene lugar en tanques de acero inoxidable con control de la temperatura. A continuación, el vino pasa varios meses en barricas de roble americano y francés para su crianza."


24 de desembre de 2013

Chorus nautarum: Vrbi et Orbi

S'acosta Nadal i Any Nou, i els mariners de l'Odisseu volem continuar la tradició i oferir-vos els nostres millors desitjos per a aquestes dates i el que ha de venir. Enguany alguns de nosaltres hem treballat un parell d'estrofes de dues nadales, una en llatí i una en grec (per fi ens atrevim!). Aquest és el resultat final que esperem us agradi. In nomine omnium condiscipulorum uobis exoptamus BONAM NATIVITATEM ET ANNVM NOVVM FAVSTVM FELICEM



ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ ΣΕ ΟΛΟΥΣ ΚΑΙ ΚΑΛΕΣ ΓΙΟΡΤΕΣ!

                                                              SANCTA NOX

Sancta nox, placida nox!
Nusquam est ulla vox;
Par sanctissimum vigilat,
Crispo crine quieti se dat
Puer dulcissimus.
Sancta nox, placida nox!
Certior fit pastor mox
Angelorum alleluia;
Sonat voce clarissima
Iesus salvator adest.
Sancta nox, placida nox!
Nate Dei, suavis vox
Manat ex ore sanctissimo,
Cum is nobis auxilio,
Christe, natalibus.

  ΤΡΙΓΩΝΑ-ΚΑΛΑΝΤΑ 

Τρίγωνα-κάλαντα σκόρπισαν παντού,
κάθε σπίτι μια φωλιά του μικρού Χριστού,
Τρίγωνα-κάλαντα μες στη γειτονιά,
ήρθαν τα Χριστούγεννα κι η Πρωτοχρονιά!

Άστρο φωτεινό, θά 'βγει γιορτινό,
μήνυμα θα φέρει απ' τον ουρανό.


Τρίγωνα-κάλαντα στο μικρό χωριό
και χτυπά Χριστούγεννα το καμπαναριό
Τρίγωνα-κάλαντα σκόρπισαν παντού
κάθε σπίτι μια φωλιά του μικρού Χριστού.
Τρίγωνα-κάλαντα στο μικρό χωριό
και χτυπά Χριστούγεννα το καμπαναριό

Τρέχουν τα παιδιά μέσα στο χιονιά
ήρθαν τα Χριστούγεννα κι η Πρωτοχρονιά
Μες στη σιγαλιά, ανοίγ’ η αγκαλιά
και κάνει η αγάπη την καρδιά φωλιά.
Τρίγωνα-κάλαντα σκόρπισαν παντού
κάθε σπίτι μια φωλιά του μικρού Χριστού.
Τρίγωνα-κάλαντα στο μικρό χωριό
και χτυπά Χριστούγεννα το καμπαναριό

Τρίγωνα-κάλαντα σκόρπισαν παντού,
κάθε σπίτι μια φωλιά του μικρού Χριστού,
Τρίγωνα-κάλαντα στο μικρό χωριό
και χτυπά Χριστούγεννα το καμπαναριό
Τρίγωνα-κάλαντα σκόρπισαν παντού,
κάθε σπίτι μια φωλιά του μικρού Χριστού,
Τρίγωνα-κάλαντα μες στη γειτονιά,
ήρθαν τα Χριστούγεννα κι η Πρωτοχρονιά!


17 de desembre de 2013

Quae metamorphosis est?


Alguien me mira. Alguien espera. El viento
amansa el agua del estanque. Pienso
en lo que pensará de mí
la imagen que me contempla.

José Hierro, Cuaderno de Nueva York, 1998, poesía Hiperión


12 de desembre de 2013

Culinarium, la cuina a casa


Fa uns dies, tot passejant per Gran de Gràcia, vaig descobrir aquesta botiga amb un nom de clara inspiració clàssica: CULINARIUM. Cercant informació, m'he assabentat que es tracta d'una empresa especialitzada en la distribució de productes per a la llar que ofereix principalment als seus clients una gamma professional d'articles de taula i cuina per facilitar -diuen- el plaer de cuinar i convidar. La seva franquícia té botigues en tres de les quatre províncies catalanes, concretament a Barcelona, Lleida, Tarragona, Reus, Granollers, Sabadell, Terrassa i Mataró. 




