31 de gener de 2016

Ecce amphitheatrum!


Avui és un dia especial, és primus martius, l'equinocci de primavera. Per donar les gràcies a Ceres aviat hi haurà festa grossa i al Colosseum, l’imponent amfiteatre romà, s’hi celebraran uns ludi publici.
Fa temps que rumio fer-li un regal a la meva filla gran, la Regina. Ella mai ha estat en un amfiteatre i penso que li pot fer especial il·lusió, igual que a mi, perquè jo ja he anat altres vegades, però mai he assistit a una naumachia. Arribat a casa, per fi li puc comunicar la gran notícia a la meva filla...

-Escolta'm Regina, vull dir-te una cosa.
-Digues, pater, digues.
-Tinc una sorpresa per a tu... preparada?... Demà anirem plegats al Colosseum, em sembla que ja és hora que coneguis un lloc de tanta nomenada. A més, s’hi celebrarà una naumachia!
-Oh, pare, gràcies, el Colosseu, per fi!!! Però,… què és una naumachia?
-Les naumàquies se celebren molt de tant en tant als amfiteatres, omplen tota l’arena  d'aigua i s’hi fa la representació... d'una batalla naval!
-Per Prosèrpina! jo ja sabia que existien els munera, les lluites entre gladiadors, i també les venationes, les lluites entre feres o entre una fera i un gladiador, però mai havia sentit a parlar de les naumachiae
-És clar, omplir d’aigua tota l’arena d’un amfiteatre, portar els vaixells i buscar tants presoners de guerra, esclaus o criminals que lluitin per la seva vida recreant antigues batalles és molt complicat i costós, filla meva. Per això, de naumàquies se'n fan ben poques!
-Oh! Gràcies, pare! Estic ansiosa, vull que arribi ja el dia de veure tot això amb els meus propis ulls!

*    *    *    * 
Després d'un matí tranquil, abans de marxar cap al Colosseum, aprofito per acabar unes feines, tot i que la il·lusió de la Regina per assistir a l’espectacle promès m'impedeix acabar-les. No para de preguntar-me si ja és l'hora de marxar. Tot i no poder acabar els encàrrecs, m'alegra, però, que la meva pensada li hagi fet tanta gràcia i que estigui tan contenta.
Hem sortit de casa havent dinat, amb prou temps per poder explicar-li totes les parts de l’amfiteatre. Durant el trajecte, la Regina no para de fer-me preguntes, a les quals jo responc de tant en tant que s’aturi, que en breu arribarem, i que és millor respondre-les in situ.
Per fi arribem a les portes de l’amfiteatre Flavi, accedim, busquem els nostres seients, ens acomodem i ja puc començar amb la classe que tinc preparada per a la meva expectant filla...

-Mira, Regina, aquest passadís pel qual acabem d’entrar i comunica les escales amb les vomitoria es diu praecinctio.
-Pater, i aquest mur d'aquí davant?
-Aquest mur es diu balteus i serveix per separar les diferents caveae. N’hi ha tres: la ima cavea, on s’ubiquen els ciutadans de la classe més alta, és a dir, els sacerdots, senadors i alts càrrecs imperials, a continuació i sempre en sentit ascendent la media cavea, on som nosaltres, els de classe mitjana,  i finalment la summa cavea, per a la plebs i les dones de poca reputació.
-Pater, i aquesta lona tan grossa, d'on l'han tret?
-Aquest immens tendal es diu uelum i serveix per cobrir l'amfiteatre i perquè ens puguem protegir del sol. El guarden a les fossae, que es troben sota l'arena. Les fossae són els magatzems per als decorats, els departaments dels gladiadors i on es tanquen les feres.
-Mira, pater, mira! L'amfiteatre ja s’està omplint d'aigua!!

M'ha agradat tant poder explicar tot el que sé a la Regina, que el temps d'espera s'ha fet curt. Estava tan apassionat amb l'arena, les fossae i les caveae que no m'he adonat que l'amfiteatre ja és ple de gom a gom i està tot a punt per començar la naumachia. Així doncs, ara toca gaudir d'aquesta primera experiència a l’amfitatre més famós de l’Imperi plegats.

Kènia Sanz
1r batxillerat




28 de gener de 2016

TO KYMA. Rescat al mar Egeu


El proppassat dimarts al vespre, a TV3, l'espai Sense ficció va presentar un documental que a hores d'ara encara em ronda pel cap: To Kyma. Rescat al mar Egeu. Faig meves les paraules d'una persona afí publicades al seu mur de Facebook:

"La grandesa humana representada per un grup de socorristes voluntaris que treballen sense descans salvant vides. La terrible, trista i crua realitat dels refugiats que arriben cada dia i cada nit a les costes gregues. La ruïnesa humana dels estats que deixen a milers de dones, homes i nens enmig del mar. La mirada perduda, plena de dolor, de desesperació i tristesa profunda dels que ho han deixat tot, que han marxat fugint de la mort. Ahir vaig veure aquest documental. Una lliçó de valentia, amor, altruïsme, grandesa humana. No us el perdeu." 

Les seves imatges colpidores em van fer pensar en totes les històries que gràcies a la literatura, a la música o al cinema, a l'art en definitiva, ens recorden qui som o com podríem ser. La nostra essència com a humans és la de les persones que apareixen -o s'intueixen- en el documental: ser capaços del millor o del pitjor. I em van venir al cap una cançò, una pel·lícula i, sobretot, un relat meravellós que tenen com a denominador comú la lluita de tota persona per aconseguir -o reconquerir- el seu lloc al món. I la dignitat, malgrat tot, com a teló de fons.

Deixeu, si us plau, els vostres comentaris després d'haver-lo vist.


24 de gener de 2016

SI DEVS PRO NOBIS QVIS CONTRA NOS?

A finals de trimestre vam estar comentant a classe sobre els origens de les Saturnalia i la importància dels afers religiosos en la vida quotidiana dels antics romans. Sovint, si som observadors, podem advertir referències clàssiques amb una connotació religiosa per molts dels indrets que coneixem o visitem. Molta gent va aprofitar, per exemple, el pont de la Puríssima (o Immaculada) per viatjar, fer alguna excursió o una visita cultural.

En aquest apunt vull fer referència a l’església de Sant Salvador, situada en un petit poble anomenat Castellfollit de la Roca, a la comarca de la Garrotxa. Les primeres notícies d’aquest edifici daten del segle XIII, i sabem que va ser destruït i reconstruït diverses vegades a causa de terratrèmols i guerres. Actualment, l’església destaca pel seu estil renaixentista tardà i el campanar de planta quadrada, des del qual podem apreciar una vista panoràmica espectacular. A més, freqüentment acull exposicions i actes culturals. A banda d’unes increïbles vistes i de l’art arquitectònic d’aquest edifici, a la façana hi podem llegir una inscripció en lingua latina: “SI DEVS PRO NOBIS QVIS CONTRA NOS”. El seu significat és “Si Déu està amb nosaltres, qui pot estar en contra nostra?”

A què creieu que respon aquest missatge? Reconeixeu algun element gramatical estudiat a classe?

Cristina Tamashiro
4t ESO