25 de gener del 2015

Referències clàssiques a Harry Potter


Qui no ha llegit o sentit a parlar alguna vegada de Harry Potter, el mag més famós dels últims darrers anys? Molts de nosaltres ens hem endinsat entre les seves pàgines o hem gaudit com ningú veient les seves pel·lícules i, a més, per als qui estudiem a l’escola matèries com llatí o grec és inevitable adonar-se de la connexió d’aquesta nissaga amb el món clàssic (la pròpia creadora de Potter és llicenciada en Clàssiques!). Dins de l’univers de Hogwarts, podem trobar referents que van des de la mitologia grega fins a l’etimologia llatina, i fins i tot fets històrics vinculats a conjurs i personatges. Tanmateix, la primera referència tot just la trobem al lema de l’escola: Draco dormiens nunquam titillandus i que, en un missatge clarament alliçonador, ens diu literalment que un drac que dorm mai ha de ser pessigollejat.


Per començar a endinsar-nos en aquest apunt sobre referències clàssiques, podem començar per alguns dels personatges amb vinculació etimològica i/o mitològica. Un dels principals mags de tota la sèrie i mentor d’en Harry és l’Albus Dumbledore, el nom del qual significa literalment blanc (del llatí albus, -a, -um), relacionat amb el tipus de màgia que aquest fa servir. L’Hermíone Granger, una de les tres principals protagonistes de la nissaga, rep el nom per l’heroïna mitológica: la bellíssima filla única de Menelau i Hèl·lena d’Esparta. Minerva McGonagal, professora de transformacions a l’escola i una de les bruixes més intel·ligents de l’últim segle, rep el seu nom, i també qualitats com la intel·ligència i la saviesa, per la dea a qui fa honor: la romana Minerva (i Atena grega). No hem d’oblidar tampoc el sistema de missatgeria que utilitzen: l’òliba, l’animal sagrat d’aquesta divinitat, que en honor seu rebia també el sobrenom de glaukòpis (γλαυκόπις), la de mirada d’òliba. També hi trobem la professora  Sybill Trelawney, la qual se’ns introdueix en el tercer llibre com a professora d’endevinació. Sybill és un nom derivat de les sibil·les romanes, pitonisses inspirades pel déu Apol·lo, les quals tenien l’habilitat de predir el futur. Entre el professorat de Hogwarts també trobem a Pomona Sprout, que imparteix classes d’herbologia. El seu nom fa referència a la deessa romana dels arbres fruitosos, jardins i horts, relacionada també amb l’abundància.

Pomona, Nicolas Fouché, 1700, Museum of Fine Arts (Budapest)
Si cerquem referències entre les múltiples criatures mitològiques del relat, hi destaquem una que apareix al primer llibre: en Fluffy, un monstruós gos de tres caps i primera de les set proves que protegeixen la pedra filosofal. Aquest “animaló” és una clara referència al Ca Cèrber, el gos de tres caps, custodi de les portes de l’Hades, fill de Cronos i Rea i dèu dels morts i l’inframón,  i que no deixava que cap viu entrés ni cap ànima en sortís.
A la Cambra Secreta descobrim el Basilisc, referent de la mitología grega on era descrit com a el rei de les serps, capaç de matar solament amb la mirada. Aquest fet el vincula, òbviament, amb la temible gòrgona Medusa.


Un dels llibres amb més referències del món clàssic destacables sigui probablement el quart, Harry Potter i el Calze de Foc. En aquest volum apareixen les sirenes i els tritons (híbrids marins d’humà i peix). Les primeres, de les quals es deia que tenien un cant encisador i una veu prodigiosa. Introduïdes a la pel·lícula com a alumnes de l’Escola per a noies Beauxbatons, de les quals la Fleur Delacour és l’alumna més rellevant. Aquestes, originàries de la mitologia eslava, tenen el seu equivalent en les sirenes gregues, divinitats menors, sovint ancorades en un indret marí concret i reconegudes per la seva perillosa bellesa.
Per últim també trobem el laberint al qual s’han d’enfrontar els quatre mags per saber qui n’és el vençedor, clara inspiració del laberint del Minotaure, a l’interior del qual els mags es troben amb un boggart en forma d’Esfinx, una altra referència associada en aquest cas al cicle tebà, el monstre estrangulador vençut pel jove Èdip.

