18 de juny de 2017

L'exèrcit romà durant l'Imperi


Durant l’època imperial (27 a.C – 476 d.C), el poder suprem de l’exèrcit el tenia l’emperador (imperator) o, en algunes províncies, requeia sobre el governador principal (rector provinciae).

En aquesta etapa, el nombre de legions va oscil·lar, arribant fins i tot a la trentena. Els cavallers (equites) i la classe alta pràcticament van desaparèixer de l’exèrcit i s’havien de reclutar els ciutadans o, si era necessari,  es contractaven mercenaris estrangers, sobretot germànics (el primer reclutament de mercenaris es produí a Hispània l’any 213 d.C). Aquesta fou, progressivament, una de les causes del deteriorament imparable del teixit político-militar de l’Imperi.

El temps de servei s’augmentà progressivament, i per exercir certs càrrecs administratius s’havia d’haver passat un cert temps servint a l’exèrcit. Els ascensos es guanyaven per mèrits, per favors o per diners. La ració diària d’aliments va anar creixent: es proporcionava sal (d’aquí el terme salari), vi, blat, vinagre, carn salada i carn fresca.
Els campaments es van millorar i s’assemblaven a petits nuclis urbans: contenien banys, sales de reunió, capelles, oficines, presó, hospital i magatzems. Els mercaders, artistes i prostitutes acudien pels voltants  i s’hi establien.

Cal destacar que van produir-se alguns canvis en la seva estructura:

-Les cohorts en temps de Trajà passaren a distribuir-se en 5 fileres. 
-S’estructuraren diverses cohorts especialitzades: la policial (togata), la de vigilància (excubitoria) i l’encarregada d’apagar incendis (vigilum). 
-En època de l’Imperi Baix, s’adoptaren aliats bàrbars.

Del 238 al 284 d.C, es van produir diverses crisis, ja que tant les tribus germàniques com els perses travessaven les fronteres romanes, fet que va comportar una sèrie de canvis revolucionaris dins l’exèrcit per part de l’emperador Gal·liè (260-268 d.C).

Quan començà el segle V, l’Imperi s’anà deteriorant. Moltes fronteres controlades per l’exèrcit es van abandonar ja que era pràcticament impossible defensar-les. A mesura que això anava passant, l’exèrcit s’anava diluint, i amb això, el territori de l’Imperi s’anava reduint. L’any 451 es pogué derrotar a Àtila, però les invasions continuaren, i les fronteres de l’Imperi Romà d’Occident van col·lapsar-se. Les tropes bàrbares sota el comandament de l’Imperi d’Occident es van revoltar, i l’any 476 destronaren a Ròmul August, encara que l’Imperi Romà d’Orient (Imperi Bizantí) continuà dempeus.

I amb aquest breu apunt sobre l'exèrcit imperial dono per acabada la trilogia dedicada a l'organització militar de l'antiga Roma. Espero que us hagi estat d'interès!



Dani Gil Rafart
1r batxillerat humanístic


1 comentari:

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Finalment has pogut completar la trilogia sobre l'exèrcit amb aquest apunt sobre l'època imperial, Dani! I això que últimament has estat molt embolicat com a nou membre de Barcino Oriens en les diferents "expedicions" que heu celebrat a Ilturo i a la pròpia Barcino. Descansa aquest estiu i reprèn la "futura campanya" amb la mateixa il·lusió. Feliciter!