21 de setembre del 2016

La constel·lació d'un gegant


Ja fa temps que escolto una cançó instrumental titulada Orion, del grup nordamericà Metallica. Sabia que Orió és una constel·lació, però no -i mai ho hauria dit- que era un personatge de la mitologia grega lligat a aquesta. I ho sé gràcies a les ganes de descobrir que em transmet aquest bloc, ja que, quan estava fent una ullada al nostre vaixell i escoltant la cançó, m’entrà la curiositat i vaig decidir buscar al cercador. Després de trobar el seu nom, imagineu la meva sorpresa al llegir que estava relacionat amb l'imaginari grec.

Orió (Ὠρίων) era un gegant, fill de Posidó (déu del mar) i de Gea (la Mare Terra). És descrit com un gran caçador i d'una gran bellesa. Va arribar a créixer tant que podia caminar pels fons dels mars, ja que l’aigua mai el cobria d’espatlles amunt.
Hi ha moltes històries populars sobre ell, i diverses versions sobre la seva mort. La història més coneguda és la seva visita a l’illa de Quios on s’enamorà de Mèrope, filla del rei Enopió. Per poder casar-se amb aquesta, el rei exigí al gegant que primer dugués a terme una missió: exterminar un gran nombre d’animals que causaven danys a les seves collites. Orió acceptà i va dur a terme el treball, però Enopió no va complir el tracte. Cegat per la ira, Orió va matar una gran quantitat d’animals, ja foren salvatges o mansos. Tal era el nombre de morts que sa mare Gea li suplicà que fos benèvol i reflexiu amb l'amenaça de deixar-lo cec. Però Orió va fer cas omís i la ceguesa provocada per la follia va esdevenir real. Recuperada la vista a l'illa de Lemnos, va ser company de caçera de la deessa Àrtemis. Però cometent un acte de violència contra la dea, a qui va intentar posseir per la força, aquesta li envià un escorpí molt verinós perquè el matés. Orió es va confiar massa i no va fer cas del petit animal, que li picà el taló. Orió va caure moribund, i veient que la mort era inevitable, consumit pel dolor, demanà a Zeus que el catasteritzés juntament amb els seus fidels gossos (Canis Major i Canis Minor) perquè els homes el recordessin. Altres versions diuen que va ser Àrtemis, sentint llàstima pel gegant, qui ho va implorar. També demanà el domini de les tempestes, els vents i el gel per venjar-se de Gea.



Dani Gil
1r batxillerat humanístic


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una història molt interessant. És fantàstic que en els nostres interessos personals poguem trobar referències clàssiques. Felicitats per la teva primera entrada, Dani, molt bona!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Una recerca estupenda, Dani. Feliciter! Ja veieu que els referents clàssics es troben arreu. En aquest cas les estrelles i la trista història d'un gegant van ser els inspiradors d'una música poderosa i a voltes èpica, com l'imaginari de la mitologia. Ànims i a seguir fent recerca. Així és com aprendreu a aprendre.

Bernat Pareja Sabaté ha dit...

La história és molt interessant !!

Vaig sentir una història que parlava d'aquest mite i sobre com s'havien situat les estrelles.
La història deia que Zeus també va catasteritzar a l'escorpí. La constel·lació de l'escorpí només es pot veure a l'estiu i diuen que Orió va voler ser el més lluny de l'escorpí, per això és una constel·lació que només es pot veure durant l'hivern.

Els mites clàssics són fantàstics.