24 de març de 2014

Plaute i El soldat fanfarró en 5 apunts


          Ludi Saguntini 2010 [el nostre petit homenatge a Juanvi Santa Isabel. In memoriam]              

Aquest dimecres anem al teatre, i anar al teatre a gaudir de cultura sempre és una bona notícia. Veurem la representació del Miles gloriosus de Plaute, a càrrec del Grup Ela-Ελα Teatre de l'Institut Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat en el marc del XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí de Catalunya 2014. Donem les gràcies a la Societat Catalana de Teatre Grecollatí per aquesta iniciativa que ens permetrà assistir in situ a les peripècies dels divertits personatges d'aquesta comèdia d'embolics que de ben segur ens faran passar una bona estona. A més, em penso que us anirà de perles per situar amb tots els ets i uts la lectura d'aquesta obra prescrita enguany per a les PAU. Aprofito per enllaçar-vos els 5 apunts que van publicar al Vaixell els vostres companys de ara fa dos cursos. Segur que els agraireu. Si dimecres gaudiu de la fabula romana, no ho dubteu: plaudite, plaudite!



21 de març de 2014

Visitem Empúries!


El passat cap de setmana vam fer una escapadeta a l’Alt Empordà per visitar in situ les restes d’Empúries, l'ànima de Catalunya. Aquest tercer trimestre estem estudiant els continguts de patrimoni arqueològic grecoromà al nostre país i nosaltres ens hem interessat per l’Emporiae romana.
Dissabte a les vuit del matí ja érem dalt del cotxe per enfilar el viatge. Feia un dia molt assolellat, però el vent de tramuntana ens va fer companyia durant tota la jornada. Vam arribar més aviat de l’hora prevista i una esplanada davant del mar ens convidava a fer un petit esmorzar abans de posar fil a l’agulla. Ja estàvem llestos i la càmera preparada. El fet d’arribar d’hora ens va anar molt bé per començar a disparar les primeres fotografies i filmar curts que ens servirien per realitzar el vídeo de la sortida.
Al cap d’una estona s’iniciava la visita guiada; una noia vestida de romana ens va ensenyar la seva ciutat per després endinsar-nos en la ciutat grega. Malgrat el sol que queia de valent (sort de l’airet!) les gairebé dues hores de recorregut pel recinte arqueològic van ser molt interessants i dinàmiques i ens van ajudar molt a acabar de perfilar el treball.
Acabada la visita, vàrem anar el Museu, on hi havia exposats utensilis usats pels habitants grecs i romans de l’indret, juntament amb mosaics i maquetes que representaven alguns temples.
Ens van impressionar molt els emplaçaments del fòrum i de l’amfiteatre per les seves grans dimensions. Realment un es troba molt petit en aquests espais tan enormes.
Començava a fer-se tard i la panxa ens rondinava. Era hora de dinar. Una volta per la platja de l’Escala va donar per acabada l’intensa jornada.

A continuació us presentem el vídeo que hem muntat sobre la sortida i l'àlbum fotogràfic on hi podreu veure alguns dels espais que vàrem visitar i moments (alguns de molt divertits) de la visita guiada. Hem gaudit molt realitzant aquest treball plegats. Esperem que us agradi i que us en faci servei.

Valete!

Joana Bassó, Mireia Mateo i Àlex Molera.
2n batxillerat






16 de març de 2014

Bust d'Antínous

Bust d'Antínous. Musei Vaticani [Fotografia: Iñaki Rubio]

Envoltat de divinitats, herois i emperadors romans, ha passat desapercebut als ulls dels turistes i visitants. Però quan ja no queda ningú a la sala, un raig de sol fugaç, vespertí, l'enfoca directament a ell. Aleshores el marbre fred sembla revifar. Sota la pell de pedra tremola una passió. La perfecció marmòria es vesteix de relleus amagats i clarobscurs sorprenents. L'enyora. La seva mirada, absent tota la jornada, es tenyeix del record antic dels encontres secrets amb el seu amant.
La literatura ha de fer com aquest raig de sol que s'escola pel finestral del museu i amb la seva llum dóna vida a allò que normalment passa desapercebut. Les paraules han d'esculpir bustos impossibles.                                                               
                                                                                                                   Iñaki Rubio