El nom d'aquest negoci (per cert, quina és l'etimologia d'aquesta paraula?) fa referència a una de les parts de la domus romana: la CULINA. D'aquest mot llatí en deriven els catalans cuina (la l intervocàlica llatina s'ha perdut), cuinar, cuiner, cuinada o cuinat, cuinejar o culinari, -ària, que manté la l del llatí. Fixeu-vos que en el nom de l'empresa s'ha diferenciat clarament el nom de l'estança del del sufix -(a)rium, que ve a significar "relatiu o pertanyent a".

En llatí hi ha una altra paraula vinculada al món de la cuina: coquina o art culinària. Altres mots de la mateixa família lèxica serien coqua (cuinera), coquus (cuiner) coquibilis (fàcil de coure), coquinaris, -e (de cuina), coquino -1- (cuinar, guisar), coquinus, -a, -um (gastronòmic, de cuiner), coquitatio (cocció) o coquo, coxi, coctum (cuinar). D'aquí provenen les castellanes cocina, cocinero, -a, cocido, cocinar, etc.


A les primitives cases romanes, la cuina estava ubicada a l'atri o pati central, aprofitant el compluvi per a la sortida de fums (una mena de "cuina office" actual). Més endavant es va situar en un emplaçament apartat de l'atri, generalment annexa a una latrina. L'aigua de les aigüeres era reutilitzada per arrossegar els excrements cap als sistemes de clavegueram. Acostumaven a ser fosques, greixoses i desprovistes de xemeneia, per la qual cosa els fums s'evaquaven per una finestra. Com que la majoria eren poc segures, els incendis hi eren freqüents. A la culina s'hi acostumava a col·locar un larari.

I parlant d'una domus romana, podríeu definir les parts que apareixen en el paràgraf anterior? En sabeu més? A banda de les domus, quins altres tipus d'habitatge hi havia a l'antiga Roma?

Valete!

Pau Ruiz
4t ESO


7 de desembre de 2013

Déu del tro



Saluete omnibus!

El meu nom és Arnau i sóc alumne de Llatí de 4t d'ESO de l'escola Vedruna Gràcia de Barcelona. Com a incondicional de la música heavy, del hard rock i d'altres estils descendents de l'immortal rock (jo mateix toco la guitarra espanyola, l'elècrica i la bateria!), avui us vull presentar una cançó del grup nordamericà KISS amb clares referències de la mitologia clàssica: God of Thunder (Déu del tro)

KISS és una banda de hard rock fundada l'any 1973 a Nova York. El grup original era format per Gene Simmons (baix i veu), Paul Stanley (guitarra rítmica i veu principal), Ace Frehley (guitarra principal i veu) i Peter Criss (bateria i veu). Amb una estètica pròpia de l'horror gòtic o dels superherois de còmic Marvel, les seves posades en escena han estat un dels elements més singulars i identitaris de la història del rock: tones de maquillatge, vestits estrafolaris, sang, fum i pirotècnia a dojo. Cadascun dels seus membres van adoptar durant molts anys la personalitat d'un Dimoni (Simmons), del Noi dels Estels (Stanley), d'Heroi Espacial (Frehley) o de Gat (Criss). Els seus anys daurats embolcallen dues dècades: les dels 70 i 80, una carrera musical amb 45 discs d'or i més de 100 milions d'àlbums venuts.

God of Thunder forma part de l'àlbum Destroyer, que va sortir al mercat el març de 1976 i és considerat per la premsa especialitzada com un dels millors treballs de la banda. És una cançó potent, en part perquè és interpretada per la sinistra veu del dimoni Simmons, amb acords de guitarra, baix i bateria de ritme lent, com si fos una marxa militar, d'un to èpic més proper al hard rock, amb bons riffs i puntejats, coral i amb una lletra de clara inspiració mitològica que parla d'un ésser superior amb poders divins vinculats al rock'n roll. Per acabar-ho d'adobar, té uns efectes de so que inclouen explosions, repics de caixa acústica (gentilesa de Peter Criss), converses enregistrades de públic i uns crits de nen cap al final de la peça que posen els pèls de punta.

