21 de març del 2016

Referències clàssiques a Teen Wolf: Damnatio Memoriae


Sovint hem comentat en el nostre blog algunes de les referències clàssiques que podem trobar arreu vinculades a molts àmbits del món actual, així com en anuncis o sèries de televisió.

En aquest apunt vull fer incidència d’això a propòsit de la sèrie americana de la MTV Teen Wolf. Fins i tot en una sèrie on apareixen homes-llop, banshees, kitsunes, quimeres (que en la mitologia grega era un temible monstre híbrid, amb parts del cos de diversos animals) i altres éssers sobrenaturals, apareix una expressió llatina, que a més a més dóna títol a aquest capítol, en la nova temporada estrenada fa un parell de mesos.

Damnatio Memoriae és un llatinisme que pot ser traduït literalment com “la condemna de l’oblit”, fent referència a l'esborrat intencionat del nom d’una persona o a l'elecció d'oblidar algun fet indigne.

Els antics romans utilitzaven aquesta expressió per condemnar un emperador, magistrat o senador a ser oblidat i no recordat i, per tant, a no ser honorat. En el cas d’un emperador, els membres del Senat decidien si aquest, després de la seva mort, havia de ser divinitzat i adorat, venerat amb estàtues i en documents oficials en el seu honor –l’anomenada apoteosi, el terme contrari a la damnatio- o si bé havia de ser totalment oblidat.

Si la persona era condemnada amb aquest apel·latiu, el seu nom havia de ser esborrat de qualsevol text, gravat, estàtua o fins i tot, música o poema. Qualsevol evidència de la seva existència era eliminada amb més o menys fortuna.

En aquest cas, la relació que hi ha entre el càstig i la sèrie és el perill que el protagonista, un home-llop alpha anomenat Scott (Tyler Posey), sigui oblidat pel seu lideratge, que últimament ha esdevingut nefast i ha provocat que tots els membres del seu “pack” hagin acabat separant-se a causa d’importants –i desafortunades- decisions que ha hagut de prendre davant dels atacs dels seus enemics.

Cal destacar de nou, doncs,  la importància del llatí per entendre certes expressions que encara s’usen avui dia i estar atents perquè també en les nostres sèries preferides poden haver-hi referències com aquesta que és molt interessant conèixer.

Cristina Tamashiro
4t ESO




2 comentaris:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Aquest és un apunt molt interessant, Cristina, i no només perquè de nou ens obre els ulls a les referències clàssiques arreu sinó per l'expressió en sí mateixa i el seu ús en el món romà. Molta ètica es troba a faltar avui dia i a quants poderosos se'ls hauria d'imposar aquesta pena per recordar-nos quins són els límits del bé i del mal. Gràcies i endavant!

Anònim ha dit...

Gràcies, de nou, pels teus comentaris i per motivar-nos tant a mi com a altres companys a tenir curiositat i buscar sobre allò. I, quanta raó respecte la falta d'ètica d'avui dia. Aquestes persones haurien d'arreglar els problemes del país i no fan altre cosa que el contrari. Una pena.