30 d’abril del 2015

La Mansana de la discòrdia


Fa unes setmanes, en motiu de la Jornada Vedruna a la nostra Escola, els alumnes de segon de Batxillerat vam fer un itinerari guiat per alguns dels carrers més emblemàtics de l'Eixample amb l’objectiu de conèixer els edificis més representatius del Modernisme català. I ens en van fer una interessant explicació d'aquests. Aprofitant l’avinentesa, m'agradaria exposar un paral·lelisme que hi vaig trobar amb un conegut episodi de la mitologia grega.

En un tram del Passeig de Gràcia, concretament al xamfrà entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent, hi trobem la coneguda Mansana de la Discòrdia o Illa de la Discòrdia, on s’hi ubiquen tres edificis que representen el Modernisme català i que van ser construïts en la mateixa època: la Casa Lleó i Morera (1902-1906), de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Amatller (1898-1900), de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló (1904-1906), d'Antoni Gaudí.


Aquesta illa ha estat batejada amb l’expressió "de la discòrdia" per la forta rivalitat que hi havia entre aquests tres grans arquitectes, sobretot pel que fa a les seves façanes. Hi havia una competició estètica entre els edificis, ja que les famílies de la burgesia més benestant que s'instal·laven en aquestes cases volien presumir davant els seus conciutadants de tenir la més espectacular i bella. A més, a Barcelona es celebrava el concurs anual d'edificis artístics, en què es premiava el millor construït i on els tres arquitectes havien estat premiats entre el 1899 i el 1906.


L’expressió “mansana de la discòrdia” fa referència el doble significat de la paraula "manzana" del castellà per referir-se a quan parlem d’una illa urbana i alhora a una fruita. I aquesta segona acepció és la que posem en relació a la mitologia grega, concretament a l’episodi del famós Judici de Paris. Com sabreu, tot començà amb les noces de Peleu i Tetis, on van ser convidats tots els déus excepte Eris, la deessa de la discòrdia. Aquesta, molt enfadada, es va presentar al banquet nupcial i va deixar caure sobre la taula dels regals una poma daurada amb una inscripció: ΤΗΙ ΚΑΛΛΙΣΤΗΙ, té kal·líste, "per a la més bella". La poma va ser reclamada per diferents dees: Hera, Atena i Afrodita. Per evitar discussions, Zeus va proposar que es fes un judici presidit pel príncep de Troia Paris, per decidir per a qui seria la poma. Hera li va oferir el poder absolut i esdevenir rei de reis, Atena la glòria de ser el guerrer més invencible, astut i savi i Afrodita l'amor de la més bella mortal, Helena d'Esparta. El jove príncep va entregar la poma d'or a Afrodita, fet que va provocar l'origen de la guerra de Troia.


La relació entre les tres cases de l'illa de la Discòrdia i els tres arquitectes i aquest episodi de la mitologia grega pot recrear els dubtes sobre quina de les tres cases és més bella: la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller o la Casa Batlló. Si haguéssim que triar, com ho va fer Paris, quina escolliríeu vosaltres?

Judit Millan
2n batxillerat


18 d’abril del 2015

Chronica Baetulonensis

[reportatge fotogràfic a càrrec de Txell Bou]

El dia 24 de març vam marxar tots els companys d’humanitats de segon de batxillerat a Badalona per retrobar-nos de nou amb la ciutat romana que amaga sota terra, Baetulo.

Molts dels alumnes que anàvem el museu ja l’havíem vist durant la Magna Celebratio dels darrers dos cursos, però aquesta vegada la visita seria diferent; entendríem quines eren les zones importants de la ciutat i a poc a poc la podríem reconstruir a partir de les seves restes.

A l’interior del Museu tot era més fosc i el silenci envaïa l’espai; era difícil d’imaginar-se que hi hagués viscut gent allà, malgrat les veus d’ultratomba que anàvem sentint durant el recorregut de l’espai museïtzat!

