28 d’abril de 2014

Potius sero quam numquam!: #yoconozcomiherencia MMXIV

Salvete, tripulants!

Avui us volem presentar un vídeo on s’uneixen imatges amb la recitació de poemes clàssics. El perquè del vídeo neix de la convocatòria del concurs Yo conozco mi herencia,¿y tú?, impulsat per l’AMUPROLAG i la secció de Múrcia de la SEEC. El temps, però -ja sabeu allò del tempus fugit!-, se’ns va tirar al damunt i no vam poder presentar-lo en el plaç establert. Tot i això, a nosaltres ja ens va quedar la idea al cap i, segures com estàvem del projecte, vam decidir igualment posar-hi fil a l’agulla i tirar-lo endavant, esperant una bona ocasió per publicar-lo al blog. Dimecres de la setmana passada vam celebrar la diada de Sant Jordi, el nostre dia dels enamorats, el dia de la llegenda del cavaller Jordi, la princesa i el drac, el dia de regalar roses i llibres, un dia realment bonic tant per l'ambient que es respira arreu com pel fet que es dóna gran rellevància al món de les lletres, literatura pròpiament i cultura en general. Arribat el moment, nosaltres, com a tripulants d'aquest vaixell humanista, volem fer la nostra petita aportació a aquest dia de celebració. Així que aquí us deixem aquest vídeo preparat amb molt d’entusiasme i il·lusió per l'Anna, l’Helena, la Marta, la Sofía, la Rut, la Mariona, la Judit, la Meritxell i jo mateixa en què es reciten diversos poemes d'herència clàssica que val la pena rememorar i conservar.  
Esperem que gaudíssiu enormement d'aquell dia i que també gaudiu del vídeo. Tanmateix, volem agrair a la Meritxell Bou tota la feina feta, que va des de la gravació de les imatges fins a la seva edició i muntatge final.

Valete! Χαίρετε!

Núria Martínez
1r batxillerat




23 d’abril de 2014

Amo, amas, amare, amavi, amatum

 


Tripulants, avui, un dels dies més assenyalats del nostre calendari, us vull regalar un poema curt però intens alhora, amb un títol molt suggerent que de ben segur us serà familiar. L'autor, el poeta empordanès Carles Fages de Climent (1902-1968). Que tingueu una molt bona diada de Sant Jordi!

Marta Simón

Amo, amas, amare, amavi, amatum

(Model de la primera conjugació que vaig aprendre
al col·legi dels Jesuïtes)

Jo t'estimo en present d'indicatiu
i, de l'amor per fer-me un futur mèrit,
t'estimaré en pretèrit,
participi, gerundi i subjuntiu.



18 d’abril de 2014

Referències clàssiques a Bilbao!




El passat dimecres dia 9 d'abril, passejant pel centre de Bilbao amb la gent de 4t d'ESO, ens vàrem trobar aquesta escultura en plena seu d'un famós banc bilbaí. Algú va dir, entre els presents, que calia fer una entrada al bloc explicant les referències mitològiques de l'escultura i la seva vinculació amb l’edifici. Us deixo les fotografies. Espero la resposta.

Marcel 


13 d’abril de 2014

BÀRCINO de la mà de Conxita Collellmir


El passat 28 de març, els alumnes de llatí de segon de batxillerat vam visitar part de les restes de Bàrcino, la Barcelona romana. Aquesta vegada la nostra guia (de luxe, per cert)  va ser na Conxita Collellmir, excatedràtica de Llatí de l’IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat, a qui vam conéixer en la visita que vam fer fa unes setmanes a les seves termes privades. Aquell dia, després d’haver gaudit de les seves explicacions i de les maquetes elaboradíssimes dels seus alumnes, se’ns va oferir de manera totalment desinteressada a fer-nos un recorregut per la ciutat romana. I tal dit, tal fet. Amb l’ajuda d’un mapa de l’estructura urbanística de Bàrcino, vam poder ubicar-nos i anar visualitzant les diferents parts i establiments que se’n conserven.

La passejada va començar a la necròpolis, situada a l’actual plaça de la Vila de Madrid, i va continuar amb les restes de l’aqüeducte (o aqüeductes?), que bastien d’aigua la ciutat, i que ens va portar a enfilar les nostres passes intra muros, entrant pel decumanus maximus (actual Portal del Bisbe). A partir d’aquell punt, ens vam anar endinsant pel cardo maximus per acabar desembocant al fòrum, que correspon a l’actual plaça Sant Jaume, centre neuràlgic encara de la política i de l’administració de la nostra ciutat. A més, també vam poder contemplar les restes de l’antic temple d’August, quatre columnes trobades al Centre Excursionista de Catalunya, les restes de les entrades i termes de la ciutat localitzades al Pati Llimona i fer un recorregut per on passava l’antiga muralla romana i veure’n algunes de les seves restes.

