29 de març de 2015

Reivindicant la nostra herència (i 3)

Aquest és el vídeo que els alumnes de 1r de batxillerat han editat per presentar al concurs promogut per l'AMUPROLAG Yo conozco mi herencia, ¿y tú? 2015 amb l'objectiu de reivindicar els Estudis Clàssics i les Humanitats a la LOMCE. Malgrat enguany les bases proposaven que els textos triats estiguessin relacionats amb les institucions polítiques, la seva contribució ha volgut recollir una antologia poètica grecollatina com venim fent des de fa tres anys amb l'afegitó del meravellós fragment del Discurs Fúnebre de Pèricles que parla sobre els fonaments teòrics de la democràcia atenesa. Esperem que us agradi. I a vosaltres, intrèpids i entusiastes tripulants, gràcies per les hores que hi heu dedicat.




22 de març de 2015

Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona


Salvete, tripulants! Sóc la Judit Millan, alumna de 2n curs del batxillerat Humanístic-Social, i hic et nunc m'agradaria presentar-vos el meu treball de recerca Nomenclàtor clàssic dels carrers de Barcelona.
Fer un treball de recerca suposa feina i moltes hores de dedicació. Per aquest motiu s’ha de triar un tema que, a més d’aportar-te informació i enriquir-te personalment, suposi un incentiu i una veritable motivació per tal d’invertir tot el temps que aquest requereix. Quan vaig començar primer de batxillerat a l’escola, triant un itinerari que barrejava els estudis socials i els humanístics, vaig adonar-me amb el pas dels mesos el que realment m’agradava i, per tant, m’interessava. Aquesta tria em va permetre descobrir el món de les clàssiques, que mai havia estudiat abans (no vaig cursar Llatí a 4t). Encara que la meva família i molts dels meus amics no compartien ni entenien la meva emoció en aprendre l’etimologia de les paraules o en veure la relació entre la mitologia i l’actualitat, entre moltes altres coses, jo vaig adonar-me’n de la seva importància i vaig decidir aportar el meu petit granet de sorra de la manera que em fos possible. Va ser llavors quan vaig decidir que el tema del meu treball de recerca estigués relacionat amb el món grecoromà.
Els primers temes que se’m van acudir no eren prou concrets, deixant de banda que sobre molts d’aquests aspectes vinculats al món clàssic ja se’n podia trobar una extensa informació a la xarxa. A classe de llatí i grec ens van proposar diferents títols i opcions de treball, dels quals nosaltres podíem escollir –si així ho decidíem- el que més ens cridés l’atenció. Des d’un principi ja vaig veure un que m’agradava, però no sabia com desenvolupar-lo i enfocar-lo. Finalment, amb l’ajuda del Jordi, vaig decidir-me a relacionar el meu treball amb les referències clàssiques que podem trobar al nomenclàtor dels carrers de Barcelona. D’aquest tema no hi havia gaire informació sistematitzada stricto sensu ni bibliogràfica ni a internet, de manera que sabia que necessitaria temps i dedicació per recopilar tota la informació i documentació necessària per elaborar un mapa de la xarxa viària de Barcelona en termes clàssics.

El principal objectiu del treball era investigar la petjada clàssica que grecs i romans ens han deixat en el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, perquè, entre d’altres coses, van ser els romans, aspecte fonamental a tenir en compte, els qui van fundar la nostra ciutat (ells l’anomenaren Barcino). La hipòtesi de partida era aquesta: Ens hauran influenciat  també a l’hora d’anomenar els carrers de la ciutat?
Vaig dividir el treball en dues parts: la teòrica, on feia el llistat de tots els carrers amb referències grecoromanes, els parcel·lava per districtes i feia un breu descripció de cada personatge o lloc que tenia com a nom el carrer; i la part pràctica, un blog.


Vaig decidir crear un blog per tal de poder compartir-lo amb més persones, perquè poguessin adonar-se de la importància de la cultura clàssica i que aquesta encara perdura pels carrers de la nostra ciutat. El blog està dissenyat a partir de diferents pestanyes. En les primeres explico per què he escollit aquest tema i faig una introducció del treball. Després vaig confegir un llistat dels carrers de la ciutat per ordre alfabètic i un altre dividit per barris. A continuació hi ha una pestanya per districte, on es pot consultar la geolocalització dels carrers adscrits a aquella zona en un mapa amb una imatge i una breu explicació del personatge o lloc a què fa referència el nom del carrer. A sota trobem una explicació més extensa. Finalment, les conclusions del treball.  
Estic molt contenta d'haver escollit aquest tema, ja que he gaudit molt fent el treball i he après moltes coses que no sabia. Us animo a fer una ullada al blog i a que us fixeu en els rètols dels carrers mentre doneu un tomb per la ciutat. Vosaltres considereu que Barcelona és una marca clàssica? Quants carrers hi ha en el barri que viviu? Us esperàveu tants carrers (fins a 107!) amb referències clàssiques?
Judit Millan

8 de març de 2015

Jornades de teatre clàssic: Lisístrata i Les troianes al Teatre Joventut de l'Hospitalet

Avui diumenge, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona i dimarts i dimecres vinents els tripulants clàssics de l'escola anem a veure dues obres que, vet aquí, tenen com a protagonistes dones: Lísístrata i Les troianes. La primera, heroïna indiscutible del pacifisme, les segones, representants genuïnes del que significa la paraula dignitat. Les funcions, al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, són organitzades com ja és habitual per la Societat Catalana de Teatre Grecollatí des de fa vint edicions.





