28 de novembre de 2016

És en William Hundert un pigmalió educatiu?


Llegiu aquesta entrada a propòsit del mite de Pigmalió i reflexioneu sobre la relació que s'estableix entre el professor Hundert i en Sedwidge Bell. Podem afirmar que s'hi reconeix l'efecte Pigmalió? Quins altres termes hi ha adscrits a aquest personatge? Llegiu també aquest interessantíssim article d'Antoni Janer i cerqueu altres referents del mite en el món del cinema, la literatura o altres àmbits artístics.


13 de novembre de 2016

Un llatinisme, una imatge

He recuperat del calaix del temps un treball que ja fa uns quants cursos uns companys de 4t i avui integrats plenament en diferents àmbits professionals (l'un és mestre, l'altre periodista i un tercer gestor i promotor d'activitats vinculades a l'oci) van fer a partir d'una sèrie de llatinismes proposats a classe. Tempus fugit! Ara que comencem a navegar per aquests mars de les clàssiques, convé, mariners primerencs, que en conegueu alguns. En Guillem, en Cesc i en Martí us conviden a que trobeu el significat d´aquestes expressions que encara ara tenen un ús molt habitual en la llengua i que ens el feu saber a través dels vostres comentaris. Primerament, expliqueu què és un llatinisme. Jo us proposo que en cerqueu altres i que plegats enriquim de coneixements la nostra travessa. Bona recerca!


6 de novembre de 2016

Munera Gladiatoria a En guàrdia!



"Solien ser reclutats entre presoners de guerra i criminals que confiaven rebre l'indult de l'emperador per la seva destresa en la lluita. Tot i així, també hi havia ciutadans lliures, homes i dones, que escollien fer carrera com a gladiadors. Alguns, com Hermes, Espícul o Espàrtac, fins i tot van esdevenir herois populars. El professor d'Història Antiga de la UAB Jordi Cortadella ens trasllada a la sorra dels combats de gladiadors, tradició d'origen etrusc que els romans van adaptar per convertir-la en l'espectacle de masses més important, tant en l'època republicana com en l'imperial."

Escolteu l'àudio d'un nou i apassionant programa del programa En guàrdia!, conduït pel periodista Enric Calpena. Deixeu les vostres impressions tot explicant què us ha interessat més o què us ha sorprès... Avete, nautae, magister vos salutat!







1 de novembre de 2016

El barquer de l'inframón al videojoc God of War

Mural de Caront, al Santuari de Persèfone a God of War III
‘Nosaltres tenim un destí comú, Kratos, i els déus mai ens deslliuraran de la nostra tortura’ (Caront a Kratos, en el videojoc God Of War)

En la mitologia grega hi ha dues condicions de vida: la dels mortals (la nostra i la dels herois) i la dels immortals (la dels déus). Tal i com expressa el terme, aquests últims no poden morir i, per tant, no accedeixen al món dels morts. Però els que tenen la condició de mortals, cursen un viatge a la terra governada per Hades: l’Inframón. Però, com s’hi arriba?

Caront (Χάρων) és el barquer d’Hades, encarregat de transportar les ànimes dels difunts a través del riu Aqueront. Fill d’Èreb i de Nix, se’l representa com un vell alt i d’aspecte cadavèric, amb una llarga barba canosa, foc als ulls, vestit amb parracs, i portant un rem a la mà, encara que eren les ànimes transportades les qui remaven sota les seves ordres. Se’l menciona per primera vegada cap al 500 a.C.

Caront cobrava un tribut pel viatge, per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua, habitualment un òbol. Qui no portés moneda, era condemnat a vagarejar cent anys per la riba del riu Aqueront fins que el barquer accedia a dur-lo de franc. Tot i que a aquest no li era permès transportar els vius, alguns herois, com Hèracles, Eneas, Ulisses o Orfeu, van accedir a l’Inframón sense haver mort. Per aquest motiu, dicitur, Caront va ser encadenat durant un any. 

El barquer dels inferns clàssics és un dels múltiples personatges que apareixen a l'exitosa sèrie de videojocs God of War, el principal argument de la qual pren com a protagonista el semidéu i guerrer espartà Kratos i de com aquest muta la seva condició mortal a divina i esdevé déu de la guerra després de matar Ares. Compleix les díficils missions encarregades pels olímpics fins al punt de fer-se un lloc entre ells. Malgrat aquest honor, Kratos caurà en desgràcia, i per això s'haurà d'enfrontar no només al poder dels immortals sinó també a criatures bestials i devastadores com el Minotaure o l'hidra de Lerna. Enguany apareixerà un nou títol, després que l'heroi espartà hagi acabat amb la vida del propi pare dels déus, Zeus apleganúvols...



Per cert, sabeu d'alguna altra referència mitològica en el món dels vídeojocs? Per què cadascun dels herois esmentats en aquesta entrada va poder accedir al món dels morts?

Dani Gil
1r batxillerat humanístic