Fa uns mesos, l'Iñaki, un antic alumne meu del primer any com a professor a l'escola (fugaces labuntur anni!) em va fer arribar aquest breu text que havia publicat a la seva pàgina oficial de Facebook. Em deia que sortia d'un viatge que havia fet a Roma i Pompeia per Tots Sants i que, d'alguna manera, li havia portat records de les classes que havíem viscut plegats. Jo li ho vaig agrair molt i li vaig prometre que un dia el publicaria al bloc per parlar d'ell i de la història d'un jove bitini que va enamorar tot un emperador. No sé si són coses del destí o del pur atzar però el fet és que el temps passava i el bust d'Antínous seguia esperant el seu moment. El passat 9 de març (un dia especial per a mi per motius familiars), l'Iñaki va recollir el premi Joaquim Ruyra de narració durant la celebració de la 50ena edició dels Premis Recull lliurats a Blanes per l'obra L'altre costat del mirall. Així que he pensat que a n'Antínous li havia arribat el seu moment. Moltes felicitats, Iñaki!

Aprofito per reproduir hic et nunc un bell text de Pilar Parcerisas, historiadora de l'art i comissària de l'exposició de l'artista Jesús Galdón Antínous o la història circular (2006), per saber qui va ser aquest enigmàtic i seductor personatge.

L’emperador Adrià era un home de creença. Evità la tomba, el buit del cos i la pèrdua del seu estimat Antínous ofegat al Nil en estranyes circumstàncies l’any 130 a.C., tot repartint belles estàtues del seu “eromenos” per totes les ciutats de la Mediterrània. Reomplí el buit de la carn amb el ple de la pedra. La vida ja no era allà, en aquelles escultures ben plantades que l’elevaven a la categoria de déu, però el cos hi era somniat bell i ben fet, ple de substància i de vida.

Poc importa aquí esbrinar els fets de la mort d’Antínous, si es tractà d’un suïcidi, un complot o un sacrifici als déus per allargar la vida de l’emperador. Antínous no només era l’efebus més preuat d’Adrià dins el sistema de pederàstia heretat de la institució hel·lenística, sinó també un model de bellesa de l’antiga Grècia en la qual s’emmirallava l’imperi romà, no endebades Antínous havia nascut a la província grega de Bitínia, al nord-est de la costa de l’Àsia Menor.


Adrià, culte, refinat, apassionat pel gust hel·lenitzant, immortalitzà el sacrifici d’ Antínous en els vuit anys que el sobrevisqué, estampà la seva efígie en les monedes i alçà nombrosos monuments i escultures al llarg i ample de l’imperi que prengueren com a model els grans escultors de la bellesa serena i majestàtica de la Grècia clàssica: Fídies i Policlet.

Els egipcis el prengueren per un déu, un nou Osiris, ofegat com ell a les aigües del Nil, i entengueren el seu sacrifici a favor del seu poble. Li erigiren temples, li reteren culte i amb el seu nom construïren una ciutat: Antinioopolis. En pocs anys, Antínous va convertir-se en la imatge de l’efeb diví que personificava la bellesa i l’esperit de joventut, però també la virtut, el valor i un model exemplar d’actuació. Ben aviat es relacionà amb Hermes, Dionysos i altres deïtats locals. La seva celebritat, arrelada a tot l’ Imperi, el va convertir en l’últim déu de l’esperit antic, un símbol de la decadència de l’ Imperi, una popularitat que seria reemplaçada per un altre model de bellesa i virtut d’un món nou, el de Jesucrist. Així ho veié Marguerite Yourcenar tot citant Flaubert a les seves “Memòries d’Adrià”: “Quan els déus ja no existien i Crist encara no havia aparegut, hi hagué un moment únic, des de Ciceró a Marc Aureli, en què només hi hagué l’home”.


11 de març de 2014

El viatge d'Ulisses




Bonum diem, nautae!

El nostre grup de Treball Cooperatiu, format per en Ramon Vendrell, en Pau Magrinyà, en Cesc Anguela i jo mateixa, ha fet un viatge per la Mediterrània de la mà de l'heroi grec Ulisses. Ha estat una autèntica Odissea, plena d'entrabancs però també d'experiències molt gratificants. Ara us volem presentar el resultat final de tot plegat: el Prezi que vam fer servir per a la nostra exposició oral i el monogràfic que repassa els principals episodis del viatge, dramatis personae i alguns aspectes relacionats amb la seva pervivència. Esperem que el nostre material us agradi i, sobretot, que us serveixi per arribar a Ítaca.

Valete!