Casualitats o no, espero i desitjo que gaudiu de l'espectacle i que valoreu especialment el fet que fa 2.500 anys la sensibilitat del geni grec ja posés en el centre del debat polític la dona com a portaveu social per denunciar situacions de conflicte que vint-i-cinc segles després encara no hem sabut superar. 

Carpete theatrum!

Els tripulants de 1r de batxillerat [Fotografia: Ainhoa Cayero]


3 de març de 2015

Emporiae duo oppida erant...

Fotografia de Júlia Roig

El proppassat dijous, 26 de febrer, ens vam llevar ben d’hora ben d’hora per assistir a un esdeveniment del tot exclusiu: per primera vegada tots els alumnes de llatí i grec de l’escola, la gens classica!  - els gairebé cinquanta tripulants de 4t de la ESO, 1r i 2n de Batxillerat-, ens vam trobar al pati gran per enfilar la visita a les restes de l’Empúries romana. Després que el nostre capità comprovés la nòmina d’intrepidorum nautarum, vam pujar tots a l’autocar, el nostre vaixell de carretera. El viatge va ser plàcid i entretingut i vam aprofitar per fer-nos algunes fotos que quedaran per al record. Una vegada vam arribar a Empúries, vam esmorzar i aprofitar una estoneta mentre esperàvem els dos guies que ens havien d’acompanyar durant la nostra visita…

Arribats en Caius Aemilius Montanus, governador del municipium d’Emporiae i la seva encantadora esposa Iulia Domitia, un dels matrimonis romans més emblemàtics d’aquells indrets, vam dividir-nos en dos grups formats equitativament per alumnes de 4t, 1r i 2n, per tal d’anar-nos coneixent millor mentre durava la passejada. Val a dir que la tramuntana, el vent del nord, bufava de valent!

Per començar, vam pujar dalt d’un petit turó, des d’on se’ns va mostrar la situació estratègica del petit poblat, situat entre l’Escala i Sant Martí d’Empúries. La bellesa paisatgística era encisadora. De seguida ens vam dirigir a la porta del mur sud de la ciutat on en Caius i la Iulia ens van fer un tastet sobre les dues activitats lúdiques primordials: la palaestra, vinculada al culte al cos, i l’amphiteatrum, on es feien les famoses lluites de gladiadors. Els dos edificis estaven construïts prop de la porta amb un clar objectiu: entretenir els ciutadans d’Emporiae. Aquella parella de romans ens van demostrar, una vegada més, que el món no ha canviat tant. També vam tenir l’oportunitat de veure el fal·lus (símbol de fertilitat) que resta gravat en un dels carreus de la muralla que envolta la ciutat. Ens van explicar que tocar-lo portava sort i alguns de nosaltres ens vam aventurar a buscar la nostra fortuna en aquell tros de pedra.


Tot seguit, ens vam endinsar cap a l’interior de la part romana caminant pel cardo maximus; durant el camí vam veure restes de les tabernae i un dels membres del nostre grup va tenir l’oportunitat de dibuixar un mapa ortogonal de la ciutat, amb els seus dos carrers principals (cardo i decumanus maximus) i els secundaris (cardines i decumani minores).  A continuació, vam contemplar el magnífic fòrum reconstruït parcialment. La recreació està molt ben aconseguida i ens vam poder fer una idea bastant aproximada del que havia estat en època clàssica. Allà mateix, vam parlar sobre les activitats del fòrum i diferents costums romans i vam finalitzar la primera part del recorregut.

Fotografia de Júlia Roig
Acabada la visita a la ciutat romana, vam fer un ràpid cop d’ull a la ciutat grega. Vam passar per davant de la coneguda rèplica de l’estàtua d’Asclepi, déu de la medicina, i fins i tot vam poder veure in situ i a tocar una de les zones d’excavacions que es van fer el 1908. Finalment, vam enfilar les nostres passes cap al recinte del museu on es trobaven objectes i peces interessantíssimes, com mosaics - principalment el del sacrifici d’Ifigènia-, nines funeràries i objectes festius trobats al llarg de tots els períodes d’excavació que s’han fet, entre els quals, i en una sala a part, hi havia l’estàtua original d’Asclepi, que vam poder observar amb detall. Tot un honor, si som coneixedors i valorem que nombroses persones acudien diàriament a aquella estàtua per tal de guarir-se o perpetuar la seva salut i la dels del seu voltant.


Havent dinat i descansat sota un xàfec que... déus n’hi do!,  vam pujar de nou al vaixell de moltes rodes, vam fer una curta parada a la platja de l’Escala i, després de trepitjar-la, vam tornar a Barcelona amb una bona experiència clàssica més.

Què us va semblar la visita, tripulants?

Sofía Menéndez-Arango
Mireia Boix