22 de febrer de 2017

Referències clàssiques als clicks de Playmobil


Qui no ha jugat alguna vegada als clicks de Playmobil fent volar la seva imaginació? Jo us proposo hic et nunc un recorregut pel món clàssic de la mà d'aquests entranyables ninotets. A veure si sou capaços de reconèixer qui o què s'hi representa en les 32 imatges d'aquesta presentació que consta de diferents sèries. La primera, força significativa, fa referència a l'àmbit diví i al d'algunes criatures fantàstiques molt conegudes. A continuació, en segueix una que compta amb la presència de 3 herois i 3 famosos episodis mitològics i, per acabar, deixem el món de la ficció per aterrar en dos aspectes fonamentals del món antic: el temps de la guerra i la milícia i el dels espectacles públics. 
Això sí, heu d'explicar i argumentar el perquè de la vostra tria. Atributs, objectes, animals, ubicació, qualsevol detall que us cridi l'atenció. Bonam fortunam i bona observació!

Jordi





12 de febrer de 2017

L'exèrcit romà durant la República


Durant l’època republicana (509 aC-27 aC), els conflictes bèl·lics i les guerres a gran escala van esdevenir molt més freqüents i ja no eren simples escaramusses o incursions domèstiques. Les batalles requerien més planificació i estratègia, i alhora l’entrenament dels soldats es tornà més professional i exigent: es realitzava un entrenament físic, incloent marxes, curses d’obstacles i maneig d’armes. Allistar-se a l’exèrcit era una condició gairebé sine qua non per millorar l'estàtus social.

La legió, la unitat emblemàtica militar romana, s’organitzà en una estructura molt més formal i estricta. L’equipament el pagava l'Estat, per la qual cosa les despeses van augmentar considerablement. Podríem dir, per tant, que l'exèrcit es va professionalitzar definitivament i va passar a ser el buc insígnia del poder de Roma i de la romanització de molts altres territoris i cultures d'arreu d'Europa.

La lleialtat a l’exèrcit es reforçava amb el jurament de fidelitat i obediència als superiors. També es jurava no desertar mai durant la batalla i les faltes de disciplina es castigaven d’acord amb la gravetat de la falta, com la suspensió del salari, assots, o fins i tot la mort. El càstig per unitats completes consistia en aplicar la pena de mort a 1 de cada 10 soldats, la famosa decimatio (d'on provenen els termes diezmar o delmar amb el significat de castigar).

La República romana va arribar a tenir XII legions, cadascuna amb un nombre i un nom que les distingia, a banda de la creació de guàrdies de les ciutats (legiones urbanae). A més a més, cada cònsol tenia dues legions sota el seu comandament.

Les legions, amb un gruix aproximat de 5.000 efectius depenent de l'època, es composaven de les següents unitats:

CAVALLERIA (equites): Unitat més prestigiosa. L’equipament necessari el pagava el propi soldat. Es dividia en cavalleria lleugera i pesada, i ambdós les comandava un decurió. Eren 300 genets dividits en 10 unitats de 30 soldats.

INFANTERIA LLEUGERA (velites): Llançadors de javelina i fustigadors (molestar l’enemic amb atacs puntuals).

INFANTERIA PESANT: Unitat principal. Usaven casc, escut, armadura, llança curta i espasa curta (gladius). Estava dividida en 3 línies.

HASTATS (hastati): Línia davantera composada pels més joves. Usaven dues llances i el gladius. Avançaven cap a l’enemic fins estar a uns 60 metres, on feien un trot ràpid, llançaven les javelines i desenfundaven les espases.

PRÍNCEPS (principes): Segona línia de formació composada per homes d’uns 30 anys. Usaven el mateix equipament que els primers, però tenien una major protecció.

TRIARIS (triarii): Tercera línia composada pels més veterans. Només entraven al combat en situacions extremes. Formaven una sòlida falange de llançes.

ARTILLERIA: Heretada dels grecs, la perfeccionaren. Alguns exemples són la ballesta, l’onagre o catapulta i l’escorpí o disparador de sagetes, màquines usades per assaltar ciutats o eliminar tropes massives d’enemics.

Aquestes unitats responien a la següent organització de referència d'una legió romana, reformada al llarg del temps i distribuïda d'una manera més o menys definitiva pel cònsol i general Gai Mari a finals del segle II aC:

. 10 cohorts formades per uns 480 homes
. cada cohort es dividia en 3 maniples d'hastats, prínceps i triaris
. cada maniple estava format per 2 centúries de 80 homes (unitat mínima d'atac)
. cada centúria estava formada per 10 contubernis (grups de 8 homes que compartien una tenda de campanya)
. finalment, la cavalleria

Acabo aquesta entrada proposant-vos un interessantíssim vídeo sobre les legions romanes i amb un muntatge que he fet a partir d'un vídeojoc sobre una de les màquines de guerra més temibles de la història. Valete omnes!

Dani Gil Rafart
1r batxillerat d'humanitats