La nostra guia, l’Esther Gurri, va començar per explicar-nos què eren aquelles construccions mig derruïdes pel pas del temps i semblava que tot tornava a cobrar vida poc a poc. Vam iniciar la visita a les termes de Baetulo, que ens va explicar molt detalladament i que conservaven el conjunt d’estances: la palaestra, l’apodyterium, el frigidarium, el tepidarium o el caldarium.

Després, seguint el clavegueram del decumanus màxim, vam passar a prop del fòrum, on hi havia la zona comercial i hi venien tot tipus de productes, com menjar o perfums i joies.
Caminant per la passarel·la central vam arribar a l’encreuament entre el Cardo i el Decumanus Maximi, les dues vies principals de qualsevol ciutat romana. Aquella zona tenia proximitat amb el fòrum i es veien restes d’edificis d’època tardana.

A continuació vam sortir fora del Museu per endinsar-nos en el meravellós jardí de la domus de Quint Licini, on s’hi conserven encara les restes (molt ben museïtzades, per cert!) de la piscina d’una casa construïda a finals del segle I dC. Una projecció audiovisual al voltant de la sala i els sons de veus que se sentien ens ajudaven a entendre com eren aquests espais temps enrere i la casa que l’envoltava. 

Per acabar la visita, vam caminar xino-xano fins la Casa dels Dofins que cap de nosaltres encara no havia vist mai. Era una domus de finals del segle I aC, un xic més allunyada del museu i dels jardins. Es conserven moltes de les estances que envolten l’atri i són fàcilment identificables gràcies a l’ambientació amb so i mobiliari; hi ha dos triclinis, un d’estiu i un d’hivern; el peristil i una zona destinada a la producció de vi, entre d’altres.

En acabar la visita tots vam tornar cap a casa, amb ganes de saber més i esperant tornar de nou en motiu de la Magna Celebratio d’enguany; això sí, el museu el veuríem d’una altra manera, amb uns altres ulls. També clàssics.

Mariona Ferrer




15 d’abril del 2015

I Olimpíada Clàssica de la UAB



Avui, 15 d'abril de 2015, de 16:00 a 19:00 (hora i mitja per a cada examen), s'ha celebrat la I Olimpíada Clàssica organitzada pel grau d'Estudis Clàssics de la Universitat Autònoma de Barcelona destinada als estudiants de segon de batxillerat de Catalunya. Els objectius, fomentar l'estudi de les llengües i la cultura clàssiques entre els estudiants, premiar l'esforç i l'excel·lència acadèmica i proporcionar un punt de trobada entre l'ensenyament secundari i la universitat, són molt d'agrair en els temps que corren. Cal felicitar efusivament la comissió organitzadora formada per Cándida Ferrero, professora agregada de filologia llatina, UAB, Sebastià Giralt, professor agregat de filologia llatina, UAB, Jordi Pàmias, professor agregat de filologia grega, UAB i Marta Oller, professora lectora de filologia grega, UAB, per aquesta brillant iniciativa.

Tres han estat les participants olímpiques que han representat la nostra escola: la Judit, la Mariona i la Sofía en la prova de Llatí, que ha estat la primera en celebrar-se. Després d'hora i mitja de nervis, baralles amb el diccionari, paciència i molta, molta il·lusió, n'han sortit prou satisfetes i, sobretot, contentes d'haver pogut viure l'experiència en primera persona, més enllà dels resultats que hagin pogut obtenir. Sempre podran dir allò de "jo hi vaig ser". Les felicitem ex imo corde i esperem poder comptar amb més intrepidi nautae -tan entusiastes com elles- en futures convocatòries.

Alea iacta est... audentis fortuna iuuat!



6 d’abril del 2015

Una visita a Bàrcino... amb la millor companyia!


