30 de desembre de 2014

ANFF MMXV OMNIBUS!

Recordeu les píndoles de saviesa que us vàrem proposar per al nostre aniversari? Doncs ara n'hem fet un recull per felicitar-vos l'any nou. Esperem que us facin un bon servei i que tant en els bons moments com en els no tan bons, aquestes reflexions dels nostres clàssics grecollatins us (ens) siguin un recordatori o un remei per no oblidar el que és realment important en aquesta vida.

Alumnes de 4t ESO i de 1r de batxillerat




24 de desembre de 2014

La Barcelona romana inspira el pessebre de la Plaça de Sant Jaume


Mai heu sentit curiositat per saber com era l’antiga Bàrcino?

Com cada any a la plaça de Sant Jaume, l’Ajuntament ofereix a la ciutat un pessebre obert a tot el públic i enguany aquest ha tingut com a font d’inspiració la Barcelona romana.

El proppassat cap de setmana ens vam trobar amb en Sergi i l’Alba al cor de Ciutat Vella per poder tenir una idea més detallada de com era aquesta reconstrucció de l’antiga colònia romana. Després d’observar el pessebre, vam comprovar in situ que tot i haver passat 2.000 anys, encara queden a la ciutat restes de la muralla, el temple d’August o d’una vil·la romana per mostrar la vida quotidiana dels antics habitants de Bàrcino.

Un cop allà vam voler recollir l’opinió de la gent envers el pessebre i esbrinar quanta gent sabia en què s’havia inspirat l’artífex del diorama, el pessebrista Jordi Pallí, per fer-lo realitat; molts d’ells ho ignoraven, i els pocs que ho sabien no havien sentit a parlar molt de l’antiga ciutat fundada per ordre d’August. Us assegurem que veure les cares de curiositat i d’alegria dels menuts mentre miraven embadalits el pessebre era tot un regal,i pensem que són aquests petits detalls els que fan que els nens puguin incorporar-se al coneixement de la realitat de la seva pròpia ciutat i que, a més, aquesta sigui una manera lúdica d’aprendre com vivien segles enrere els nostres avantpassats per poder conèixer d’on venim.

Ens va agradar molt visitar el pessebre, molt bonic al nostre parer i amb una molt bona ambientació i caracterització dels espais i les figures humanes; podíem observar petits detalls com, per exemple, un molí de grà on el masover es movia al voltant girant la roda de pedra o l’interior d’un castellum, on es podia resseguir la vida que duien en aquella època.

Recomanem la gent que acudeixi a veure’l ja que es podrà fer una petita idea de com era l’antiga ciutat de Bàrcino i passar una estona amena i divertida, tot aprenent un xic de cultura en relació al nostre passat clàssic.

Bruna Bassóamb la col·laboració de Sergi Torres i Alba Gracia
1r batxillerat

14 de desembre de 2014

2 de desembre de 2014

Un imperi d'aigua

Fotografia: Txell Bou

Dimecres, 19 de novembre. Els humanistes de 2n havíem de ser a l'escola a tres quarts de nou del matí per enfilar la visita a les termes romanes de Sant Boi. Puntuals (com gairebé sempre), vam agafar metro i FFGG i vam arribar allà abans del previst. Vam esmorzar tranquil·lament en una plaçeta a tocar de l'estació i uns minuts més tard ja érem tots asseguts davant de les restes materials de les termes, analitzant cada pedra i cada paret.

El fred ens cremava el cos mentre ens explicaven detalladament la història d'aquells antics banys. Apuntava a la petita llibreta les paraules que en un to intens i precís pronunciava en Joanjo Esteban, el nostre guia: "aquestes termes són els banys d'una propietat privada... construïdes el segle II dC... Roma va ser, de fet, un imperi d'aigua... basat en la gestió d'aquest preciós element natural, ...". L'escalfor pujava des del terra a través del meu cos i l'aigua em mullava la pell. Ara ens explicaven la disposició del caldarium, la sala de bany calent. El vapor escalava pel buit i omplia tota l'estança. Al nostre voltant hi havia homes jugant a daus i trencant el silenci amb les seves veus cadencioses.
Al costat d'aquesta cambra s'hi ubicava el que seria l'actual sauna, el laconicum, i una sala tèbia, el tepidarium, en la qual els romans s'untaven el cos amb olis i un estrígil; aquestes eren les cambres calentes i estaven separades de les altres. Vaig examinar el meu voltant; el nostre ciceró deia que observéssim atentament les parets, que eren de pedra i morter de calç i tenien un gruix d'1,20 metres.
Una altra vegada el fred em congelava les gotes de suor que lliscaven pel meu cos: ell seguia explicant les altres cambres que es trobaven en una zona separada: les sales fredes. Hi havia nens canviant-se, es posaven una tovallola i un calçat de fusta; parlava del vestidor o apodyterium. Vaig seguir-los de lluny fins a una cambra d'aigua freda, el frigidarium; les parets -deia- eren també de pedra però el gruix era menor.

Ja havia redactat un munt de rengles quan vam haver de marxar cap al museu. Allà la Conxita Collellmir ens va mostrar una presentació de diapositives en les quals hi sortien maquetes -que havia planificat i construït amb alumnes seus de l'IES Rafael Casanova de Sant Boi- de les antigues ciutats de Barcino i Tarraco; eren meravelloses. Volàvem per damunt del circ, de les vil·les i dels temples i passejàvem pels carrers empredrats que un dia havíen trepitjat els nostres avantpassats.
Va arribar l'hora de visitar el museu, a les termes s'hi havien trobat un dau d'os, una nina de joguina, ungüentaris, agulles, una llàntia... Un munt d'objectes que ja havíem esmentat i “vist” o imaginat uns minuts abans.

Vam deixar enrere la història, els romans i les termes per tornar a l'actualitat: era l'hora de tornar a la Barcino del segle XXI.  Vam sortir del museu, contents i satisfets de la sortida, després d'aprendre un munt de coses noves; no només la distribució d'unes termes romanes sinó el dia a dia dels ciutadans romans a l'antiguitat.

El nostre viatge en el temps havia acabat definitivament..., o no.

Mariona Ferrer

P.S: Gaudiu també del vídeo que la Txell (que n'és l'editora) va enregistrar durant la sortida.