Per acabar la jornada, vam voler agrair-li a la Conxita la seva amabilitat, entusiasme i mestratge amb un regal ad hoc: August, una biografia novel·lada sobre el primer emperador de Roma i artífex de la fundació de Bàrcino cap a l’any 15 aC. I quin millor lloc per fer-ho que al mateix temple que duu el seu nom. Desitjem que el gaudeixi i passi una bona estona llegint-lo!

Sens dubte va ser una visita molt interessant que ens va permetre conèixer més d’aprop la nostra ciutat i poder localitzar in situ els espais més representatius de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, un emplaçament urbà que amb el temps, malgrat tenir originàriament unes humils dimensions, ha esdevingut una de les capitals més importants del món. I com ja és habitual, us deixo amb el vídeo i el reportatge fotogràfic de la sortida, gentilesa de la Mireia.

Alba Legide
2n batxillerat






8 d’abril de 2014

On seràs demà?, perfum d'Horaci


On seràs demà? és el títol del nou treball discogràfic del músic i actor Joan Dausà i Els Tipus d'Interès, que es van donar a conèixer ara fa dos anys amb l'àlbum Jo mai mai. Sortirà a la venda el proper 15 d'abril però va ser presentat dijous passat al Teatre Municipal de Girona. 

Diu Joan Dausà, que també va rebre un premi Gaudí per la BSO de la pel·lícula Barcelona nit d'estiu, que "el títol fa referència al dilema entre viure pensant en el futur o gaudir al màxim del present: 'On seràs demà és una pregunta que quan te la fas no saps respondre't, i això t'obliga a viure pensant en el present perquè el demà potser no arriba.' Reconeix que sempre és dels que pensa més a mitjà termini. 'Potser la clau de la felicitat és pensar en l'ara'"

Diu Horaci que...

quid sit futurum cras, fuge quaerere, et
quam fors dierum cumque dabit, lucro
          adpone nec dulcis amores
     sperne, puer, neque tu choreas,
donec uirenti canities abest
morosa.  [I, IX, 13-18]

dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero [I, XI, 7-8]

nunc est bibendum, nunc pede libero
pulsanda tellus [I, XXXVII, 1-2]

Eheu fugaces, Postume, postume,
labuntur anni nec pietas moram
           rugis et instanti senectae
      adferet indomitaeque morti; [II, XIV, 1-4]

Et tu, ubi cras eris?



Marta Simón


3 d’abril de 2014

La nostra visita a Baetulo (escalfant motors per a la Magna!)



El passat divendres 21 de març els alumnes de Llatí i Grec de 2n de Batxillerat vam tenir la sort de fer una nova sortida, aquest cop per visitar l’extraordinari patrimoni de l’antiga Baetulo romana. Amb un tres i no res el metro ens va deixar a poques passes del Museu de Badalona, a tocar de la Via Augusta baetulonensis. A l’arribar, ja ens estava esperant la Clara, la nostra guia, que ens va acompanyar i explicar amb detall tot el que vam anar veient durant la visita.

Primer de tot vam visitar la Casa dels Dofins, una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Se’n conserven diverses estances situades a l’entorn de l’atri, unes altres habitacions relacionades amb el peristil o jardí i una zona de treball destinada a la producció de vi. Destaquen els mosaics, d’una gran qualitat, així com les restes de pintures murals originals.

Tot seguit vam enfilar cap al Jardí de Quint Licini, situat al número 3 de la plaça de l'Assemblea de Catalunya, on s’hi conserva l'estanyol d’una altra domus de Baetulo, construïda a finals del segle I dC, i que possiblement va pertànyer a Quint Licini Silvà Granià, membre d’una poderosa família de patricis i protagonista d’un pacte d’hospitalitat signat amb els badalonins el 98 dC i recollit en la tabula hospitalis, trobada en una de les seves estances. La visita ens submergeix en l’ambient d’un jardí romà gràcies a la il·luminació, a la incorporació de sons i a una espectacular projecció en realitat virtual. I per acabar, la visita al Museu, que actualment està  al subsòl de l'edifici, on hom pot gaudir de les restes de les termes i del decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d'època romana més importants de Catalunya. També s'hi pot veure l'exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, com l'encantadora Venus de Badalona.

Les tres hores de recorregut van ser molt interessants i, a més, ens van anar molt bé per ampliar coneixements sobre les vides dels nostres avantpassats, perquè és fascinant saber i valorar com vivien fa 2000 anys! Us animem a que, quan pugueu, us passeu per la Badalona romana a fer-hi un cop d’ull. Us deixem amb la nostra experiència traduïda en imatges.

Valete omnes!

Joana Bassó 
2n batxillerat