Tot i això, durant l’heptalogia trobem més referents vinculats al món clàssic com són les harpíes, Fènix, els centaures, dracs, gnoms,  hipogrifs, licantrops, Pegàs, la Quimera i els unicorns. Tota una descoberta!

Per últim, i no menys important, no podem oblidar l’extens llistat de conjurs que s’utilitzen durant els llibres i pel·lícules dels quals en mencionarem només uns exemples:

Aguamenti:  conjur que permet  produir un raig d'aigua de la vareta del llançador i que provè de la paraula llatina aqua (aigua) en combinació amb l’ètim augmentum, d’augere (augmentar). Significaria, per tant, "augment de l'aigua".
Crucio: una de les principals tortures i més important per haver provocat l’estat de bogeria permanent irreparable als pares d’en Neville Longbottom a mans de la principal seguidora de Voldemort, Bellatrix Lestrange, amb la funció d’infligir un dolor insuportable en el destinatari de la maledicció. Cruciare significa "torturar" i cruciatus és el participi de perfet d’aquest verb (“torturat”).
Expecto Patronum,  el més important i utilitzat conjur protector, conjura els més íntims sentiments positius coneguts com a patronus. Un patronus és evocat com un protector, i protegeix els mags dels dementores. Expecto patronum és un correcte llatinisme per "Espero un protector".

Vull acabar aquesta entrada fent un últim apunt: si desprès d’aquesta recerca us digués que el que heu llegit és només un tastet del que podeu arribar a descobrir en aquesta fascinant heptalogia, m’agradaria fer-vos reflexionar sobre aquesta pregunta: què s’hi s’amaga realment darrere Harry Potter?

Dafne Serra
1r batxillerat





9 comentaris:

Unknown ha dit...

Salvete!

Torno a comentar en el bloc després de tant temps, encara que això no vulgui dir que m'he oblidat de tot aquest món clàssic, ja que des de que vaig deixar l'escola, m'he anat trobant moltíssimes referències clàssiques des del carrer fins a l'àmbit que estic estudiant ara, el turisme.
Volia tornar a comentar al bloc i al veure aquesta entrada no m'he pogut resistir... (Ja que té a veure amb les meves súper entrades que vaig escriure en aquells temps remots...)
És cert que després de veure totes aquestes referències dins d'aquesta saga, a l'hora de tornar-la a veure o a llegir-la, ho fas amb uns altres ulls, i és fantàstic sentir això. En quant a l’entrada, he vist varies coses que se’m van passar per alt quan les vaig escriure jo, i m’agradaria felicitar l’autora per haver-se fixat en elles (i per tornar a obrir-me els ulls de nou amb coses que no sabia!).
En fi, només em volia passar després de tant temps i dir que encara segueixo llegint moltes de les entrades que es van publicant i que m’enrecordo molt de les classes i del bloc quan em trobo amb alguna referència clàssica nova!

Valete!

PD. Per últim, vull fer un incís, ja que personalment crec que al món del cinema, les referències clàssiques últimament les podem veure millor en pel•lícules com aquesta o el Jocs de la Fam ja que les ambientades en l'època romana i grega, no tenen molt a veure amb la història real o la passen molt per sobre (Com l’última de Pompeia)... I és gràcies a pel•lícules com aquesta (amb aquestes referències), amb les que gaudeixo profundament del cinema.

Júlia Roig ha dit...

Χαίρετε tripulants!

He de dir que tenia moltes ganes de llegir aquesta entrada! Ja feia temps que sabia que la Dafne l’estava escrivint i em feia força curiositat.

Per ser sincers a mi Harry Potter mai m’ha cridat massa l’atenció, però sempre resulta agradable veure com avui en dia tants escriptors, directors, etc. es fixen en el món grecoromà per a inspirar les seves històries. Des de la mitologia, l’etimologia, la civilització... sembla mentida quantes referències s’hi poden torbar, realment em crida molt l’atenció!

Em sembla genial com, a través de pel•lícules, llibres i sèries actuals podem seguir aprenent sobre els clàssics, i li dono les gràcies a la Dafne per haver-nos ensenyat coses com les que ens ha mostrat en aquesta entrada :) Bona feina!
Per últim, comentar que m’ha agradat molt el lema de l’escola “un drac que dorm mai ha de ser pessigollejat” ;)

Mireia Boix ha dit...