Bruna Bassó
4t ESO


6 de març de 2014

PROJECTE DIDASCÀLICA (V): ΕΤΥΜΟΣ ΙΙΙ (de OPTO- a ZOO-)



La constància, diuen, és una bona virtut i els mariners d'aquest vaixell ho volem demostrar amb fets, no amb paraules (recordeu allò de FACTA, NON VERBA?). Fa dos cursos, els nostres companys (extripulants ja) van encetar el projecte d'aquest diccionari etimològic il·lustrat que va tenir continuïtat amb els humanistes que enguany acabaran 2n (ΕΤΥΜΟΣ Ι i ΕΤΥΜΟΣ ΙΙ). Nosaltres posem la cirereta al pastís i us oferim hic et nunc les nostres presentacions. Entre tots, hem filat una tasca col·laborativa que suma un total de 861 diapositives i més de 800 paraules d'origen grec amb les seves corresponents imatges i definicions. N'estem ben orgullosos i esperem que aquest esforç compartit pugui servir a molts altres estudiants d'arreu.

ΧΑΙΡΕΤΕ!

Alumnes de Grec I



1 de març de 2014

Periodistes clàssiques al Laberint d'Horta!


Salvete omnes!

Durant aquestes darreres setmanes del segon trimestre, a l’aula de Llatí de 4t hem dedicat unes quantes hores de classe a preparar un Treball Cooperatiu que portava per títol M’expliques un mite? En quant vam saber quina era la tasca a fer, de seguida ens va entusiasmar: es tractava de cercar informació d'un mite a diverses fonts, contrastar-la, redactar-la i exposar-la oralment als companys. A més, cada grup havia d’elaborar un material didàctic sobre el mite triat (joc de taula, cartes, vídeo, etc) i entre tots confeccionar un Trivial aportant 15 preguntes per grup amb les seves respostes corresponents. Un treball aparentment senzill, oi? Nosaltres vam creure que sí, però a mesura que avançàvem anàvem veient que el món de la mitologia és més complex del que crèiem.

El nostre grup va triar el mite de Teseu i el Minotaure, que, com segurament molts ja sabreu, explica la història de com Teseu, príncep d’Atenes, va vèncer el terrible Minotaure, empresonat en el laberint de Creta. Vam començar a buscar informació detallada sobre el relat i, a mesura que resseguíem el seu fil, vam veure com la nostra història s’anava complicant. Apareixien nous personatges i molts perquès al nostre mite. Quan en vam ser conscients del tot, el nostre treball ja havia crescut molt i vam haver de dividir el relat en tres parts: el naixement del Minotaure, Teseu i el Laberint i Dèdal i Ícar.

A banda del document escrit, vam decidir crear la nostra activitat lúdico-didàctica: un vídeoreportatge. Vam agafar una càmera i un trípode i vam enfilar les nostres passes cap al Parc del Laberint d’Horta amb un objectiu clar: esbrinar si els seus visitants havien sentit a parlar del mite de Teseu i el Minotaure i, si era així, quin grau de coneixement en teníen. Realment vam passar un matí molt entretingut entre entrevista i entrevista, i fins i tot vam tenir temps de perdre’ns per aquell dèdal (ens hauria ajudat molt el fil d’Ariadna!). També vam repartir a la gent unes petites targetes amb l’adreça del nostre blog per donar-nos a conèixer, cosa que a molts els va sorprendre!


Aquí teniu el resultat final de la nostra visita al Laberint...



Però no ens vam aturar aquí, perquè realment el treball ens estava agradant molt. Volíem compartir amb els nostres companys de 4t la relació que guarden el mite de Teseu i el Minotaure i el Parc del Laberint d’Horta. És per això que hem organitzat per a ells una gimcana in situ. El dia està per confirmar, però la idea i les activitats estan més que planificades i estem molt il·lusionades per dur-les a terme (us mantindrem informats!) Creiem que els nostres companys tripulants ho gaudiran i podran conèixer encara més aquesta història que a nosaltres ens ha entusiasmat.

Estem molt satisfetes amb el nostre treball. Ens hem implicat més del que crèiem en un principi però ho hem fet amb molt de gust perquè ha resultat una experiència molt entretinguda i interessant. No deixàvem d’aportar noves idees i de descobrir fins a quin punt estem envoltats de mitologia i de referents clàssics. I tot plegat ens ha enriquit molt.

Valete, tripulants del Vaixell!

Mireia Boix, Júlia Roig, Joana Rubio i Emma Torres
4t ESO