El passat dimecres 25 de març, els tripulants de 1r de batxillerat vam voler veure la nostra ciutat des d'un punt de vista diferent: les nostres passes es van encaminar cap a Bàrcino, la nostra urbs en temps romans. Per fer-ho, vam comptar amb l’acompanyament de la Conxita Collellmir qui, molt amablement, ens va oferir la possibilitat de fer-nos una visita guiada gratis et (sobretot) amore.

En un principi el dia no es presentava gaire animat: el cel ennuvolat amenaçava amb la seva pluja, però res va impedir que poguéssim gaudir de la passejada. Paraigües en mà, la Conxita ens va estar explicant un munt de coses sobre Bàrcino mentre nosaltres, sorpresos per tots els seus coneixements, l’escoltàvem amb atenció.

La ruta va començar a la necròpolis romana, situada a la plaça de la Vila de Madrid. Allà, la Conxita ens va repartir uns mapes i ens va explicar els orígens de la ciutat, fundada cap a l’any 14 aC sota el govern de l’emperador August. Ens va explicar grosso modo com era la ciutat perimetral i també, sensu stricto, quins tipus de tombes s’hi van trobar en aquest emplaçament. Però, en realitat, encara estàvem fora de la ciutat! La necròpolis estava situada extra murs, així que vam seguir caminant fins que ens vam trobar amb restes de l’aqüeducte (amb dos ramals) que duia l’aigua a la ciutat. Els vam trobar a la plaça del 8 de març i des d'allà ens vam dirigir a la plaça de la Catedral o Nova. In situ, la Conxita ens va explicar que la ciutat estava emmurallada amb un total de 76 torres: una de poligonal, 10 rodones i 65 més de rectangulars. Avui en dia s’han trobat ja unes quantes gràcies a que, en temps posteriors a època romana, els grans murs van servir com a parets mestres per a cases particulars o organismes oficials. Un clar exemple d’això és la casa de l’Ardiaca a la qual vam accedir per  veure les restes dels murs que estaven fets amb pedres “reciclades” i una part molt interessant de l’aqüeducte, concretament l’specus, el conducte per on circulava l’aigua en direcció als grans dipòsits o castella aquae.

Vam caminar pel decumanus maximus (actual carrer del Bisbe) fins arribar a la plaça de Sant Jaume, que equival més o menys a l’espai que ocupava l’antic fòrum, tant en localització com en importància per a la ciutat (de fet, Generalitat i Ajuntament encara hi tenen la seva ubicació, vint-i-cinc segles després!). Vam seguir endavant pel carrer Ciutat i Regomir fins al centre Cívic del Pati Llimona, on hi ha unes petites restes i una reconstrucció de l’entrada principal o porta a la ciutat que donava al mar. També vam descobrir que en aquell indret antigament hi havia hagut unes termes però que aquestes van ser destruïdes per instal·lar-hi un d’edifici per al cobrament d’impostos al port.

A continuació vam sortir de les muralles per envoltar el seu perímetre i veure’n més restes des de fora en diversos punts, com el carrer Correu Vell, del Sots-tinent Navarro o la plaça Ramon Berenguer entre altres. Vam tornar intra murs fins al museu d’Història de Barcelona on vam poder contemplar la meravellosa maqueta que van construir la Conxita i els seus alumnes de l’IES Rafael Casanova de St. Boi de Llobregat fa ja uns anys. A tots ens va impressionar! I tots vam coincidir en dir que era tot un honor que la maqueta fos allà i vam valorar que hi hagués posat tant d’interès en aquesta activitat extracurricular amb els seus alumnes.

El nostre matí va acabar a les restes del temple d’August, a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya on vam poder admirar les quatre columnes que s’hi conserven. Després d’unes últimes explicacions de la Conxita, li vam voler agrair el seu entusiasme amb un llibre signat per tots nosaltres, la novel·la de Núria Pradas La noia de la biblioteca.

Malgrat la pluja, va ser un matí magnífic amb molt bona companyia i millor ambient entre nosaltres. Així que... GRÀCIES CONXITA!

Júlia Roig - Aldrin Galvan
1r batxillerat