Salvete tripulants!

Primer de tot, felicitar la Dafne per aquesta magnífica entrada! Personalment sóc molt fan d'aquesta gran saga i ha estat tot un plaer llegir-la.

Des de fa molt de temps que m'agraden les pel·lícules i els llibres de Harry Potter. Sempre he gaudit moltíssim "rellegint" i "revisionant" el continguts. Es per això que com amant de les clàssiques és tot un privilegi poder aprendre la seva cultura i una mica de llatí amb Harry Potter.

Sobretot m'ha divertit molt la part dels conjurs; sempre he sentit curiositat per descobrir el vertader significat d'aquests.
D'altra banda he de confessar que el lema de Hogwarts sempre m'ha resultat graciós. Sempre que el llegeixo em vénen a la ment tots els bons moments dels llibres de Harry Potter.

Valete!!

Isaac Guilà ha dit...

Salvete tripulants!

Moltes felicitats a la Dafne per una entrada tan interessant i ben feta! Ja que a mi Harry Potter mai m'ha semblat gaire interessant i amb aquesta entrada ha aconseguit que vegi la nissaga amb uns altres ulls.

Trobo que Harry Potter, després de tot el que he llegit, és una clara referència clàssica, i que seria important que més gent s'ha adonés per tal de valorar el món clàssic que molts ja donen per mort, quan es pot comprovar la redundància que encara pot tenir si li poses un altre títol.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Veig, Dafne, que segueixes l'estel·la de la Charlene pel que fa a la devoció per aquest mag i la seva vinculació als referents clàssics. Bona feina i feliciter! I a tu, Charlene, gràcies per treure el cap al nostre Vaixell, m'alegra molt saber que el segueixes des de la distància. Una abraçada!

Unknown ha dit...

salvete!
Moltissimes felicitats Dafne per aquesta magnífica entrada.
Jo com a gran seguidora de harry potter era concient de que hi havien un conjunt de referències classiques pero mai m'hauria imaginat que hi hauria tantes, per tant ha estat tot un plaer llegir a aquesta entrada!

Aldrin Jhay ha dit...

Salvete tripulants!

Se’m fa molt difícil parlar sobre un tema amb tant contingut, així que primer de tot, voldria felicitar a la meva companya per haver investigat i cercat molt, i així arribar a poder fer aquesta magnífica entrada!

Harry Potter és un nom que sempre ha estat present al meu viure, però encara no he tingut l'oportunitat de gaudir d’aquesta nissaga ni d’endinsar-me en el seu món ple de màgia i fantasia. Molta gent m’ha fa fet cinc cèntims de la sinopsi d’aquesta història, però no m’acabava de cridar l’atenció. Amb aquesta entrada, i coincidint amb els altres companys, la meva perspectiva d’aquesta extensa trama ha aconseguit canviar radicalment.

Com es fa evident en aquesta entrada, l’autora s’ha inspirat en molts aspectes grecollatins, fet que és bastant interessant, ja que la majoria no n’és conscient. Un punt a destacar és sens dubte el llistat de conjurs que s’utilitzen. La màgia sempre ha estat un fet captivant i interessant a parer meu, i saber-ne més sobre els conjurs i els seus significats és més que enriquidor!

Per acabar, donar les gràcies a la Dafne i també a la Charlene per haver-nos donat un tastet de les referències presents en aquesta nissaga, plurimas gratias!

Valete!

Anònim ha dit...

Saluete omnes!
Mare meva...! Aquestes pel·lícules inspirades en la prodigiosa gariebé resumeixen la meva infància! Qui no ha vist o llegit Harry Potter?
D'aquesta saga sí que coneixia moltes de les referències clàssiques però m'ha encantat llegir-les i descobrir-ne alguna de desconeguda fins ara per a mi...
Crec que està molt ben escrit i explicat i felicito a l'alumna que ha escrit aquesta entrada!

Unknown ha dit...

Salvete tripulants!

Primer de tot felicitar a la Dafne per aquesta entrada.
He vist totes les pel·lícules, i després de llegir aquesta entrada he vist més referències clàssiques de les que em pensava.