A banda de publicar la lletra en l'original anglès, us deixo la meva traducció al català (perdoneu les possibles errades) i l'enllaç a la que probablement sigui la millor (i mítica per als seus seguidors) versió de la cançó, un directe de la gira Live at the Budokan (a Tòquio, Japó), el 2 d'abril de 1977. El vídeo que encapçala l'entrada m'ha semblat adient al paisatge del déu protagonista.

M'agradaria, però, que ens centréssim en les referències clàssiques d'aquesta cançó. De quines divinitats parla? Pertanyen totes a la mitologia grecoromana o hi ha una barreja de cultures mitològiques? Qui és "Daughter of Aphrodite"? I els "demons" a què fa referència? Us agrada aquest tipus de música? Quina és la vostra?

Valete!

You've got something about you
You've got something I need
Daughter of Aphrodite
Hear my words and take heed
I was born on Olympus
To my father a son
I was raised by the demons
Trained to reign as the one
God of thunder and rock and roll

The spell you're under
Will slowly rob you of your virgin soul
I'm the lord of the wastelands
A modern day man of steel
I gather darkness to please me
And I command you to kneel
Before the
God of thunder and rock and roll
The spell you're under
Will slowly rob you of your virgin soul
I am the lord of the wastelands
A modern day man of steel
I gather darkness to please me
And I command thee to kneel
Before the
God of thunder and rock and roll
The spell you're under

Will slowly rob you of your virgin soul

Tens alguna cosa en tu
tens alguna cosa que necessito
Filla d'Afrodita
escolta les meves paraules i vés amb compte
Vaig néixer a l'Olimp
fill del meu Pare
vaig ser criat pels dimonis
instruït per a ser l'únic en regnar
Déu del tro i del Rock N’ Roll
l'encanteri sota el qual estàs
lentament et robarà la teva ànima virginal
Sóc el senyor de les terres aspres
un home d'acer dels nostres dies
aplego foscor per complaure’m
i t’ordeno agenollar-te
davant del
déu del tro i el Rock & Roll
L'encanteri sota el qual estàs
lentament robarà la teva ànima virginal
Sóc el senyor de les terres aspres
un home d'acer dels nostres dies
Aplego foscor per complaure’m
I t’ordeno agenollar-te
davant del
déu del Tro i el Rock & Roll
L'encanteri  sota el qual estàs
lentament robarà la teva ànima virginal

Arnau Virgili
4t ESO


3 de desembre de 2013

Forum romanum


Romanum oppidum forum semper habebat. Forum romanis negotiorum et iudiciorum locus erat. Multa templa romanum forum ornabant. Vestae et Saturni templa in foro sunt. In Vestae templo sanctae flammae sunt et in Saturni templo populus pecuniam seruabat. Nuntii in foro populum conuocabant et ibi magnas uictorias celebrabant, praeclari uiri e rostris uerba faciebant et suas sententias defendebant. 

A més de fer la versió catalana del text llatí...

-   Escriviu la funció sintàctica de les paraules subratllades.
-   Traduïu les formes verbals llatines ornabunt, habebant, facit, celebrabimus et defendet.
-   Escriviu els casos de les següents paraules:

    • acusatiu plural de flamma, -ae (f.)
    • ablatiu plural de forum, -i (n.)
    • nominatiu plural de populus, -i (m.)
    • acusatiu singular de oppidum, -i (n.)
    • genitiu plural de negotium, -ii (n.)
-   Cerqueu informació sobre les dues divinitats que apareixen al text.
-   ... i finalment expliqueu-nos quins eren els seus principals edificis i la funció de cadascun. Fixeu-vos bé en aquesta sorprenent reconstrucció en 3D que de ben segur us ajudarà a entendre la majestuositat de l'indret.